Evolució econòmica mundial

T1.1 -- Gran divergència

La Gran Divergència va ser un procés gradual en el que una combinació de canvis estructurals i shocks externos van determinar, en gran mesura l’evolució de les diferents regions del món.

Anglaterra i Holanda, divergeixen de les diferents regions del món.

L’estructura sectorial de l’economia, les institucions i els canvis en la oferta de treball van afavorir un canvi gradual però persistent.

Shocks com la Pesta Negre (1348) i l’expansió del comerç atlàntic (era dels descobriments) van afectar als països de forma diferent, dependent de les seves condicions anteriors als shocks.

T1.2 -- Trampa malthusiana

Malthus va predir una població homoestàtica i una renda per càpita constant a llarg termini (subsistència), a través d’una barreja de frens preventius i repressius.

Durant un temps, sembla que pot explicar l’evolució de la població, però tot estava canviant quan va publicar el seu llibre:

Canvi tecnològic: Malthus no va anticipar l’impacte de la RI.

Transició demogràfica: a partir d’un cert nivell de renda, la relació entre renda i naixements s’esvaeix. La gent comença a tenir menys fills i tot si es feien més rics.

La població de Xina va continuar creixent malgrat que la renda per càpita es va mantenir pràcticament constant.

Per escapar de la trampa: millora tecnològica constant i creixement de la població controlat, utilitzant frens preventius, per aconseguir que no arribi de nou al nivell de subsistència.

T1.3 -- Revolució agrícola

La revolució agrícola va ser possible gràcies a una combinació de factors, incloent el canvi tecnològic, institucional i el creixement de les ciutats.

La causalitat va en les dues direccions: però tenim tres coses clares:

La productivitat agrícola a Anglaterra va augmentar molt després del s.XVI.

La urbanització no hagués estat possible sense aquest procés.

Això té implicacions clares per entendre la Gran Divergència.

• La productivitat agrícola a Xina no va poder seguir el ritme del creixement de la seva població.

T2. -- Revolució industrial

La Revolució Industrial va ser un procés històric a través del qual el UK va escapar la trampa malthusiana per sempre i va aconseguir creixement econòmic per càpita i en població continus.

Els orígens de la RI s’han de trobar en els canvis fonamentals i els shocks que van tenir lloc abans del segle XVIII.

Les RI i Agrícola es van complementar mutuament, creant un cicle que acabar amb la reducció de treballadors a l’agricultura i l’augment de la urbanització.

El canvi tecnològic continu va permetre el creixement de la població al mateix temps que creixia la renda per càpita, permetent escapar de la trampa.

Els canvis institucionals i la dotació de factors van generar un entorn propici per la innovació i els augments de la productivitat.

La RI és un procés que té moltes causes, no hi ha un sol factor que ho expliqui tot.

El nivell de vida sembla que va millorar durant la RI, però la interpretació depèn d’un nombre de supòsits (hi ha debat, pq no té en conte qüestions de gènere o de distribució de la renda).

La renda per càpita va millorar, però també va augmentar la desigualtat de la renda i la riquesa. L’absència de xarxes de seguretat social i representació política va fer difícil perquè la classe treballadors millores les seves condicions de vida.

En resum

Millores tecnològiques molt important durant el segle XVIII i la primera meitat del segle XIX.

Lenta adopció de la màquina de vapor, pel temps que es triga en perfeccionar-la i fer-la rendible per a implantar arreu.

La RI no va anar de la mà d’un gran augment de la productivitat industrial:

Lenta adopció: les característiques de la GPT expliquen això.

A partir de 1830, la productivitat comença augmentar ràpidament.

T3. -- La primera globalització

Resumint

Transició del mercantilisme a un enfoc liberal del comerç:

• Derogació de les Lleis del Gra al 1846.
• Tractat de Cobden-Chevalier al 1860.

Augment total del comerç, el preu del gra cau però els aranzels ja havien començat a reduir-se abans…

Aleshores, quina força estava darrere de l’augment del comer?

Caiguda de costos:

Durant la segona meitat del s.XIX, el cost de moure béns i persones va caure ràpidament.

Quin va ser el principal millora tecnològica?

De les veles al vapor

El desenvolupament del ferrocarril.

Resumint

- Durant 1870-1913, hi ha un augment del comerç internacional sense precedents:

Millores tecnològiques en el transport el fan més previsible i redueixen els costos.

El desenvolupament del ferrocarril conecta els productos de gra de l’interior amb els ports.

S’observa integració del mercats a través de la convergència de preus.

Més dependència dels mercats internacionals per la subsistència.

Invasió del gra.

- Alguns països van reaccionar a la globalització en el comerç de béns agrícoles:

• Protegint els terratinents (aranzels)
• Mantenint un règim de lliure comerç

En general, la “invasió del gra” va fer evident que “la era de l’aristocràcia de gran terratinents estava arribant a la seva fi.

T4. -- Guerres, depressió i desglobalització

Resum

Veiem fragilitats durant la dècada dels 1920s.

El Crash de Wall Street de 1929, va ser una crisi molt forta, però no és el que explica la Gran Depressió com a fenomen global.

L’any 1931 és l’any en que la crisi es torna global. La permanència dels països al patró or va agreujar la crisi, i va dificultar la reacció de la política econòmica.

La sortida del patró or va ser una política encertada per a la majoria per trencar l’espiral deflacionaria.

Els països que van abandonar el patró or abans, van recuperar-se més ràpid.

Les conseqüències econòmiques de la GD van anar molt més enllà de l’economia: la polarització política va augmentar.

La Gran Depressió no va ser només una crisi de borses i bancs:

• El comerç va caure
• Va tornar el proteccionisme
• La producció industrial va caure i l’atur va augmentar
• La inestabilitat política va augmentar

T5. -- L'era daurada del capitalisme

Resum Bretton Woods:

Un sistema que permet als països retornar al comerç internacional mentre mantenien el control sobre les seves economies domèstiques.

Tipus de canvi fixes però ajustables i controls de capital.

Poca incidència de crisis financeres.

Es va acabar per el creixent conflicte entre les necessitats del sistema i la política domèstica i internacional dels EUA, que eren el nucli del sistema.

Conclusió

- ¿Perquè va acabar l’era daurada del capitalisme?

causes últimes:

• final del potencial del creixement “catch up”
• final del bretton woods i augment de la mobilitat del capital
• creixement conflicte sobre el contracte social i la despesa pública
• augment de la competència dels mercats emergents

causes pròximes

• crisi del petroli, amb els dos shocks (1973,1979)

xoc fort d’oferta, va crear un nou escenari: inflació amb atur i recessió econòmica → ESTANGFLACIÓ, va causar un canvi de paradigma econòmic.

T6. -- La 2n globalització

Conclusió

L’Era Daurada del Capitalisme s’acaba per dues gran raons:

Problemes estructurals (augment de la productivitat cada cop més difícil de mantenir, les transferències tecnològiques dels EUA cada cop son menors)

Shocks externs (crisi del petroli)

Els shocks del petroli son el fet clau, doncs generen una situació que els economistes i els governs no pensaven que fos possible: estangflació.

Els ajustos que fan les economies industrials per reaccionar contra els efectes macroeconòmics dels shocks del petroli inauguren una nova època econòmica.

Resum

La difusió de la revolució tecnològica i la disrupció en el mode de transportar béns i persones va portar en primer lloc una divergència en els salaris reals i el nivell de vida entre països.

L’evolució dels mercats globals va portar a la convergència entre països.

La convergència de preus en els mercats de factors, però, va plantar les llavors de la seva pròpia destrucció, perquè va crear desigualtat creixent en països amb escassetat de treballadors i menys desigualtat a les economies amb més abundància de treballadors.

Òbviament, la majoria va obtenir guanys del procés de globalització, però la millora en les condicions econòmiques dels treballadors que es van quedar a Europa i dels que es van moure a les Amèriques, no es va considerar en els debats en els països de destí.

Les veus dels grups de poder que van ser més afectats per la globalització si es van escoltar. Aquests grups d’interès van generar una reacció política contra la immigració i el comerç, i aquesta reacció, que s’havia estat gestant durant dècades, va “explotar” abans de la Primera Guerra Mundial.

En general, durant 1870-1914, el capital es va moure dels països rics als països menys rics:

El UK, era amb diferència, el principal inversor internacional.

Els receptors: EUA, CAN, ARG, AUS … països amb abundància de terra

La globalització va proveir aquestes economies amb dos recursos escassos: personal i capital.

Conclusions

El període 1870-1913, va marcar el primer procés de globalització, en el que els mercats de béns, de treball i de capital es van integrar.

La globalització va generar guanyadors i perdedors, i fins a cert punt, va plantar les llavors de la seva pròpia destrucció.

La globalització dels mercats de commodities, van causar la reacció de les elits terratinents europees per introduir aranzels i protegir la seva renda.

El mercat de treball també es va integrar gràcies a la migració de masses d’Europa a les Amèriques, però també va trobar una forta oposició als països receptors, aquest cop perquè els salaris dels treballadors poc qualificats va caure.

En general, la migració de masses va augmentar la desigualtat a Amèrica (abundància de terra) i la va reduir a Europa (abundància de treball).

La globalització financera es va caracteritzar per grans quantitats de capital que van fluir des d’Europa fins a les Amèriques.

El sistema de patró or clàssic era un sistema de tipus de canvi fix al qual la majoria de països es van afegir durant l’últim quart del s.XIX.

Tot i que va ajudar a reduir els costos de finançament i va ajudar a la integració dels mercats financers, el patró or clàssic tenia problemes: la reacció de la política econòmica a les crisis estava limitada.

Les crisis financeres van ser poc freqüents, pero severes, en particular les crisis canviàries, perquè els països estaven molt compromesos amb el patró or i això els impedia actuar o deixar depreciar la moneda.

Conclusions

El període d’entreguerres (1914-1945) va er un període de retrocés de la globalització i de inestabilitat política que contrastava amb l’ordre mundial abans de 1914.

Les conseqüències econòmiques de la Primera Guerra Mundial van anar molt més enllà del conflicte bèl·lic.

Problemes amb l’endeutament

Conflictes sobre les reparacions de guerra

Desordre monetari: hiperinflació, tipus de canvi desequilibrats…

Canvi en el lideratge de la inversió internacional, UK → EUA.

La GD dels 1930s va ser un fenomen global caracteritzat per:

• Caiguda de la productivitat industrial i augment de l’atur
• Caiguda dels preus de les matèries primeres (deflació)
• Crisis financeres:

• el crash de wall street
• crisis bancàries i canviàries als EUA i Europa
• els governs i els bancs centrals estan limitats per la seva adherència al patró or.

Caiguda del comerç internacional

i augment dels aranzels.

Les dinàmiques de la política econòmica durant la Gran Depressió van tenir implicacions polítiques molt greus, p.ex: contribuint a l’ascens de Hitler.

Les causes de la WW2 no es poden entendre sense entendre la GD, i alhora, aquesta no es pot entendre sense l’impacte de la WW1.

URSS no va poder mantenir el nivell de producció agrícola durant la primera, però va ser crucial en la segona guerra mundial.

La WW2 va deixar una petjada duradera en termes de capital humà i físic.

Europa i el món van emergir de la WW2 amb una altra mentalitat de la primer: conflicte vs. cooperació.

Això va sentar les bases del que anomenem “l’era daurada del capitalisme”.