Evolució Econòmica Global (1000-2010): Creixement i Crisis

ECONOMIA, POBLACIÓ I POLÍTICA (1000-2010)

El Miracle Europeu (1000-1500)

Durant el període 1000-1500 es produeix l'anomenat Miracle Europeu. La taxa de creixement del PIB per càpita a Europa va ser de 0,12, mentre que a Àsia va ser de 0,04.

Entre 1500 i 1820, el creixement del PIB per càpita a Europa va ser de 0,14, en canvi, a Àsia va ser d'un 0,01 (decreixent a Àsia).

Factors clau del Miracle Europeu (Eric Jones)

A partir del segle XV es produeix un fenomen inesperat. Europa era poc poblada. Els factors determinants inclouen:

• La dificultat per dedicar-se a l'agricultura (sense fonts hidràuliques) va obligar a dedicar-se a la indústria i el comerç internacional. Això va generar la necessitat de legislació, banca, noves tècniques i processos productius. L'agricultura no hidràulica va impulsar un comerç internacional amb coneixements tècnics importants.
• A partir de l'any 1000, el fracàs dels grans Imperis (com la Xina). La competència entre Estats a Europa va ser beneficiosa.
• La progressiva i lenta creació d'un mercat interior, conseqüència d'un cert mercat feudal que va provocar l'aparició d'una classe mitjana.
• Els successius i importants avenços tecnològics. A Europa es va produir la connexió entre els avenços tecnològics i el pensament abstracte, afavorida per la llibertat política. Els avenços tecnològics a Europa van ser el resultat de l'absorció de tecnologia, sovint importada via àrabs (Islam).
• Existència de centres urbans amb institucions o infraestructures (fàbriques de vaixells) que competien dinàmicament entre ells, i l'existència de centres culturals.
• Una lenta transició demogràfica: el cristianisme opta per una família relativament petita comparada amb altres àrees geogràfiques i religioses.

Revolució Tecnològica i Liberalisme (1820-1870)

En aquest període, la taxa de creixement del PIB per càpita a Europa és de 0,98, mentre que a Àsia hi ha un descens de -0,09. L'esperança de vida a Europa comença a pujar, i la població creix. La gent comença a emigrar d'Europa, facilitat pels canvis de legislació. Així es creen les noves europees.

Això és gràcies a la Revolució Tecnològica, però sobretot gràcies a unes noves idees, com la del Liberalisme: Laissez-faire.

Evolució de l'Economia al Món: La Primera Globalització (1870-1913)

La taxa de creixement a Europa és de 1,53 del PIB per càpita. Aquest període correspon a la Primera Globalització, que inclou no només l'emigració de persones, sinó també de capitals. Correspon a les noves europees, i els resultats per a l'economia a Europa són espectaculars. Aquest creixement es produeix en el marc del liberalisme.

En el període anterior apareixen empreses col·lectives (mútues, caixes d'estalvi...), que actuen com a intermediaris per gestionar i invertir l'estalvi. La Primera Globalització inclou tant empreses privades com públiques.

La Gran Depressió i el Trencament del Liberalisme (1913-1945)

Hi ha una important caiguda dels ritmes de creixement del PIB per càpita anual a Europa (0,7 de mitjana). Malgrat els grans avenços tecnològics (electricitat, motor d'explosió, televisió, ràdio, cinema), el creixement cau. Alguns països creixen per sobre de la mitjana (com Dinamarca), mentre que d'altres (França, Alemanya, Itàlia) creixen per sota.

L'Aportació de J. M. Keynes

Reflexionant sobre la mala marxa de l'economia, apareixen economistes que trenquen amb el liberalisme (laissez-faire). El principal autor és John Maynard Keynes. Altres autors rellevants són M. Kalecki, G. Myrdal i T. R. Malthus.

• El Laissez-faire no és un cas general, sinó un fet excepcional.
• No hi ha equilibris automàtics ni mecànics.
• L'única forma d'equilibrar l'economia és amb la despesa pública, que segons Keynes, s'ha de finançar amb deute, no amb impostos.

Els Mercats Imperfectes (Karl Polanyi)

Konl Polanyi va fer una gran aportació sobre l'esforç per transformar tots els béns i serveis que circulen pels mercats. Va identificar mercats que mai poden ser competitius:

1. Mercats del sòl i de les terres.
2. Mercats del subsòl (minerals, aigua). És un mercat imperfecte i no competitiu.
3. Mercats financers (mercat del diner). El diner es pot fabricar infinitament; és una convenció, absolutament elàstica i variable. És imperfecte per definició i no competitiu.
4. Mercat del treball: un servei i producte molt especial.

Els Trenta Anys Gloriosos (1945-1975)

Aquest període és espectacular, amb una taxa de creixement del PIB per càpita a Europa del 4,1. Les respostes inicials (i insuficients) per explicar aquest auge són:

• Molts canvis tècnics (tot i que el període anterior també en va tenir).
• Destrucció de la Segona Guerra Mundial i posterior recuperació.
• Baix cost de les matèries primeres, especialment del petroli.
• Baixos salaris a Europa a partir de l'any 1945.

Explicacions de l'Auge Econòmic

Les explicacions més acceptables per a aquest gran creixement són:

1. L'Ordre Monetari Internacional: L'any 1945 es crea el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM/BIRF/RIRD). Keynes proposa la creació d'una moneda nacional equivalent. Entre 1945 i 1975, el dòlar funciona com a moneda de referència, amb equivalències acceptades per l'FMI. Aquesta intervenció i regulació del sector públic en el mercat monetari va ser clau.
2. El Creixement del Sector Públic: Abans del 1945, el sector públic representava el 3% del PIB; a partir del 1945, passa al 30-40% del PIB. Aquest creixement es destina a urbanisme, infraestructures, sanitat, electricitat, ferrocarrils, recerca i investigació. Hi ha una relació de paral·lelisme: el creixement econòmic es lliga al creixement del sector públic a tot Europa.
3. La Baixa Conflictivitat Laboral: La conflictivitat laboral disminueix a partir del 1945 perquè les noves constitucions donen suport a la negociació dels sindicats. Michal Kalecki va argumentar que l'augment de l'ocupació fa pujar els salaris, provocant la caiguda de beneficis (i la pressió empresarial sobre l'Estat). Kalecki també va assenyalar que es pot controlar el cicle econòmic amb inversió pública, passant del cicle econòmic al cicle polític durant les eleccions.

Creixement Regional Comparat (1820-1913)

Les Diferents Europees (F. Delaisi, 1929)

Europa A: Industrialitzada i Urbanitzada (230 M pob.)

• Economia: Estats molt potents (França) o molt federalitzats (Irlanda).
• Política Social: Europa Malthusiana. Polítiques de reducció de la pobresa (Poor Laws).
• Política de Mercat: Lliurecanvisme amb proteccionisme. David Ricardo defensava el lliurecanvisme per importar pa barat i així poder baixar els salaris (determinats pel nivell de subsistència).
• Capital Humà: Política d'escolarització obligatòria i gratuïta.

Europa B: Agrària i Rural (240 M pob.)

• Exemple: PIGS (Portugal, Irlanda, Grècia, Espanya).
• Economia: Agrària, ramadera, rural, amb burgesia comercial. Poca densitat, dispersió, tecnologia endarrerida.
• Política: Menys pes dels Estats i del sector públic.
• Política Econòmica: Liberal. No malthusiana, amb molta població. Lliurecanvista, amb interès a exportar productes agraris.
• Educació: No hi ha polítiques escolars.

Les Terceres Europees o d'Ultramar (140 M pob.)

Amèrica del Sud, Amèrica del Nord, Sud d'Àfrica. Països buits de població on emigra gent d'Europa A (amb tecnologia i idees de sector públic) i d'Europa B.

• Economia: Industrial (com Europa A), però també agroindústria.
• Política: Estats dependents, règims parlamentaris, Estats federals.
• Política Econòmica: Domina la variant industrialista/proteccionista o, de vegades, el lliurecanvisme.

Altres Grans Regions (F. Delaisi, 1929)

1. Grans Agricultures Hidràuliques (Tokio fins al Japó)

• Població: Molt poblada (895 milions d'habitants).
• Política: Colònies (Índia anglesa, Indonèsia francesa), Xina dividida i dependent.
• Economia: Els rius no permeten ordenar els conreus. Oposicions de funcionaris (mandarins) molt abans que a Europa.
• Demografia: No hi ha malthusianisme.
• Educació: Política escolar amb escolarització primària, secundària i terciària molt alta.

2. Des del Sàhara fins a Ibèria Xina

• Població: Molt menys poblada (150 milions).
• Economia: Zona desèrtica, semi-nomadisme. No hi ha agricultura ni indústria, hi ha ramaderia. Economies obertes amb comerç internacional.
• Política: No hi ha estats en el sentit europeu.
• Demografia: Amb molta població.
• Factors de Creixement Lent: Una minoria jueva, cristiana i armènia amb gran dinamisme comercial, que no constitueixen un estat sinó que viuen dins dels estats musulmans.

3. Tercera Gran Àrea: Nord d'Austràlia (Intertropical)

• Població: 260 milions d'habitants.
• Economia: Agricultura molt potent i intensiva (cotó, cautxú, canya de sucre), sovint amb treball esclau (economies de plantació).
• Sistema Colonial: Adam Smith deia que el sistema colonial tenia límits, ja que el monopoli no és bo per a l'economia i el treball esclau és inefectiu i autolimitat.
• Demografia: Alta natalitat.

Les Crisis dels Anys Setanta i la Sortida

Crisi Energètica (1972 i 1979)

Crisi del petroli amb un fort augment de preus. Des del 1972 fins al 2008, el preu del petroli va continuar pujant. La sortida de la crisi es va produir gràcies a:

• Avenços tecnològics en les fonts energètiques i diversificació de les fonts.
• Estalvi energètic i consciència de la sostenibilitat (caràcter limitat de les fonts).

Crisi Monetària i Financera

El dòlar deixa de ser una moneda de referència, provocant fluctuacions i devaluacions. La devaluació del dòlar fa que la resta de monedes perdin confiança. La solució va ser la desregulació dels mercats financers i la desaparició dels canvis fixes de la moneda, disminuint la rigidesa del sistema d'intercanvi monetari.

Crisi Fiscal de l'Estat (J. O'Connor)

J. O'Connor (The Fiscal Crisis of the State) analitza tres sectors:

1. Sector Competitiu: Moltes empreses, absorbeixen molta mà d'obra, salaris i preus fàcils, formats pel mercat.
2. Sector Oligopoli o Diferenciat: Poques unitats molt concentrades (bancàries, energètiques). Mercat poc competitiu, treball intensiu (poca mà d'obra). Els augments salarials es traslladen al preu final.
3. Sector Públic: Gran diversitat (universitats, sanitat). Salaris i preus fixats administrativament pels polítics.

La crisi fiscal apareix quan augmenta la demanda d'actuació del sector públic (provinent dels sectors 1 i 2) i, alhora, es demana que el sector públic es financi amb impostos. La sortida va ser l'augment del nombre d'estats i l'aparició de regions amb capacitat legislativa (Reg-Leg regions), amb més dinamisme i un creixement del nacionalisme.

Crisi de Consens i Laboral

Augment de la conflictivitat laboral a partir del 1945. La sortida va ser la dispersió i fragmentació de la producció. Hi ha un retorn a la societat sense fàbriques. Els canvis en la forma de treball també hi intervenen:

• Treball rutinari (Taylorista): A la baixa.
• Treball d'atenció a les persones: Creixent (augment de l'esperança de vida, tractament de malalties mentals, població escolaritzada).
• Treball creatiu o dels símbols: Molt important i creixent (científics, artistes, tècnics).

Els conflictes i el consens es concentraven en el treball taylorista. Es van signar pactes socials que van tenir un gran impacte positiu en el creixement de l'economia.

Crisi Educativa

Als anys 70, la crisi educativa (revolució d'estudiants) es va resoldre creant més universitats, ja que els estudiants ja no tenien garantida una feina sense esforç.

El Creixement Asiàtic (1870-2000)

Causes del Creixement Asiàtic

1. Canvi Tecnològic: Arribada de la tecnologia de la Revolució Industrial i la Tercera Revolució Industrial a una societat amb un procés d'escolarització impressionant.
2. Revolució Oberta: Una revolució dirigida pel govern (règim liberal amb planificació governamental).

Ni l'Índia, ni Indonèsia, ni la Xina tenen petroli ni gas, i comencen a créixer quan comença la crisi del petroli a Occident. Hi ha una inversió pública molt forta feta a partir de l'estalvi empresarial i familiar, analitzat per bancs públics.

Tipus d'Empreses a Àsia

Tot i que els plans quinquennals (on l'Estat decideix on invertir) continuen a la Xina, hi ha diferents tipus d'empreses:

1. Empreses públiques.
2. Empreses col·lectives, cooperatives o autogestionades (petites o mitjanes).
3. Empreses familiars (abans inexistents).
4. Empreses mixtes amb capital estranger (salaris més baixos, mà d'obra hàbil i dedicades a l'exportació).

Problemes Actuals a Àsia

• Els costos salarials s'estan modificant a l'alça.
• El cost energètic augmenta.
• La inflació (poc controlada).
• Els bancs públics estan fallant i frenant la concessió de crèdits.

Causes del Creixement de l'Índia

• Fort creixement econòmic (PIB).
• Reducció de la natalitat (lleis més fluixes respecte a la Xina).
• Inversió pública.
• Finançament d'infraestructures i empreses (el paper del sector públic és complicat, ja que només 1 de cada 10 actius té contracte).

El Cas de Rússia

La visió de llarga distància mostra que el que fa créixer és la política (el sector públic) i la tecnologia.

Els Deu Punts de Karl Marx i F. Engels (1848)

Tant la Xina, com Rússia com l'Índia es basen en economies reformades per les idees de Karl Marx i F. Engels. El que es necessita per al creixement econòmic és controlar les rendes agràries, centralitzar el crèdit i el transport públic, i instaurar l'educació pública. Les mesures proposades són:

1. Expropiació de la propietat rústica i aplicació de la renda territorial a les despeses de l'Estat.
2. Forts impostos progressius.
3. Abolició del dret d'herència.
4. Confiscació de tots els béns dels immigrants i rebels.
5. Centralització del crèdit en mans de l'Estat, a través d'una Banca Nacional amb capital de l'Estat i monopoli exclusiu.
6. Centralització dels mitjans de transport en mans de l'Estat.
7. Augment de les fàbriques nacionals i dels instruments de producció (l'Estat ha d'augmentar fàbriques públiques per competir amb les privades); rompuda dels erms i millora dels cultius.
8. Treball obligatori per a tothom. Creació d'exèrcits industrials, especialment en l'agricultura.
9. Explotació combinada de l'agricultura i la indústria. Desaparició de la diferència entre ciutat i camp.
10. Instrucció pública i gratuïta de tots els infants; supressió del treball dels menors a les fàbriques; combinació de la instrucció amb la producció material.

El problema de la planificació central soviètica va ser la rigidesa i la manca de connexió entre sectors, generant una important activitat econòmica submergida als anys 70-80.

Àfrica: Creixement i Descolonització

Causes del Creixement Recent a Àfrica (2000-2010)

• Disminució de la conflictivitat i els enfrontaments.
• Certa millora de les infraestructures físiques (tot i que només un terç té accés a la carretera i un quart a l'electricitat).
• Augment de la taxa d'urbanització.
• Augment de la inversió estrangera (la Xina té 1000 empreses a Àfrica).
• Diversificació de l'economia (els governs intenten sortir del monocultiu).
• Foment del turisme.

Amèrica Llatina: Models Econòmics en Conflicte

Opcions Polítiques i Econòmiques

Durant el creixement (1870-1913), es van debatre dues opcions polítiques:

• Opció Exportadora (Lliurecanvisme): Els Estats posen l'accent en l'exportació. El sector públic dona suport al gran comerç internacional basat en productes agraris.
• Opció Industrialista (Proteccionisme): Cal protegir la indústria nacional, encara que sigui de mala qualitat. Es fomenta la construcció de ferrocarrils i l'escolarització.

El fet decisiu és que les opcions polítiques i el paper del sector públic en el funcionament de l'economia són determinants per al creixement.