Evolució de l'Economia Mundial: Del Capitalisme Fordista a la Crisi Financera del 2008

Evolució de l'Economia Mundial (1945-)

Si entrem en recessió, hi ha quelcom que s’esgota o s’acaba i, per tant, en sorgeix una crisi. El model del capitalisme neoliberal s’esgota; aquest venia derivat d’un altre model, el capitalisme Fordista, que és la famosa edat d’or del model capitalista. L’objectiu és explicar, sobretot, el model de capitalisme neoliberal. La crisi no és només una davallada del PIB, un creixement de l'atur, una caiguda dels valors de borsa... Quan parlem de crisi és quan hi ha un procés de creixement que, simplement, s’esgota. Hi ha, doncs, tot un model que s’acaba.

Grans Etapes del Capitalisme

Capitalisme Fordista (1945-1970)

Aquesta etapa es caracteritza per dades de creixement econòmic sense precedents.

Capitalisme Neoliberal (1970-Actualitat)

Aquest model es distingeix per una forta influència financera i ha experimentat diverses subetapes:

• Crisi (1970 - mitjans dels 80)
• Recuperació (anys 90)
• Crisis regionals a la Perifèria i creixements emergents (anys 90)
• Crisi del 2008 i depressió actual

Característiques del Creixement Fordista

• Nou Ordre Econòmic Internacional (NOEI) i Domini dels EUA: El lideratge dels Estats Units es va consolidar amb el Pla Marshall, ajudant els països europeus devastats per la guerra. Si bé abans hi havia un gran domini dels EUA, actualment la seva funció està més difuminada.
• Articulació Producció-Consum: Aquesta època va veure una excel·lent sincronització entre producció i consum, amb forts increments de productivitat. Hi havia una gran capacitat productiva i de consum, acompanyada d'un fort creixement dels salaris i una producció massiva.
• Pacte Social (Capital/Treball): Gràcies a la bona articulació entre producció i consum, els beneficis i els salaris van créixer simultàniament, motiu pel qual es coneix com l'«edat d'or». Aquesta etapa va representar una bona sincronització de la maquinària capitalista i una forma organitzada de treball, derivada del Taylorisme, que va impulsar la productivitat a les fàbriques.
• Intervenció Estatal: Es va iniciar el desenvolupament de l'Estat del Benestar.
• Fordisme (Taylorisme) com a Sistema Productiu: Implementació de mètodes de producció massiva i organització científica del treball.

La Crisi del 2008 i la Recessió Actual

La crisi del 2008 es pot entendre com una crisi de doble vessant:

• Econòmica: Caracteritzada per la caiguda del PIB, l'augment de l'atur i la davallada de les macromagnituds.
• De Model de Creixement: Representa la interrupció del procés d'acumulació basat en la financiarització des dels anys 80.

La Financiarització de l'Economia i la Crisi

La crisi va molt més enllà de la macroeconomia. La podem entendre com l'esgotament d'un model, explicat de la següent manera: tradicionalment, s'inverteix una quantitat de diners (D), mitjans de producció (M), força de treball i matèries primeres per obtenir una D' (D-M-D').

No obstant això, en aquesta crisi de model de creixement, va emergir amb força als anys 80 i 90 un circuit addicional (D''), més assentat en l'economia financera. Per això es parla de capitalisme financiaritzat. En termes de flux de cicles de capital, això es tradueix en un «efecte riquesa» on els valors són, en realitat, ficticis.

Aquest doble circuit va començar a eliminar recursos de l'esfera productiva. El que s'esgota és, precisament, el model del capitalisme financiaritzat, que va esclatar amb la crisi de les subprime.

El creixement de la rendibilitat existia, però estava més enfocat en la gestió de la liquiditat que en la millora de la productivitat. En el cas espanyol, centrat en el sector immobiliari, l'objectiu era rendibilitzar el capital de la manera més ràpida i senzilla possible. El mercat no va donar els senyals correctes, no va indicar que no s'havia de continuar prestant, ja que s'estaven construint habitatges amb diners que no es tenien i que, en realitat, no es necessitaven.

Una característica clau dels anys 80, 90 i 2000 és la creixent separació entre l'esfera financera i l'econòmica, fenomen que anomenem financiarització de l'economia. Aquesta escissió es produeix entre els processos productius i un sistema cada cop més financiaritzat.