Evolució de l'economia: de l'economia clàssica a la neoclàssica
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Magisterio
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,26 KB
Economia
Economia•De l’economia clàssica (A. Smith, Cl. Juglar) on l’economia està contextualitzada històricament, es passa a la neoclàssica: explica el funcionament econòmic de manera abstracta, recercant-ne les lleis socials que es copsen atemporals.
Principis de la economia neoclàssica
- William Jevons (1835-1882)
- Léon Walras (1837-1910)
- Alfred Marshall (1842-1924)
Condicions principals del segle XX
Cicle econòmic, conjuntura, acció política en l’economia: retorna la perspectiva global. Més que no lleis, busquen models. S’estudia el cicle econòmic (Clément Juglat) i la importància de la política econòmica, que condiciona la suposada immutabilitat de les lleis econòmiques. Joseph A. Schumpeter (1883-1950), John Maynard Keynes (1883-1946), Nikolái Dimitri Kondrátiev (1892-1938).
Factors del creixement autosostingut
- El treball humà i les seues capacitats, així com la forma social d’organitzar la producció (fonamentada en contractar treball assalariat, que és una mercaderia a la que no se li paga tot el valor que produeix).
- La disponibilitat de recursos naturals (aigua, sòl fèrtil, minerals, boscos, combustibles...).
- La formació, acumulació i intensificació del capital, és a dir: el procés social que permet acumular béns que s’usen per a produir altres bens, el que fa el treball més productiu i permet vigoritzar els efectes.
- El progrés tècnic, que intensifica el treball i multiplica la capacitat productiva.
Creixement autosostingut del capitalisme. Es deu al funcionament intern de l’economia. Ha permès incrementar en una part del món els nivells de vida. Abans, les societats eren relativament estacionàries degut a: la impossibilitat d’acumular béns per a produir altres béns i l’escassesa o limitació de millores tècniques.
Els països industrialitzats, des del segle XIX, dirigiren l’economia dels endarrerits. En els països del «Sud», les “quatre rodes” del desenvolupament o creixement autosostingut s’han mostrat (i encara es mostren) esquives. O no roden, o roden malament o ho fan de manera desajustada.