Evolució de la Doctrina Social de l'Església: De la Revolució Industrial al Vaticà II

El compromís és ineludible perquè ningú es pot desvincular de la realitat. Per al cristià, la base que fonamenta la seva acció no és una ideologia sinó una persona: Crist. Jesús va marcar un estil per caracteritzar els actes alliberadors del cristianisme. Aquest estil segueix una conversió personal, l'objectiu de la qual és una veritable disponibilitat per a l'amor.

Arrels del Problema Social i la Revolució Industrial

• La Revolució Industrial: S'inicia al segle XVIII a Anglaterra amb la màquina de vapor, generant grans masses obreres i el proletariat.
• Al segle XIX, s'estén a Espanya, especialment a Catalunya, i també a regions com el País Basc.

Fonaments Teòrics del Liberalisme Econòmic

Les idees d'Adam Smith van establir les bases del pensament econòmic de l'època:

• Les lleis econòmiques són considerades lleis naturals.
• L'economia es regeix per la llei de l'oferta i la demanda, on el salari és una mercaderia sotmesa a aquestes forces.
• L'Estat no ha d'intervenir en els assumptes econòmics ni en les relacions entre el capital i el treball.
• El liberalisme econòmic esdevé la base doctrinal del capitalisme liberal, on el treball és considerat l'origen de la riquesa.

Conseqüències Socials del Capitalisme Liberal

• La classe obrera és explotada pels interessos del capital.
• Augment de les desigualtats socials.

La Resposta del Proletariat i els Moviments Socials

Davant les dures condicions, el proletariat va començar a organitzar-se:

• Es reivindica el dret d'associació per fer front a l'atur, les malalties i els accidents laborals.
• Sorgeixen els sindicats per a les reivindicacions laborals i salarials.
• Creix el desig d'una societat més justa i de millors condicions per als treballadors.

Socialisme Utòpic: Visions d'una Societat Ideal

Partint de la utopia d'una societat igualitària i fraterna, propugna l'abolició de la propietat privada i la creació de noves relacions socials. Un dels seus precursors va ser Saint-Simon.

Socialisme Marxista: L'Anàlisi Científica de Karl Marx

Karl Marx, pare del socialisme científic, proposa relacions econòmiques noves i diferents del liberalisme: l'abolició de la propietat privada i un concepte de treball no com a mercaderia, sinó com un valor que defineix la persona.

L'Anarquisme: Contra Tota Autoritat Coercitiva

Contrari a qualsevol tipus d'autoritat coercitiva per considerar-la nociva per als éssers humans.

Mikhail Bakunin i la Societat Comunista Llibertària

Bakunin defensava una societat comunista basada en la bondat innata de l'ésser humà, sense propietat privada, classes socials ni desigualtats.

La Reacció de l'Església davant la Qüestió Social

• Durant la primera meitat del segle XIX, la reacció de l'Església va ser lenta i plena de cautela.
• A la segona meitat del segle XIX, l'Església va despertar i figures cristianes com La Mennais i Ketteler es van pronunciar.

La Mennais: Crítica al Liberalisme Econòmic

Va condemnar els abusos del liberalisme econòmic, l'explotació dels obrers i la preocupació per produir cada vegada més sense un repartiment equitatiu dels guanys.

Ketteler: Propostes per a la Justícia Social

Va organitzar cooperatives de producció on els obrers tinguessin participació. Va defensar la necessitat de reduir les hores de treball, augmentar els salaris i la prohibició que mares i fills treballessin en condicions abusives.

Lleó XIII i la Rerum Novarum (1891)

El 1891, el Papa Lleó XIII va fer pública l'encíclica Rerum Novarum, el primer document oficial de l'Església sobre la qüestió social.

• Reafirmació del dret natural a la propietat privada.
• L'Estat té l'obligació d'intervenir, però la seva acció ha de ser subsidiària.
• Defensa del dret del treballador a un salari digne.
• Condemna la lluita de classes, però reconeix als obrers el dret d'associar-se per defensar els seus interessos.

Pius XI i la Quadragesimo Anno (1931)

Context Polític i Social

• Primera Guerra Mundial.
• Crisi de la borsa de Nova York (1929).
• Ascens dels totalitarismes polítics.
• Avanços en drets laborals: sindicats, dret de vaga i prohibició de treballar a menors de 12 anys.
• A Espanya, la dictadura de Primo de Rivera i, el 1931, la II República, amb un creixent anticlericalisme.

Contingut de l'Encíclica Quadragesimo Anno

La Quadragesimo Anno proposa un nou ordre social basat en:

• L'aparició de sistemes intermedis entre el capitalisme i el socialisme.
• La importància de la caritat cristiana.
• La col·laboració entre capital i treball com a pilars de la producció i l'organització econòmica.

Pius XII i la Postguerra

Context Polític i Social

• Segona Guerra Mundial.
• Món dividit en dos blocs (Est-Oest).
• Guerra Freda.
• A Espanya, règim dictatorial.

Preocupació Social de Pius XII

• Primera època: Discursos centrats en la pau.
• Postguerra: Missatges dirigits a millorar les condicions dels més castigats.
• Darrera època: Esforços per amortir la tensió existent.

Joan XXIII: Renovació i Obertura

Context Polític i Social

• Va convocar el Concili Vaticà II.
• Desenvolupament de l'energia atòmica, proliferació d'armaments i revolució en el món de les comunicacions.
• Països d'Àfrica i Àsia comencen a independitzar-se.
• Publicació de Mater et Magistra i Pacem in Terris, documents clau sobre la política de l'època, dirigits a tots els homes de bona voluntat.