Evolució de la Discapacitat i Educació Inclusiva

1. Evolució de la Discapacitat

• Paradigma pre-segle XX: Visió excloent i despectiva de la discapacitat.
• Primera dècada del segle XX: Sorgiment del model mèdic-assistencial. Concepció de la persona amb discapacitat en termes de salut i malaltia; tractament multidisciplinari.
• Segona meitat del segle XX: Revisió del model de rehabilitació. Es busca la normalització del col·lectiu en la societat.
• A partir dels anys 70 (Informe Warnock, 1978): Aposta per la integració escolar i polítiques socials específiques, especialment en educació.

2. Informe Warnock

L'Informe Warnock fa referència als programes dedicats a nens amb discapacitat, destacant en el sector de l'educació especial i les necessitats educatives especials:

• Tots els nens tenen dret a ser educats.
• Foment d'un model d'educació on les institucions estiguin formades en educació especial per a brindar servei a persones amb dificultats d'aprenentatge.
• Vol eliminar les diferències en l'educació, entenent que les necessitats educatives són comunes a tots els nens. L'escola ha d'adequar-se a la necessitat individual.
• L'escola: lloc d'educació i centre de suport, brindant recursos, assessorament i informació als pares.

2.1. Conceptes Clau de l'Informe Warnock

• Diversitat: Les necessitats educatives especials són inherents a tots els nens. Cadascú necessita atenció individualitzada. L'escola ha de brindar recursos i compensar dificultats. S'elimina la noció de dos grups diferents de nens (discapacitats i no discapacitats).
• Necessitats Educatives Especials (NEE): Necessitats d'ajuda o recursos no habitualment disponibles en el context educatiu, referents a dificultats d'aprenentatge.
• Educació Especial: Dret de totes les persones a l'educació, amb objectius idèntics per a tots. Conjunt de prestacions per a satisfer les NEE, acostant-se als propòsits de l'educació.

3. Evolució posterior a l'informe Warnock

3.1. CIDDM (Classificació Internacional de Deficiències, Discapacitats i Minusvalideses) segons l'OMS

• Deficiència: Pèrdua o anormalitat, permanent o temporal, d'una estructura o funció psicològica, fisiològica o anatòmica. Inclou anomalia, pèrdua o defecte en un sistema o mecanisme del cos.
• Discapacitat: Restricció o absència (deguda a una deficiència) de la capacitat de realitzar una activitat considerada normal per a l'ésser humà. Pot ser temporal o permanent, reversible o irreversible. Limitació funcional, conseqüència d'una deficiència, manifesta en la vida quotidiana. La persona "està" discapacitada, no "és" discapacitada.
• Minusvalidesa: Situació desavantatjosa d'una persona, conseqüència d'una deficiència o discapacitat que limita o impedeix el compliment d'una funció normal segons edat, sexe i factors socioculturals.