Evolució Demogràfica i Transformacions Socioeconòmiques a Espanya (Segles XIX-XX)

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,68 KB

1. Règim Demogràfic Antic

Model propi de les societats preindustrials, vigent a Espanya fins a finals del segle XIX. Presentava una natalitat molt alta i una mortalitat també elevada a causa d’epidèmies, fam, males condicions sanitàries i alta mortalitat infantil, fet que provocava un creixement poblacional molt lent. Predominava en una societat rural i agrària, dependent de les collites, amb crisis de subsistència freqüents i estructures pròpies de l’Antic Règim.

2. Transició Demogràfica

Procés de canvi demogràfic iniciat a Espanya a principis del segle XX. Primer disminueix la mortalitat gràcies a les millores mèdiques i higièniques, i després baixa la natalitat a causa de la urbanització i els canvis socials, com l’ús d’anticonceptius. Suposa el pas cap a un model demogràfic modern en un context de lenta modernització.

3. Èxode Rural

Moviment migratori intern intensificat des de finals del segle XIX i sobretot al primer terç del XX, consistent en l’abandonament del camp per part dels camperols pobres per traslladar-se a ciutats industrials com Barcelona o Madrid. Va afavorir el creixement urbà i va generar problemes socials en les ciutats durant la industrialització.

4. Migració

Moviment de població amb canvi de residència temporal o definitiu. Entre finals del segle XIX i inicis del XX, Espanya va viure una forta emigració exterior cap a Sud-amèrica, especialment Argentina, Cuba i Brasil, provocada per la pobresa rural, la manca de terres i d’oportunitats laborals. Molts emigrants tornaren amb diners i foren coneguts com a indians.

5. Desamortització

Procés del segle XIX pel qual l’Estat va expropiar terres de l’Església i dels ajuntaments per vendre-les en subhasta pública. Destaquen les desamortitzacions de Mendizábal (1836) i Madoz (1855). L’objectiu era sanejar la Hisenda i eliminar estructures de l’Antic Règim, però va beneficiar sobretot la noblesa i la burgesia.

6. Règim Senyorial

Sistema propi de l’Antic Règim en què els senyors tenien drets econòmics i jurídics sobre les terres i els camperols. Va ser abolit amb les reformes liberals del segle XIX, tot i que molts antics senyors conservaren les terres com a propietaris privats en el procés d’implantació del liberalisme.

7. Estructura de la Propietat Agrària

7.1. Latifundi

Gran propietat agrària, característica del sud d’Espanya, especialment d’Andalusia. Estava en mans de grans terratinents i era treballada per jornalers en condicions precàries. La concentració de terres va generar pobresa i una forta conflictivitat social durant el segle XIX i inicis del XX.

7.2. Minifundi

Explotació agrària de dimensions molt reduïdes, típica del nord peninsular, com Galícia i la cornisa cantàbrica. Es dedicava a una agricultura de subsistència amb baixa productivitat, fet que va dificultar la modernització agrària i va afavorir l’emigració durant el segle XIX.

8. Industrialització Espanyola

8.1. Indústria Tèxtil Cotoneca

Primer sector de la industrialització espanyola, desenvolupat a Catalunya des de finals del segle XVIII i al llarg del XIX. Basada en el cotó, va introduir maquinària moderna i l’ús d’energia hidràulica i de vapor. Va créixer gràcies al proteccionisme i va convertir Barcelona en el principal centre industrial del país.

8.2. Siderúrgia

Indústria dedicada a la producció de ferro i acer. A Espanya es va desenvolupar sobretot a Biscaia a finals del segle XIX gràcies al ferro basc, al carbó importat i al capital estranger. Va ser un sector clau de la industrialització durant la Restauració.

9. Política Econòmica

9.1. Proteccionisme

Política econòmica que protegeix la producció nacional mitjançant aranzels elevats als productes estrangers. Va predominar a Espanya durant el segle XIX i el primer terç del XX, especialment durant la Restauració, afavorint sectors com el tèxtil català i la siderúrgia basca.

9.2. Lliurecanvisme

Doctrina econòmica contrària al proteccionisme que defensa la lliure entrada de productes estrangers. Es va aplicar en alguns moments del segle XIX, especialment després de la Revolució de 1868, amb l’objectiu de modernitzar l’economia i afavorir les exportacions agràries.

9.3. Llei de Mines de 1868

Llei promulgada durant el Sexenni Democràtic que liberalitzà l’explotació minera a Espanya. Va permetre l’entrada de capital estranger, principalment britànic i francès, i va orientar la producció minera majoritàriament cap a l’exportació.

10. Canvis Socials i Moviment Obrer

10.1. Antic Règim vs. Societat de Classes

  • Antic Règim: Sistema polític, social i econòmic anterior a les revolucions liberals, caracteritzat per la monarquia absoluta, la societat estamental i una economia agrària. A Espanya correspon al període anterior a la Guerra del Francès i comença a desaparèixer amb les reformes liberals del segle XIX.
  • Societat de Classes: Model social propi del capitalisme en què la posició social depèn de la situació econòmica i de la relació amb els mitjans de producció. És una societat oberta amb igualtat legal formal. A Espanya es consolida amb la industrialització del segle XIX, especialment durant la Restauració.

10.2. Moviment Obrer i Feminisme

  • Moviment Obrer: Conjunt d’accions i lluites de la classe obrera contra l’explotació del capitalisme, sorgides amb la Revolució Industrial. Les reivindicacions responien als baixos salaris, les llargues jornades laborals i la mecanització. A Espanya es va consolidar durant la Restauració amb vagues i conflictes socials.
  • Sindicat: Organització de treballadors destinada a defensar els drets laborals. Sorgeix durant la Revolució Industrial i a Espanya es desenvolupa a finals del segle XIX i inicis del XX amb sindicats com la UGT i la CNT, en el context de la lluita obrera durant la Restauració.
  • Feminisme: Moviment que busca la igualtat política, econòmica i jurídica entre dones i homes. S’inicia a la segona meitat del segle XIX amb referents teòrics europeus i a Espanya pren força a finals del XIX i inicis del XX, aconseguint avanços importants durant la Segona República, com el sufragi femení.

Entradas relacionadas: