Evolució Demogràfica i Econòmica a Espanya al Segle XX
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,71 KB
L'evolució demogràfica a Espanya al segle XX
Durant el primer terç del segle XX, el conjunt d'Espanya va començar el procés de la transició demogràfica, que a Catalunya s'havia iniciat ja durant la segona meitat del segle XIX. L'inici es va caracteritzar per la davallada de la taxa de mortalitat per diversos motius, com el control de la potabilitat de l'aigua, i, consegüentment, l'esperança de vida va augmentar. La població espanyola va créixer molt, i a partir de la segona dècada del segle XX es va anar produint a poc a poc un descens de la natalitat com a conseqüència de la racionalitat en la planificació familiar.
Espanya va tenir un gran creixement de les migracions interiors, on la seva destinació eren les ciutats. La població es va desplaçar cap als sectors moderns de l'economia i la població agrària va disminuir. L'arribada d'immigrants a Catalunya i Madrid va ser molt intensa. L'emigració a ultramar va assolir un màxim sense precedents. Les causes d'aquest moviment van ser una economia en què l'ocupació creixia menys que la població i el millorament de la navegació, que va escurçar la durada de la travessia amb destinació a l'Amèrica Llatina. Altres ciutats van experimentar un augment de la població arran dels centres industrials o miners importants. En aquesta etapa, Barcelona va experimentar una gran transformació de la fisonomia urbana.
Endarreriment agrari i conflictivitat pagesa
La causa més important de la crisi dels cereals va ser l'arribada a Europa de productes procedents de països amb una agricultura extensiva més competitiva. El resultat d'això eren uns preus més baixos que els europeus. La competència dels cereals estrangers va provocar la caiguda dels beneficis i va tenir, com a conseqüència, revoltes coordinades per la lliga agrària. Com que van disminuir els beneficis, en va derivar una disminució dels jornals, i això va provocar agitacions pageses. Aquesta crisi cerealista va anar acompanyada d'una crisi de la viticultura arran de la plaga de la fil·loxera.
La crisi agrària es va superar gràcies a l'establiment de noves barreres aranzelàries i el creixement de la producció. Els motors principals de la millora agrícola van ser: les noves rompudes i la intensificació dels conreus gràcies a l'augment de fertilitzants artificials... Tot això va permetre millorar la productivitat, la introducció de nous conreus destinats a millorar la producció ramadera i, finalment, hi va haver també una especialització de conreus.
La situació del camp espanyol continuava marcada per l'enorme desigualtat en l'estructura de la propietat de la terra. A les zones latifundistes, la immensa majoria de la població posseïa unes condicions de vida pròximes a les de subsistència. Aquesta situació va provocar l'exigència d'una reforma agrària. D'altra banda, l'existència de minifundis només va permetre augmentar la productivitat en termes suficients per garantir la subsistència, però va impedir generar beneficis. Una llei va permetre la colonització de milers d'hectàrees, que van ser atorgades a petits propietaris, i una altra llei va facilitar el repartiment d'algunes terres entre els pagesos.
L'evolució de l'economia espanyola
La crisi es va superar ràpidament i diversos factors van estimular la creació de bancs i empreses. La neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial va permetre una expansió econòmica important. Es va convertir en subministradora de productes industrials i agraris. L'increment de la demanda exterior va estimular el creixement de la producció. No obstant això, el creixement de la demanda exterior va comportar un increment dels preus, que va desfermar un procés inflacionista sense precedents. La conjuntura de la guerra mundial va oferir grans oportunitats de bons negocis i d'enriquiment fàcil, però aquest creixement va tenir un component fortament especulatiu. Les classes populars van experimentar un empitjorament del nivell de vida, perquè la inflació no va anar acompanyada d'un augment equivalent dels salaris. La fi de la guerra va posar fi a l'eufòria econòmica i va desencadenar una forta crisi. El mercat intern no va ser capaç de substituir les exportacions i moltes empreses van haver de tancar. Les classes treballadores van haver de fer cara a l'augment de la desocupació.
L'any 1929 es va iniciar una depressió econòmica d'abast mundial com a conseqüència del crac de la borsa de Nova York a causa de l'enfonsament de les accions. Així, doncs, la influència de la gran depressió es va notar sobretot en els sectors econòmics més dinàmics, que orientaven una bona part de la producció al comerç exterior. La crisi internacional també va repercutir de manera relativa a Espanya gràcies a la depreciació de la pesseta, perquè va significar una reducció dels preus i això va millorar la competitivitat de les exportacions.
Els canvis socials al món rural
Els grans propietaris rurals. La societat espanyola considerava el patrimoni rústic com una font de riquesa i un senyal de prestigi social. Hi havia dos grups: l'antiga oligarquia i la nova burgesia agrària. La primera va ampliar el seu patrimoni amb la compra de terres. La segona va adquirir també terres amb intenció de diversificar les inversions i les rendes.
Els pagesos. Dintre d'aquest grup social hi havia diferències: uns eren propietaris, uns altres arrendataris i, finalment, hi havia una gran massa de jornalers, alguns dels quals eren temporers. La situació dels pagesos depenia de les formes de propietat existents en les diferents regions d'Espanya. Un fenomen característic d'aquest període va ser la creació de cooperatives agràries.