Evolució Demogràfica, Crisi Agrària i Industrialització a Espanya (1880-1930)

L'Evolució Demogràfica a Espanya

L’evolució demogràfica es caracteritzava per la disminució de la taxa de mortalitat. La reducció de morts va ser deguda a la millora dels serveis de neteja i de clavegueram, que van ajudar a combatre les malalties infeccioses.

• La mortalitat infantil va disminuir.
• L’esperança mitjana de vida va augmentar.

A causa de tot això, la població espanyola va créixer considerablement. No obstant això, a partir de la segona dècada del segle XX, es va produir un descens de la natalitat, tot i que aquesta davallada va ser molt irregular.

El cas de Catalunya

A Catalunya hi va haver un descens notable tant de la mortalitat com de la natalitat, i l’esperança de vida també va augmentar.

Els Moviments Migratoris

Espanya va experimentar un gran augment de les migracions interiors. Les persones es desplaçaven cap als centres econòmics més moderns, principalment Barcelona i Madrid, seguides per Bilbao i Sevilla.

• Van arribar intensament immigrants a Catalunya; un de cada cinc residents havia nascut fora.
• L’emigració a ultramar va disminuir a causa de la Primera Guerra Mundial.

Les causes d’aquesta emigració eren que l’ocupació creixia menys que la població. La majoria d’emigrants eren homes joves que es dirigien principalment a l’Amèrica Llatina.

La Intensificació de la Urbanització

A causa de les migracions interiors, la població es va concentrar als nuclis urbans més grans, com Madrid i Barcelona, que van créixer considerablement. Altres ciutats també van augmentar la seva població gràcies al desenvolupament de centres industrials o miners.

La Crisi Agrària i l'Evolució del Camp

La Crisi Cerealista i Vitícola

A Espanya, la crisi cerealista va afectar el conreu de cereals, oliveres i vinya en terres de secà, juntament amb la ramaderia ovina. Aquesta crisi es va produir a causa de l’arribada a Europa de productes procedents de països amb una agricultura extensiva més competitiva.

La competència va provocar:

• Una baixada de preus.
• Reducció dels ingressos.
• Caiguda dels beneficis.

La crisi cerealista va anar acompanyada d’una crisi de la viticultura. Per acabar amb la crisi, es van replantar les vinyes amb un cep americà immune a la malaltia. A causa de la mort de les vinyes, hi va haver un conflicte entre els rabassaires i els propietaris.

Superació de la Crisi i Evolució Agrícola

La crisi es va superar gràcies al creixement de la producció. Els trets principals de l'evolució agrícola van ser:

1. Noves rompudes i intensificació dels conreus gràcies a l’augment de fertilitzants, que va millorar la productivitat del sector primari.
2. Creació de nous conreus destinats a millorar la producció ramadera.
3. Especialització de conreus destinats a l’exportació.

La producció de cereals continuava sent el conreu principal del camp espanyol (Andalusia, Extremadura i Castella), mentre que els conreus més productius eren la vinya, els fruiters i les hortalisses. La producció de llet i carn va augmentar.

Els rendiments escassos van comportar preus alts i això va tenir conseqüències socials. L’agricultura catalana va augmentar la seva producció i la població agrícola va ser més nombrosa.

Els Problemes Estructurals del Camp Espanyol

Hi havia una enorme desigualtat en l’estructura de la propietat de la terra:

• A les zones latifundistes (Extremadura i Andalusia), la població vivia en condicions properes a la subsistència.
• Els minifundis, tot i que van augmentar la productivitat en algunes zones, van impedir generar beneficis suficients i van provocar que els pagesos emigressin.

Per millorar la producció, es va augmentar el regadiu i es van crear les confederacions hidrogràfiques. No obstant això, el problema principal continuava sent l’existència de molts pagesos sense terra.

Els Progressos de la Indústria

Canvi Energètic i Avenços Tecnològics

El creixement de l’economia va ser degut a la utilització de noves fonts d’energia: l’electricitat i el petroli.

El progrés de l’electrificació a Espanya es va produir en dues etapes:

1. 1880-1914: Ús de l’electricitat restringit.
2. 1914-1930: L’ús industrial es va generalitzar.

Gràcies al petroli i als progressos tècnics, es va impulsar la creació de l’automòbil. A partir del 1860, el telègraf, el telèfon i la ràdio es van expandir.

Sectors Tradicionals i Noves Indústries

La indústria tèxtil, alimentària i química van continuar expandint-se, mentre que la siderúrgica va créixer notablement. Es van crear grans complexos com:

• Altos Hornos de Vizcaya (1902)
• Altos Hornos del Mediterráneo (1923)

A causa del ràpid creixement de la indústria elèctrica, es van construir moltes centrals hidroelèctriques. La indústria metal·lúrgica i el sector de la construcció també van créixer, aquest últim impulsat per la indústria del ciment.

La Diversificació de la Indústria Catalana

A Catalunya va continuar predominant la indústria tèxtil, però es va produir una diversificació:

• Les indústries bàsiques van augmentar.
• La indústria lleugera va créixer.
• La química i la metal·lúrgica van registrar taxes de creixement més altes.
• Hi va haver un increment del sector elèctric i es van formar les primeres multinacionals.

La demanda va augmentar i el comerç amb la resta d’Espanya es va intensificar. No obstant això, mentre que el potencial econòmic augmentava, la capacitat financera disminuïa, i la banca catalana va entrar en una crisi profunda.

La Millora de les Comunicacions

Els transports i la comunicació van experimentar una transformació que va beneficiar el creixement industrial:

• Es van millorar les carreteres.
• Es van construir noves xarxes.
• Els ferrocarrils es van electrificar.

Totes aquestes millores van requerir la creació de grans infraestructures. La primera empresa de telèfon va ser la Societat General de Telèfons de Barcelona.

Els Canvis Socials

Els Grans Propietaris Rurals

El patrimoni rústic era un signe de riquesa i prestigi social per a la societat espanyola. Hi havia dues classes de propietaris agraris:

• L’antiga oligarquia: Basava la seva estratègia en la compra de terres per ampliar el patrimoni.
• La nova burgesia agrària: Va adquirir patrimonis rurals.

La distribució de la propietat era desigual:

• Grans extensions de terra (latifundis) es trobaven a Andalusia, Extremadura i la Manxa.
• Propietats petites i mitjanes predominaven a Castella, Catalunya i València.

Els propietaris agraris mantenien una gran influència social.

La Pagesia

La pagesia espanyola va disminuir. Es diferenciaven segons la seva relació amb la terra:

• Propietaris (mitjans i petits).
• Arrendataris (en condicions diverses).
• Jornalers (temporers).

Les formes de tinença variaven regionalment:

• Galícia: Foros i subforos.
• Extremadura i Andalusia: Latifundisme.
• Catalunya: Propietat mitjana i arrendaments estables.

La Societat Urbana

Les classes urbanes van augmentar a causa del creixement de les ciutats, donant lloc a una societat de masses. A Espanya, la burgesia industrial era escassa.

Les Classes Mitjanes

Estaven formades per funcionaris (anomenats “obrers de coll blanc”) que treballaven en comerços i banca. Les classes mitjanes van anar augmentant a Catalunya, però a Espanya es mantenien per sota de la mitjana europea.

Els Obrers Industrials

Els obrers industrials van augmentar i es concentraven principalment a Catalunya, el País Basc i Madrid.

Vocabulari Clau

Transició demogràfica

Fase inicial on la mortalitat i la natalitat són altes amb un creixement vegetatiu baix, seguida d'una disminució de la mortalitat mentre la natalitat es manté alta.

Agricultura extensiva

Agricultura practicada en grans extensions de terra en la qual s'utilitza poca mà d'obra.

Agricultura intensiva

Sistema en el qual s'utilitzen productes químics per produir béns ràpidament.

Monopoli

Mercat en el qual només hi ha un venedor i hi ha una demanda atomitzada.