Evolució de la Democràcia i l'Estat de Dret

Evolució de la democràcia vinculada a la unitat política en què es realitza

L'evolució del que en cada moment es constitueix en unitat política condiciona la forma com es defineix i es porta a la pràctica la democràcia.

1. La ciutat estat (polis): la democràcia neix en les ciutats-estats gregues, que són territorialment reduïdes, poc extenses pel que fa a població i culturalment bastant homogènies. És la democràcia clàssica, un model de democràcia directa. Inspirant-se en una nova tradició de pensament (republicana) reapareixerà amb substancials diferències en algunes ciutats estat del renaixement italià com Venècia i Verona.

2. L'estat nació: La forma dels estats nació, amb l'inici de la modernitat, fa impossible l'aplicació d'un model de democràcia directa com l'atenenca. Són unitats polítiques molt extenses territorialment i que posseeixen molta població. Inicia els canvis polítics que acabaran promovent el model de democràcia moderna, en què el govern del poble es realitza de forma delegada, i passa a ser una democràcia representativa.

3. El món globalitzat: Amb l'acceleració del procés de globalització a finals del segle XV, els estats nació moderns entren en crisi i els sistemes democràtics es troben davant de nous reptes plantejats per l'emergència d'una nova realitat política de caràcter global. Es plantegen la necessitat de renovar la pràctica democràtica. El multiculturalisme a l'interior de cada estat nació també obliga a buscar fórmules d'integració democràtica de les diferents cultures.

La democràcia liberal: la democràcia representativa

La idea de la democràcia moderna es construeix a partir dels principis teòrics del liberalisme. El seu tret distintiu davant de la democràcia clàssica és el govern representatiu popular.

Els principis del liberalisme clàssic

La forma de govern: la democràcia representativa

El liberalisme tem igualment que el poder estigui concentrat en unes soles mans i no estigui subjecte a cap control (poder absolut), com que estigui simplement a mans de l'opinió de la majoria. Una democràcia directa, com l'antiga, podria desembocar en una tirania de la majoria, una inestabilitat contínua i una política dominada per les passions d'una majoria intolerant que no respectés els drets individuals. Existeix un recel per part dels liberals que participen en l'elecció, les classes més desfavorides o aquelles persones amb un nivell d'educació menor. És el que s'anomena sufragi censatari. Se suposa així que només aquests, en vista dels seus coneixements, estan en disposició de prendre les decisions adequades per al bé comú.

1. La divisió de poders: Montesquieu considera que la concentració del poder en unes soles mans possibilita que es cometin abusos i es corrompi. Per evitar-ho, el poder ha de ser distribuït de forma que no siguin els mateixos els qui elaborin les lleis, que els qui s'encarreguin de posar-les en pràctica o els qui en vigilin el correcte compliment. Va establir que són el poder legislatiu, el poder executiu i el poder judicial.

2. Gènesi i constitució de l'estat democràtic i de dret

El naixement de l'estat modern

El que actualment anomenem estat té els seus orígens en el segle XV, tot i que no adquireix els seus trets característics fins a les revolucions liberals dels segles XVII al XIX, que propiciaren la constitució de l'estat de dret. Designa un conjunt d'institucions en les quals hi ha dipositat el poder polític, i mitjançant les quals es governa i controla un territori extens definit i delimitat geogràficament.

Definició: l'estat és l'organització política d'un poble a l'interior d'un territori limitat per fronteres que es caracteritza enfront d'altres institucions per posseir el monopoli de la violència física legítima, per dirigir i organitzar el funcionament de la societat en totes les seves esferes i per assumir el paper de regulador de les relacions i canalitzador dels conflictes de la societat.

L'evolució de l'estat modern

L'estat modern, com qualsevol institució creada per les persones, és una construcció social. La seva configuració, per tant, està condicionada pels valors de l'època i la societat en què pren cos.

1. La fase liberal: l'estat democràtic i de dret. S'institucionalitza després de la Revolució Francesa i la fi del règim absolutista. L'estat apareix com el garant dels drets civils.

2. La fase democràtica: L'estat democràtic i de dret. Resultat de la pressió dels moviments socials. Es produeix una evolució de l'estat liberal en el sentit d'anar ampliant cada cop més el sufragi fins a fer-lo universal. L'estat assumeix garantir la igualtat en els drets polítics de tots els ciutadans.

3. La fase social: l'estat social de dret. Tant des del socialisme com des del liberalisme social es reclama que l'estat garanteixi unes condicions de vida digna a tots els ciutadans.

L'estat liberal de dret

A) L'imperi de la llei: En les formes de govern resultants de les revolucions liberals el poder del monarca se substitueix per un conjunt de lleis que són l'expressió de la voluntat del poble. L'estat es constitueix en el garant de les lleis així com en àrbitre imparcial que fa mitjancer quan apareixen conflictes d'interessos entre els diferents individus.

1. El sotmetiment de tots a la llei: El poder no pot ser exercit de manera arbitrària ni vulnerar les lleis existents.

2. La igualtat de tots davant la llei: La llei s'ha d'aplicar a tots per igual sense distinció de classes.

3. Un ordre constitucional: La constitució, llei de lleis, defineix el marc jurídic general que regula el funcionament i l'organització de l'estat.

B) La divisió de poders:

1. Poder legislatiu: És l'encarregat de l'elaboració de les lleis. Aquesta tasca la realitza el parlament, que ha estat escollit per sufragi.

2. Poder executiu: S'encarrega del govern i de l'administració de l'estat, així com de representar-lo davant la comunitat internacional. És el govern de l'estat.

3. Poder judicial: s'ocupa de vetllar pel respecte i el compliment de les lleis establertes pel poder legislatiu, i a la vegada actua com a àrbitre en els conflictes que sorgeixen entre els particulars i els grups.

C) La legalitat de l'administració: Significa la necessitat que l'administració realitzi els seus actes de conformitat amb la llei, és a dir, els funcionaris de l'estat han d'actuar respectant la legalitat vigent i estan sotmesos a les lleis com la resta de la ciutadania.

1. Un dèficit democràtic: El dret de vot està condicionat a la possessió de propietats i el nivell d'educació.

2. Un dèficit social: El funcionament lliure del mercat en l'economia genera grans desigualtats. Encara que existeixi una igualtat legal en el pla formal, les desigualtats socials i econòmiques impedeixen que existeixi una igualtat d'oportunitats real entre els ciutadans.