Evolució dels Serveis Socials a Espanya: De la Beneficència a l'Ajuda Mútua

1. Fons Nacionals

Creació dels anomenats Fons Nacionals (dècada dels 60) → projectes amb recursos econòmics per a qüestions específiques com a part del model de beneficència i assistència social de l'època. Provenien d'impostos, quotes de la Seguretat Social i aportacions d'entitats públiques i privades.

• Fons Nacional d'Assistència Social: Va establir les primeres prestacions econòmiques individuals per a ancians i per a malalts o invàlids incapacitats per al treball, sense mitjans econòmics.
• Fons Nacional per al Foment del Principi d'Igualtat d'Oportunitats: Fou de gran utilitat en la formació de la mà d'obra que necessitava l'economia espanyola del moment.
• Fons Nacional de Protecció al Treball: Concedia subsidis d'atur deguts a la reestructuració empresarial que s'estava fent, préstecs a cooperatives o ajudes a moviments migratoris.
• Fons de Crèdit per a la Difusió de la Propietat Immobiliària

2. Demanda Diacrítica segons Casado i les Cases de la Misericòrdia

Segons Casado, la demanda diacrítica es refereix a aquelles demandes que es diferencien de les necessitats generals de la població perquè són específiques de certs grups vulnerables o en risc d'exclusió social. No són demandes universals com l'educació o la sanitat, sinó que sorgeixen de situacions particulars de desavantatge. És una demanda col·lectiva que es presenta davant una necessitat social emergent.

Les Cases de la Misericòrdia van ser institucions assistencials creades a Espanya des del segle XVI amb la finalitat d'atendre col·lectius marginats, com pobres, orfes, ancians i persones amb discapacitat. Des de la perspectiva de la demanda diacrítica, aquestes cases responien a necessitats específiques que no afectaven a tota la societat, sinó a grups considerats "indigents" o "desvalguts".

• S'encarregaven d'acollir i atendre persones en situació d'exclusió.
• Actuaven dins del model de beneficència tradicional, basat en la caritat i no en drets universals.
• Van ser predecessores dels actuals serveis socials especialitzats, que avui dia atenen col·lectius amb necessitats específiques.

3. Segona Llei de Beneficència

Proclamada el 20 de juny de 1849, va ser una llei marc i més curta. El context en què es va proclamar va ser degut al fet que moltes institucions assistencials es van quedar sense recursos i l'Estat liberal estava intentant reorganitzar l'assistència social i la beneficència pública en un país amb alta pobresa i desigualtat.

• Es van integrar institucions de caritat en el sistema estatal, reduint el control de l'Església sobre hospitals, hospicis i altres centres de beneficència.
• L'Estat va assumir més responsabilitats en l'administració de la beneficència, i els ajuntaments van tenir un paper clau.
• Es va classificar la beneficència entre obligatòria (persones sense recursos) i voluntària (de finançament privat o donacions).
• Es van buscar noves formes de finançament, sovint a través d'impostos locals.
• Va impactar sobretot en la població més vulnerable (hospitals, orfenats, institucions per a persones pobres, malaltes, amb discapacitats…).

Aquesta llei va formar part del procés de consolidació d'un sistema d'assistència pública a Espanya al segle XIX.

4. Ajuda Mútua Obrera

L'ajuda mútua obrera va ser un sistema d'associació i solidaritat entre treballadors al segle XIX i XX, per fer front a situacions de necessitat com malalties, accidents, atur o vellesa. Aquestes organitzacions es van desenvolupar com una resposta a la manca de protecció en una època d'industrialització endarrerida, precarietat laboral i amb la majoria de la població en estat de pobresa.

• Funcionaven de manera autònoma; ells decidien com gestionar els fons.
• Es reunien en societats o mutualitats per autogestionar els fons de suport en cas de necessitat, com per exemple, la creació dels Montepios, que proporcionaven seguretat econòmica en cas de malaltia, vellesa, incapacitat o defunció.
• Es van suprimir les confraries i germandats principals, bàsicament perquè l'Estat liberal volia limitar el poder de l'Església sobre la societat. Amb l'Estat del Benestar, les seves funcions assistencials van passar a l'administració pública.

L'objectiu que tenia era crear una societat de socors mutus dels seus assegurats, per cobrir riscos a través de les quotes mensuals dels seus afiliats com a finançament. Va tenir un paper fonamental en el moviment obrer i la creació de sindicats.

5. Ajuda Mútua segons Toni Vila

Segons Toni Vila, l'ajuda mútua és un mecanisme de solidaritat basat en la cooperació entre persones que comparteixen una situació de vulnerabilitat o necessitat. Es diferencia de la beneficència perquè no depèn de la caritat externa, sinó de la reciprocitat entre els propis membres d'un grup. Són les pròpies persones afectades les qui organitzen el suport. No hi ha jerarquies; tots participen en igualtat de condicions. El seu objectiu és millorar les condicions de vida del grup.

6. Hospital de Sant Pau: Servei Social Personal?

Sí, podem considerar que l'Hospital de Sant Pau oferia serveis socials personals, ja que aquests busquen millorar el benestar de les persones a nivell individual, especialment en situacions de vulnerabilitat, i que en aquest cas no estan relacionats amb l'atenció hospitalària regular. Històricament, els hospitals no sols atenien malalts, sinó que també proporcionaven:

• Assistència a persones pobres i sense llar (acolliment i manutenció).
• Allotjament i cures a ancians i orfes.

Per tant, podem considerar que sí oferien serveis socials personals.

7. Cas d'Hemiplegia

La interacció humana en aquests serveis és fonamental per millorar la qualitat de vida. Un treballador social ha d'avaluar la seva situació i orientar sobre els recursos disponibles, com ajudes econòmiques i atenció domiciliària. L'usuari participa activament en la presa de decisions sobre la seva assistència, fomentant la seva autonomia i la integració comunitària (suport social), dins les seves possibilitats. Mostra com la interacció humana en els serveis socials és essencial per oferir suport personalitzat, emocional i pràctic a les persones en situació de dependència.

8. Caritat vs. Beneficència

La caritat i la beneficència es diferencien principalment en l'origen i l'estructura. La caritat va sorgir a l'Edat Mitjana (V-XV) com una acció voluntària impulsada per l'Església, basada en la generositat individual. El seu propòsit era la salvació espiritual del benefactor, i no s'organitzava de manera formal, sinó que depenia de la bona voluntat. En canvi, la beneficència sorgeix a l'Edat Moderna (XVI-XVIII). La beneficència va passar a ser una obligació pública, gestionada per l'Estat i les institucions, per a atendre els pobres de manera estructurada. Durant el segle XIX, es va legislar i organitzar en institucions com hospitals i cases de misericòrdia. A diferència de la caritat, la beneficència té un enfocament social i regulat.

9. Casado: Abast Moderat dels Serveis Socials

La naturalesa dels Serveis Socials, segons Casado, és que atenen les necessitats humanes insatisfetes a través de tasques de prevenció, rehabilitació, promoció de l'accessibilitat social i l'ajuda assistencial. Hi ha dos tipus de problemes segons la complexitat o l'impacte: estructurals (estructures socials, pobresa, desigualtat…) i conjunturals (circumstàncies específiques a curt o mitjà termini, com crisis econòmiques per una guerra…)

Per tant, segons Vicente Casado, els serveis socials tenen un abast moderat, ja que actuen com un sistema de protecció secundari que complementa altres mecanismes (família, mercat laboral, Seguretat Social). La seva funció és principalment accessòria, intervenint quan altres suports fallen. A més, sovint disposen de recursos limitats, cosa que impedeix arribar a tota la població necessitada. A diferència de serveis universals com la sanitat o l'educació, els serveis socials estan dirigits a col·lectius vulnerables i requereixen el compliment de certs requisits per accedir-hi. Per això, el seu abast és focalitzat i complementari dins l'Estat del Benestar.

1. Finalitat del Servei d'Emergència dels Serveis Socials de Sabadell

La finalitat és proporcionar atenció immediata i digna a persones que es troben en situacions d'exclusió extrema o emergència social. Actua en situacions que requereixen una resposta urgent i que no poden esperar a ser resoltes pels serveis socials habituals, evitant saturar-los. Això implica una atenció immediata per cobrir necessitats bàsiques.

2. Requisits per Disposar de Serveis Socials

Ser membre de la UE, estar empadronat a Catalunya i trobar-se en situació de necessitat social bàsica.

2.1 Si no es compleixen els requisits, poden tenir Serveis Socials?

Sí. En situacions d'emergència social, com persones sense llar o víctimes de violència, l'ajut no depèn estrictament dels requisits. Alguns drets socials, com l'atenció sanitària bàsica, poden ser accessibles fins i tot a persones sense empadronament o que no siguin de la UE, depenent de la normativa vigent.

3. Gestió dels Serveis Socials per a 42.221 habitants

L'àrea bàsica dels serveis socials ha de ser l'ajuntament del municipi.

4. Àrea de Serveis Socials Bàsics

Cada 15.000 habitants, una àrea de serveis socials bàsics.

1.1 Serveis Socials Bàsics

• Servei bàsic d'atenció social

1.1.2 Serveis d'Atenció Domiciliària

• Servei d'ajuda a domicili
• Servei de les tecnologies de suport i cura

1.1.3 Serveis Residencials d'Estada Limitada

• Servei d'acolliment residencial d'urgència
• Servei de residència temporal per a persones adultes en situació d'exclusió social

1.1.4 Servei de Menjador Social

1.1.5 Servei d'Assessorament Tècnic d'Atenció Social

1.1.6 Serveis d'Intervenció Socioeducativa No Residencial per a Infants i Adolescents

• Servei de centre obert

1.1.7 Serveis de Suport als Serveis Socials Bàsics

1.1.1 Servei Bàsic d'Atenció Social

Descripció/Definició: Conjunt organitzat i coordinat d'accions professionals, integrat per equips tècnics, amb l'objectiu de millorar el benestar social i afavorir la integració de les persones.

Objectiu: Promoure els mecanismes per conèixer, prevenir i intervenir en persones, famílies i grups socials, especialment si es troben en situació de risc social o d'exclusió.

Edat de la població destinatària: Població general.

perfils Professionals: Treballador/a social, educador/a social.

Ràtios de Professionals: 3 treballadors/ores socials i 2 educadors/ores socials per cada 15.000 habitants.