Evolució dels Serveis Socials a Catalunya: Història i Conceptes Clau

L'Edat Mitjana i la Pobresa

Situació Social: Sistema Feudal

• Sistema feudal (senyors i vassalls): el poder el tenen els feudals.
• No ser treballador era sinònim de pobresa.

Classificació de la Pobresa Medieval

• Negativa: Els pobres són una amenaça per a l'economia; les elits potencien aquest discurs.
• Positiva: Religiosament, són ben vistos; si ets pobre, Déu t'ajudarà.

Tipus de Pobresa a l'Edat Mitjana

• Estructural: Relacionada amb les característiques de la persona.
• Conjuntural: Prové d'una feina de la qual no es pot viure dignament.
• Professional: Preferència per rebre ajudes abans que treballar.

Pobres Dignes vs. Indignes

• Dignes: Víctimes de la situació, no ho han escollit.
• Indignes: Poden treballar, però escullen no fer-ho.

Pobres de Crist i Vergonyants

• Pobres de Crist: Tenen permís per mendicar i viuen en zones marginals.
• Vergonyants: Nobles que reben ajuda per no sentir vergonya.

Autor de Referència: Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis va ser pioner a tractar la pobresa en el llibre Lo Cristià. Proposa excloure els pobres inútils i els separa entre pobres de veritat i fingits, mostrant-se en contra de l'ociositat.

Remeis i Assistència a la Pobresa

Les mesures s'organitzen des de les esferes de poder i promouen l'assistència i l'ajuda voluntària.

Hospitals: Institucions Clau

Els hospitals eren la institució bàsica d'aquesta època, prestant assistència als necessitats. Depenien econòmicament de l'Església. Eren petits i estaven ubicats a les grans ciutats. Al segle XV, van començar a créixer en grandària.

L'Almoina: Ajuda Bàsica

L'almoina consistia en rendes per cobrir necessitats bàsiques. Va començar a Espanya i es va estendre per Europa. Existia l'almoina de pa o de vestuari.

Bacís dels Pobres Vergonyants

Eren fons destinats a assistir els necessitats de la parròquia, amb ingressos provinents dels impostos. Eren administrats per laics honrats.

El Renaixement i la Nova Visió de la Pobresa

Situació Social: Canvis Profunds

• Descobriments geogràfics.
• Canvis profunds en la societat.
• Consolidació de la monarquia.
• Desaparició del feudalisme.
• Increment del poder burgès gràcies a la millora econòmica.

Concepció de la Pobresa: Problema Econòmic

La pobresa esdevé un problema econòmic, menys religiós. La migració del camp a la ciutat genera manca de feina. Els hospitals s'encarreguen d'organitzar la beneficència. S'estableixen normes per controlar la mendicitat, i els pobres sans són obligats a treballar. Es plantegen mesures per reduir el nombre de pobres.

La Beneficència: Ajuda Pública i Privada

La beneficència consisteix a oferir ajuda en cas de necessitat, ja sigui de caràcter públic o privat.

Autor Referent: Joan Lluís Vives

Joan Lluís Vives planteja un programa social per a l'assistència social, prohibint la mendicitat, obligant a treballar i controlant els centres d'assistència.

Cases de Misericòrdia

Es creen per Miquel de Giginta en el seu Tratado de remedio de los pobres, per fer front a l'augment de la pobresa a les ciutats.

Albergs de Pobres

Creats per Pérez d'Heredia per controlar i vigilar els pobres, especialment nadons i dones.

Segle XIX i Inicis del XX: L'Estat Liberal

Situació Social: De la Monarquia al Capitalisme

• Transició de la monarquia absoluta al capitalisme.
• Divisió de poders i creació de drets polítics i civils.
• Aparició de la classe treballadora amb condicions precàries.
• Es dona resposta als casos més greus que la beneficència no cobreix.

Lleis de Beneficència

• Llei de 1822: Amb la Constitució de Cadis, que va encetar el constitucionalisme i buscava la felicitat del poble. La llei se centra en l'atenció personal, l'educació i la salut. Està descentralitzada i protegeix els malalts, fixant les formes de finançament.
• Llei de 1849: Amb la Constitució de 1845, va ser una modificació de la de Cadis. Restringeix drets i augmenta el centralisme. És una llei més moderada, amb finançament públic, i les províncies s'encarreguen de l'organització.

Ajuda Mútua Obrera i Montepios

Sorgeix del món laboral, amb la creació dels Montepios (fons d'ajuda per als treballadors, precursors de la Seguretat Social). A Catalunya es fomenta l'estalvi. Es legisla l'àmbit laboral i les assegurances socials.

Principis del Segle XX fins a la Guerra Civil

La Constitució de 1931

Estableix els drets individuals (drets i llibertats) i els drets col·lectius (família, economia i cultura). Inclou el sufragi universal des dels 23 anys i legislació per als treballadors.

La Mancomunitat de Catalunya (1914-1923)

Les federacions de les quatre diputacions la creen com a resposta al centralisme. Realitzen una sèrie d'actuacions públiques:

• Beneficència: Primera gran partida pressupostària.
• Malalts mentals pobres: Transició del manicomi al sanatori, incorporant el vessant social en la intervenció.
• Atenció als pobres: Creació d'asilis en hospitals i cases de maternitat.

Polítiques Socials de la Mancomunitat

• La beneficència és substituïda pel dret a serveis.
• Ampliació de la protecció social a col·lectius vulnerables (dones, infants, persones amb discapacitat, etc.).

La Generalitat Republicana

Té competència exclusiva en l'àmbit social, tot i que el finançament no està ben resolt i disposa de poc temps per desenvolupar les seves polítiques. Es creen lleis sobre drets i accions socials.

Actuacions de la Generalitat Republicana

Se centra en àmbits com:

• Infants.
• Dones.
• Gent gran.
• Malalts mentals.

Exemples d'accions inclouen la transformació dels asilis en llars i la millora de les mesures sociosanitàries.

El Franquisme i l'Assistència Social

Context Social del Franquisme

• Caràcter dictatorial i trencament de la democràcia.
• Incorporació de nens i dones al món laboral.
• Creixement de la migració.
• Promoció laboral dels franquistes.

Evolució del Franquisme

1. Aïllament i autarquia fins als anys 50.
2. Creixement econòmic a mitjans dels anys 60.

Actuacions en l'Àmbit Social i Econòmic

• Administració social: Per pal·liar la pobresa i creació de l'INAS (Instituto Nacional de Asistencia Social).
• Administració central: Línia de finançament amb impostos.
• Altres: Secció Femenina, Frente de Juventudes, etc.
• Actuacions renovadores: Moviments associatius que creen els serveis socials.

La Transició Democràtica (1975-1978)

Context Sociopolític de la Transició

Abarca des de la mort de Franco fins a l'inici de la Constitució de 1978. Es caracteritza per:

• Moviments veïnals per resoldre problemes comuns.
• Iniciatives i propostes tècniques sobre plans i gestió dels Serveis Socials (SS.SS).

La Generalitat Provisional de 1977

Les seves competències es divideixen en diferents departaments (Sanitat, Governació, etc.).

Punts Clau de Millora en Serveis Socials

• Ja no es parla d'assistència social, sinó d'acció social.
• Els SS.SS es veuen com un tot integrat.
• Potenciació del paper de l'administració local.
• Creació d'un sistema i delimitació del concepte dels SS.SS.

Millores Destacades en Serveis Socials

• Classificació dels SS.SS de base i especialitzats.
• Creació de les bases de planificació dels SS.SS a Catalunya.
• Les entitats cíviques adquireixen un gran poder.

La Constitució Espanyola de 1978

Als primers esborranys es parla de beneficència. No es fa referència explícita als SS.SS, sinó a la tercera edat. L'assistència social es considera una competència possiblement autonòmica.

Serveis Socials a l'Estatut d'Autonomia de 1979

Són competència de la Generalitat:

• Serveis Socials.
• Funcions de beneficència.
• Joventut.
• Protecció del menor.

Etapa Constitutiva dels Serveis Socials

Inicis i Consolidació

Després de les primeres eleccions, es produeix un canvi en els SS.SS. Es crea la Direcció General de Serveis Socials. Els SS.SS passen a ser competència de l'Estat a Catalunya, i s'elabora un mapa dels SS.SS a Catalunya.

Posada en Marxa dels Serveis Socials de Base

Es desenvolupa el programa d'ajudes a corporacions locals. Els serveis de l'ajuntament són finançats per la Generalitat, tot i la manca de seguretat en la continuïtat i la quantitat subvencionada. A mitjans dels anys 80, més de 70 poblacions ja disposen de SS.SS, amb equips formats per assistents socials, educadors especialitzats i treballadors familiars. No hi ha un marc normatiu que fixi els objectius de manera clara.

El Mapa dels Serveis Socials a Catalunya

És un instrument organitzatiu que conté l'inventari d'instruments i recursos. El diagnòstic de la situació destaca:

• Estructura financera feble.
• Estructura de recursos institucionalitzats.
• Caràcter benèfic.

Marc Normatiu Clau

• Llei 12/1983: Crea els ICASS (Institut Català d'Assistència i Serveis Socials), amb competències transferides per l'Estat i la Seguretat Social.
• Llei 20/1985: Ordena l'incipient sistema dels SS.SS, separant-los en dos nivells (primària i especialitzada) i concebent-los com a sistema.

Etapa Revisionista (1988-1999)

Consolidació i Nous Plans

Es crea el Departament de Benestar Social, que permet una acció més efectiva i inclou direccions generals com Afers Socials o Formació d'Adults. S'estableix un acord interautonòmic per al Pla de Concentració de Prestacions, amb l'objectiu de finançar la implementació dels SS.SS a tot l'Estat. S'apliquen tres plans d'actuació social i s'actualitza el mapa de SS.SS.

Marc Normatiu de l'Etapa Revisionista

• Llei 4/1994: Reforma l'estructura i el sistema de SS.SS i reconeix el dret als SS.SS.
• Llei 12/2007: El pla estratègic queda com a substitut (tot i ser posterior, es menciona en el context de la planificació).

Etapa Pont (1999-2003)

Priorització Familiar i Gestió Indirecta

Es prioritzen les polítiques dirigides a la família amb la creació de la Secretaria de la Família o el canvi de nom del Departament de Benestar Social. Es generalitza la gestió indirecta mitjançant entitats privades i s'elabora el IV Pla d'Actuació Social.

La Renovació dels Serveis Socials (2003-2010)

Reestructuració i Descentralització

El departament canvia el seu nom a Departament d'Acció Social i Ciutadania. Es modifica l'estructura del departament i es descentralitzen els serveis territorials. El finançament dels serveis socials bàsics es realitza mitjançant un conveni pluriennal que garanteix la continuïtat.

Marc Normatiu de la Renovació

• Llei 13/2006: Classifica les prestacions econòmiques de caràcter social i crea l'IRSC (Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya) per determinar el llindar de necessitat.
• Llei 39/2006: Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.
• Llei 12/2007: Impulsa la cartera de serveis socials, el pla estratègic i el pla de qualitat, entre d'altres.

Definicions Clau en Serveis Socials

La Definició de Serveis Socials

No existeix una única definició de serveis socials; és un concepte dinàmic, no consensuat ni universal, que neix amb la democràcia.

Glòria Rubiol: Sentits de la Definició

• Sentit ampli: Abasta molts sectors i varia segons el país (Kahn i Kamherman). No és el que s'utilitza en el nostre context.
• Sentit estricte: Serveis més específics, utilitzat pel nostre sistema (Casado, Vilà).
• Equivalència: Es refereix a la feina feta per un professional (França).

Casado: El Rol Professional

Casado defensa que ha de ser un professional qui treballi per erradicar les carències de l'usuari, oferint la provisió de tècniques adequades.

Fernández: Prestacions per una Vida Digna

Són prestacions organitzades per oferir una vida digna. Fernández compara definicions per crear-ne una de sola, destacant la importància d'incloure la professionalització, l'organització, l'ús dels recursos econòmics i l'objectiu d'oferir una vida digna als usuaris.

Fantova: Evolució i Consens

Fantova assenyala que la definició ha evolucionat des del principi de la democràcia. Considera que s'ha de consensuar una única definició per empoderar els treballadors socials, sent la intervenció humana l'objectiu principal del professional.

Vilà: Definició Polisèmica

Vilà proposa una definició polisèmica que se subdivideix en quatre sectors:

• Funció: Ajuda a l'usuari.
• Organisme: Treball en xarxa.
• Sistema: Treball amb un fi conjunt.
• Institució: Drets i deures.

LAPAD: Pilars de l'Estat del Benestar

Segons la Llei 39/2006 (LAPAD), els SS.SS són un dels quatre pilars bàsics de l'estat del benestar, juntament amb la sanitat, l'educació i les rendes.

Objectius Tàctics dels Serveis Socials (Casado)

Prevenció: Enfocaments Pràctics

La prevenció és un enfocament pràctic que té tres nivells:

• Contundent.
• Menor escala.
• Directa.

Assistència: Mantenir la Vida

L'objectiu és mantenir les persones vives. Pot ser:

• Bàsica: Ajuda directa.
• Domiciliària: Al propi domicili.
• Centres residencials: Residències.
• Serveis diürns: Guarderies.

Rehabilitació: Reduir Efectes Negatius

Busca canviar una situació negativa amb l'objectiu de reduir els efectes de les discapacitats.

Accessibilitat: Eliminar Barreres Socials

Consisteix a evitar possibles barreres socials que dificultin l'accés als serveis.

Necessitats i Demanda en Serveis Socials

Vilà: La Naturalesa de les Necessitats

Vilà assenyala que no hi ha una definició única de les necessitats; quan se'n satisfan unes, se'n creen d'altres. Poden ser satisfetes o insatisfetes. El professional actua tenint en compte aquestes necessitats de l'usuari.

Demanda Diferencial: Necessitats Emergents

Són les demandes de la societat per resoldre les necessitats. Són necessitats emergents que són plantejades per sindicats o associacions. Es realitza una mediació entre el sindicat i l'administració. Aquestes demandes es tracten exclusivament des de l'àmbit dels SS.SS, no des de l'educació ni la salut.

Necessitats Humanes i Socials (Vilà)

• Humanes: Són individuals, permanents i universals, i han estat diagnosticades.
• Socials: Són col·lectives i sorgeixen quan hi ha necessitats que afecten la societat com a grup.

Ambdues poden ser satisfetes o no.

Bradshaw: Quatre Tipus de Necessitats

Bradshaw les separa en quatre tipus:

• Normativa: La dictamina un expert.
• Expressada: A través de la demanda.
• Experimentada: Creus que la tens, però no està diagnosticada.
• Comparada: Es compara entre col·lectius.

Maslow: La Piràmide Jeràrquica de Necessitats

Maslow proposa una piràmide jeràrquica: com més a baix es troba una necessitat (ex: fisiològiques), més bàsica és; com més a dalt (ex: autorealització), menys crucial és. No es pot passar al següent nivell sense satisfer la necessitat precedent.

Bueno: Necessitats a Respondre des dels SS.SS

Bueno elabora una llista de les necessitats que s'han de respondre des dels SS.SS, incloent:

• Subsistència.
• Informació.
• Accessibilitat.
• Convivència.
• Cooperació.
• Participació.

Pla Estratègic: Tres Necessitats Clau

El Pla Estratègic descriu tres necessitats principals:

• La manca d'autonomia.
• La necessitat material.
• La necessitat de relacions familiars.

Necessitats Emergents: Nous Reptes

Són els nous reptes que es plantegen a la societat, i s'han de proposar nous serveis per respondre-hi.

Urgència i Emergència en Serveis Socials

• Urgència: Persones en risc.
• Emergència: Persones que requereixen atenció immediata.

Població Diana: A Qui s'Adrecen els Serveis

Són les persones a les quals s'adrecen els serveis, que comparteixen la mateixa necessitat. La població diana canvia segons el problema a tractar.

Conceptes Relacionats amb els Serveis Socials

Seguretat Social

Sistema de protecció a través de rendes.

Assistència Social

Prestacions econòmiques per fer front a les necessitats. Actualment no s'arbitra, però sí que es feia durant el franquisme.

Acció Social

Drets irrenunciables que atorguen els poders públics, com la salut o l'educació.

Treball Social

És l'activitat que realitzen els treballadors socials, col·laborant amb altres professionals de l'àmbit.

Política Social

Acció dels polítics per donar resposta a una problemàtica, la qual varia segons la ideologia.

Formes de Provisió de Serveis Socials (Casado)

Autoprovisió

No és un servei social pròpiament dit, ja que no hi ha un professional al darrere; l'ajuda prové de l'entorn de la persona.

Mercat

Una empresa privada és la que proporciona ajuda econòmica o serveis.

Acció Voluntària

Organitzacions que ofereixen un servei, ja sigui a través de donacions d'ajuda mútua organitzada o donacions organitzades.

Intervenció Pública

Els poders públics vetllen pel compliment de la normativa i atorguen subvencions.

Formes de Provisió de Serveis Socials (Montserrat)

Provisió Econòmica

Es donen diners, però no es controla la seva destinació, oferint més llibertat a l'usuari.

Provisió de Servei

Es garanteix el servei, ja sigui públic o privat, però es restringeix la llibertat de l'usuari per escollir què comprar.

Fonts de Finançament dels Serveis Socials

Xarxa Pública de Finançament

Es basa en el finançament públic. Aquesta xarxa pot funcionar mitjançant:

• Gestió directa: Els serveis són administrats per organismes públics. Es pot donar de tres tipus:
  • Forma centralitzada: Un departament del govern assumeix el control dels serveis.
  • Gestió autònoma: Abans gestionada per l'antic ICASS.
  • Gestió per empreses privades: Poden participar en la gestió de projectes públics dins d'aquesta xarxa.
• Gestió indirecta: L'administració pública delega la gestió dels serveis a tercers. Aquest model es pot donar mitjançant:
  • Concessions: A empreses perquè gestionin certs serveis, com el càtering en residències per a la gent gran.
  • Convenis: Acords entre el govern i altres entitats públiques, com l'Ajuntament.
  • Concerts: Contractes per a la gestió de places en residències geriàtriques privades.

Xarxa Privada i Col·laboració

Inclou formes de col·laboració entre el sector públic i privat, així com dins del mateix sector privat. Les principals formes de finançament són:

• Subvencions: Poden provenir tant d'entitats públiques com privades.
• Arrendaments: Empreses privades gestionen infraestructures, com la construcció i administració de residències geriàtriques (exemples: ABERTIS o Autopistes).

Finançament Complementari i Sostenibilitat

A més de les fonts de finançament principals, existeixen altres formes complementàries, com les quotes pagades pels usuaris, les donacions, el voluntariat i els rendiments financers. Aquests elements ajuden a complementar el finançament de la xarxa de serveis socials, fent-la més sostenible i adaptada a les necessitats de la població. Aquest sistema de finançament reflecteix la col·laboració entre els sectors públic i privat, així com la diversitat d'esquemes de gestió que es poden emprar per garantir el bon funcionament dels serveis socials.