Evolució del Telèfon

El Telèfon

Orígens i primers desenvolupaments

L'aplicació de l'electricitat a partir de finals del segle XIX en l'àmbit de les comunicacions va suposar un avenç decisiu: la unió del senyal elèctric i la veu humana. Per a fer-ho, era necessari un element que traduís les ones sonores en senyals elèctrics i a l'inrevés, un dispositiu capaç de convertir el senyal elèctric en ona de so.

L'escocès Graham Bell ha passat a la història com el pare del telèfon l'any 1876. Però, en realitat, va ser l'italià Antonio Meucci, el 1857, qui va idear el primer aparell telefònic, una màquina el component essencial de la qual era un element vibrador unit a un imant (fig. 36).

Grans científics com ara Thomas A. Edison, Elisha Gray o Edward Hughes es troben vinculats al desenvolupament del telèfon.

Fig. 36. Telèfon de Meucci.

Avenços significatius

Avenços significatius en aquest àmbit van ser la incorporació de bobines, la possibilitat de mantenir més d'una connexió amb la mateixa línia, l'ús de cables coaxials, la comunicació entre continents, la transmissió via satèl·lit, l'aparell portàtil sense fil, etc.

Evolució d'aparells i connexions

De la primera connexió telefònica pública, que es va realitzar als Estats Units el 1878 gràcies a una centralita de funcionament manual que permetia la distribució de les trucades entre els usuaris mitjançant una xarxa de clavilles, a les comunicacions actuals hi ha una gran diferència (fig. 37).

En principi, la connexió entre telèfons es realitzava exclusivament recorrent a l'estesa de cables. Avui dia, aquest sistema es manté a nivell local. Per a les comunicacions de llarga distància, s'usen la ràdio o els satèl·lits artificials.

Els tradicionals fils elèctrics han estat substituïts per altres de fibra òptica. En aquests fils, el senyal no és conseqüència del corrent elèctric, sinó que es genera a partir d'una ona lluminosa. Això es tradueix en una major rapidesa i qualitat de la transmissió d'impulsos, avantatges que es complementen amb el desenvolupament de dispositius digitals. La transformació de qualsevol senyal en una seqüència de 0 i 1 amplia notablement les possibilitats de la transmissió a través de xarxes telefòniques.

Telefonia mòbil

La principal evolució que, en els darrers temps, ha experimentat el camp de la telefonia es relaciona amb la creació d'aparells autònoms, proveïts de bateries que poden emetre senyals electromagnètics, no elèctrics. Popularment es coneixen com a telèfons mòbils (fig. 38).

Per fer front a l'espectacular proliferació de telèfons mòbils, s'ha posat en marxa una complexa xarxa d'antenes retransmissores. La millora del procés de captació i reenviament dels senyals electromagnètics marca el camí de futurs avenços. En aquest sentit, la col·locació de les antenes en satèl·lits artificials en òrbita al voltant de la Terra ofereix múltiples possibilitats.