Evolució del Teatre Català i Tendències Teatrals del Segle XX

Teatre del Segle XX

Especialment després de la Segona Guerra Mundial, sorgeixen a Europa i als Estats Units diverses tendències teatrals, les quals destaquen:

Tendències Teatrals Postguerra

Existencialisme

Es preocupa pel sentit de la vida, molt influït per experiències traumàtiques després de la guerra. Amb autors com Jean-Paul Sartre i Albert Camus.

El Teatre Nord-americà

Planteja conflictes des d'una perspectiva pessimista; els personatges són marginats, inadaptats o fracassats. Amb autors com Tennessee Williams i Arthur Miller.

El Teatre de l'Absurd

Considera que l'ésser humà no actua per principis racionals. L'escenografia contribueix a realçar la incoherència de les situacions. Amb autors com Eugène Ionesco i Samuel Beckett.

El Teatre Èpic

Proposa un teatre per transformar el món, que fa veure a l'espectador la capacitat d'observació i de crítica. Amb autors com Bertolt Brecht.

Teatre Català Anterior a la Guerra Civil

Arran de la Primera Guerra Mundial a Europa es van produir un seguit de transformacions culturals. Els models dramàtics anteriors (Ibsen, Maeterlinck) van ser substituïts per altres referents (Pirandello) que furguen en l'interior humà. Com a conseqüència dels nous models dramàtics, l'escena catalana es va reduir molt.

Josep Maria Sagarra

Conrea el teatre popular.

Va néixer a Barcelona en una família aristocràtica. Es llicencia en Dret i comença la carrera diplomàtica, que abandona per dedicar-se a la literatura.

Conrea la literatura, la poesia, però sobretot domina el teatre.

Etapes de Sagarra:

• 1. Preguerra: Se situa entre 1918 (primera obra "Rondalla d'esparves") i l'esclat de la Guerra Civil.
• 2. Creació d'un nou gènere: El poema dramàtic, el qual presenta una sèrie de conflictes passionals, ambientats en una Catalunya mitificada. Obres molt populars: "La filla del Carmesi", "La corona d'espines", "L'hostal de la glòria", "El cafè de la marina" i "La rambla de les floristes".
• 3. Postguerra: No va crear més perquè era prohibit, però més tard va crear "La fortuna de Sílvia" i "Galatea".

Carles Soldevila

Conrea la comèdia burgesa.

Va néixer a Barcelona en una família burgesa. Llicenciat en Dret, va ser funcionari de la Mancomunitat. També va ser periodista i va col·laborar amb el diari *La Publicitat*.

Obra més destacada: "Civilitzats". Parla d'un conflicte amorós entre tres nàufrags en una illa deserta. Durant l'obra es fa evident com les aparences, la hipocresia i les normes establertes impedeixen acceptar un nou tipus de relació. El problema es resol mitjançant un triangle que tots tres accepten.

El seu parla reflectia el parla burgesa barcelonina, defugint el castellanisme i el vulgarisme.

Teatre durant la Dictadura Franquista

Tres fets importants van marcar aquest període:

1. La prohibició de representar qualsevol obra de teatre en català.
2. La tardana influència de les noves tendències dramàtiques europees.
3. La pervivència de les fórmules dramàtiques tradicionals.

Van sorgir autors que van renovar el teatre en català, destaquen:

• Salvador Espriu (1913-1985): Poeta, llicenciat en Dret i en Història Antiga, amb obres de teatre.
• Manuel Pedrolo (1918-1990): Nascut a Aranyó, destacava com a novel·lista; va fer obres de teatre, sent la més coneguda "Homes i No".
• Joan Brossa (1919-1998): Va ser dramaturg, poeta i artista plàstic, un dels principals introductors de la poesia visual en la literatura catalana.