Evolució del So i Muntatge en el Cinema

Evolució del So en el Cinema

Els primers micròfons eren fixos, distribuïts pel set o el sostre, i s'estudiaven els moviments dels actors. Els micròfons direccionals seguien els actors i els seus desplaçaments. La gravació en diferents pistes dins de la banda sonora permet un treball ple de matisos dels tres components fonamentals del so: diàlegs, soroll i música. Dolby Stereo: la seva efectivitat depèn d'una franja de pas de sons greus i aguts major que els convencionals, ampliant l'espectre sonor de cada film, adequat per als equips de les sales de cinema actuals.

Tècniques de Muntatge Cinematogràfic

1. Muntatge Clàssic o per Continuïtat

Una escena sencera es descompon en plans. És tot un seguit de plans. L'espectador no s'adona del tall de plans. Pla/contraplà: relació de la mirada d'un personatge amb un objecte de l'espai que el rodeja o amb un altre personatge.

Com s'aconsegueix? A través de la tècnica del Raccord: tècnica per passar d'un pla a l'altre sense que l'espectador se n'adoni. Consisteix en l'adequació i continuïtat de tots els elements formals i compositius en el pas de plans, de manera que la transició no resulti perceptible.

• 1. Raccord de mirada: Referència a la persona. (Exemple: el personatge mira alguna cosa, i en el següent pla surt l'objecte).
• 2. Raccord de moviment: Personatge en camp, surt de pla; s'aprofita la sortida de pla per canviar de pla.
• 3. Raccord de gest: El personatge fa un gest, com beure aigua i deixar el got, i després surt la mà deixant el got.
• 4. Raccord sonor: Treballem a nivell d'imatge i so.

2. Muntatge per Juxtaposició

Ficar una cosa en contra d'una altra. Muntar per tall directe una imatge A i B, però entre aquestes no hi ha relació d'espai ni temps. Es vol aconseguir que la suma d'aquests dos plans generi una tercera idea que es fabrica a la ment de l'espectador.

Revolució russa (1917): contrària al muntatge contraposat. Sergei Eisenstein deia que el cinema de Hollywood era per a espectadors passius; ell volia fer treballar la ment del consumidor. Treballava en juxtaposició, i l'espectador extreia una imatge C.

Exemple: La Vaga (1924) de Sergei Eisenstein. Es basa en una vaga fracassada contra el tsar pels obrers; és un homenatge.

A: tenim els obrers; B: tenim els policies; C: tenim l'escorxador amb la vaca.

Per tall directe entren imatges de la vaca sense venir a tomb; les barreja. Això és juxtaposició.

Exemple: Anunci de Coca-Cola

A: nens cantant; B: imatges de comparacions; C: felicitat.

Maneres d'Ajuntar Plans

• 1. Per tall directe: Quan tens un pla i l'ajustes amb un altre (a)↔(b).
• 2. Fos encadenat: El pla A va desapareixent lentament i apareix el B (a)#(b).
• 3. Fos a negre: En comptes d'encadenar, es va fonent la llum i acabem en fons negre. Negre d'entrada o a la inversa, per marcar entrades i sortides.
• 4. Cortinetes: Primer surt l'home i es va movent la càmera fins a sortir només la casa. Una o varies línies que escombren l'enquadrament cap a alguna direcció.
• 5. Escombrat

Editing/Edició

És la dimensió tècnica del muntatge. És un treball realitzat per un professional dedicat a aquesta funció. Consisteix a tallar i enganxar trossos de pel·lícula per ajustar-los d'acord amb uns paràmetres que afecten la continuïtat entre les imatges que constitueixen els diferents fragments. El muntador ha d'aconseguir un ritme de l'escena d'acord amb l'efecte dramàtic que se li pretén donar, assegurar la transició d'una escena a una altra a partir d'alguns fragments de pel·lícula, o supervisar la perfecta adequació de les preses perquè l'espectador no es senti desorientat, sobretot en la fragmentació de l'escena en relació amb un pla de situació o establishing shot. Funció tècnica del muntatge: seleccionar, organitzar i ficar un determinat ordre a les preses.

Comportament Físic de la Vista i el Cervell

Persistència retiniana: L'ull té una capacitat limitada de percebre els canvis a gran velocitat del pas de fotogrames, i això genera una continuïtat des de la fragmentació.

Comportament físic del cervell: Efecte Phi: base de la percepció en l'entramat fisiològic cerebral. 24 imatges per segon des de finals dels anys 20; abans, 16-18 imatges per segon.

Estratègies d'Il·luminació

Fins als anys 10, domina la llum natural per plantejament teatral. A finals dels anys 20, una altra il·luminació específica ressalta perfils, creant relleus a través d'una il·luminació directa. El 1928 apareix la llum incandescent, amb major capacitat en cinema sonor, transportabilitat i independència, adaptació a la pel·lícula pancromàtica. La seva combinació amb ella suposa un canvi important en la posada en escena cinematogràfica que sorgeix dels experiments: prova Mazda.