Evolució del So al Cinema: Des del Fonògraf fins al So Digital

El So al Cinema: Una Revolució Tecnològica i Artística

Del Fonògraf al Gramòfon

El fonògraf, inventat per Edison el 1877, utilitzava cilindres amb una curta durada (uns 2 minuts) i sense possibilitat de còpia. El gramòfon, inventat per Emile Berliner el 1888, va millorar el sistema amb un disc pla, augmentant la durada i qualitat de la gravació.

Sound-on-Disc vs. Sound-on-Film

Dos sistemes van conviure inicialment:

• Sound-on-film (so sobre el film): La banda de so s'enregistrava òpticament sobre la mateixa cinta de la imatge (ex: Movietone de T. W. Case).
• Sound-on-disc (so sobre el disc): Un disc i tocadiscs es connectaven mecànicament a un projector (ex: Photokinema d'Orlando Kellum, utilitzat al film Dream Street de D. W. Griffith el 1921).

El sound-on-disc tenia avantatges en cost i qualitat d'àudio (ex: Vitaphone). No obstant això, el sound-on-film (ex: Movietone) va prevaler per la seva sincronització més fiable, la possibilitat d'edició, la facilitat de distribució i la major durabilitat.

Avantatges del So al Cinema

Malgrat els problemes inicials, el so va aportar avantatges significatius:

• Major realisme
• Més informació i economia de plans
• Potenciació del fora de camp
• Ús expressiu del silenci
• Aparició de nous gèneres (musical)
• Potenciació d'altres gèneres (policíac, comèdia, documental)

Amb el temps, el so s'ha convertit en un element tan important com altres tècniques cinematogràfiques, amb grans possibilitats creatives.

Música Extradiegètica vs. Intradiegètica

Extradiegètica: Música que acompanya els esdeveniments però no és escoltada pels personatges, només pels espectadors.

Intradiegètica: Música que forma part de la narrativa i és escoltada pels personatges.

El Surrealisme al Cinema

El cinema surrealista crea un ambient oníric d'interpretació al·legòrica. Un gos andalús és un exemple paradigmàtic, amb l'ús de l'automatisme psíquic, la lliure associació d'idees, escenes oníriques i imatges simbòliques.

Influència del Surrealisme a Hollywood

El surrealisme va influir a Hollywood a través de l'humor absurd, les imatges oníriques i els traumes psicològics.

Alfred Hitchcock i el MacGuffin

Hitchcock va inventar el terme MacGuffin: una excusa argumental que motiva els personatges però no té rellevància per a l'argument principal. Els seus thrillers combinen tensió i humor, tractant temes com la por, la culpa i la pèrdua d'identitat, sovint amb un innocent assetjat o perseguit.

El Moviment i la Crítica a l'Academicisme

Aquest moviment critica l'academicisme cinematogràfic, valorant gèneres considerats "menors" com el western (John Ford) i l'intriga (Alfred Hitchcock). Trenquen amb l'estructura de Hollywood i treballen amb pressupostos reduïts.

Influències del Neorealisme

El realisme poètic francès, que impulsava la quotidianitat transcendental, va influir en el neorealisme italià. Aquest realisme poètic va sorgir com a resposta a l'auge del cinema d'estudis nord-americà i la crisi de les productores europees a mitjans dels anys 30, permetent l'aparició de cineastes independents com René Clair.