Evolució del Periodisme: De la Premsa de Partit a l'Era Digital

Què és el Periodisme?

El periodisme és l'activitat de rebre informacions, seleccionar-les i oferir-les de forma periòdica. Interpreta la realitat i media amb el públic. L'objectiu és mediar i seleccionar els fets. La teoria del periodisme és l'estudi i la reconstrucció dels processos de producció informativa; estudia els criteris de noticiabilitat, les rutines productives, les TIC, la distribució i l'anàlisi de les demandes i els efectes de la recepció. La història del periodisme ens permet entendre la manera de fer periodisme al segle XIX, i estudia com evoluciona el concepte de notícia, els marcs legals i els periodistes. La història de la comunicació se centra en la interacció social dels missatges i la història dels mitjans i de les tecnologies.

Història i periodisme estan lligats perquè tots dos interpreten els fets, però a la història interessa més el procés i al periodisme, el fet. L'evolució del periodisme sorgeix per la demanda del públic, la igualtat jurídica, la implantació del règim i sotmetre l'opinió pública. Neix en les societats liberals burgeses per les aspiracions socials i el benefici econòmic.

Factors que impulsen el periodisme:

• Ser una nació
• Tenir dret a opinar
• Irrupció del mercat
• Millora de les comunicacions

L'increment del valor de la informació es produeix, d'una banda, pel govern, amb les estratègies d'expansió, que creen lleis de premsa restrictives i, de l'altra, per a les empreses, pel benefici econòmic. Hi ha dues lògiques d'evolució: l'econòmica i la política. El periodisme neix per l'estat i el mercat.

Períodes Històrics Clau en l'Evolució del Periodisme

Primeres Revolucions Liberals Burgeses

Es consolida la funció de la premsa en la política i domina la premsa de partit. Es limita amb impostos. El públic són les capes mitjanes. El periòdic és un plec de paper de 4 pàgines amb informació i publicitat.

Dels Anys 30 als 70 del Segle XIX

Creixement de la industrialització i augment del nombre de capçaleres. La premsa es converteix en un negoci. El periòdic és un llençol de 4 pàgines amb una millor distribució, titulars i la piràmide invertida. La gran crisi del sistema capitalista el 1873 revela els límits del capitalisme i la superproducció. Sorgeix el concepte de "I make news", periodistes estrella i grans editors.

De 1890 a 1914: La Belle Époque

Sortida de la crisi amb noves propostes que posen fi al liberalisme. Intervé l'estat. Augment demogràfic, de les ciutats i dels espectacles. Aparició del telèfon. Estadi de la premsa de masses amb figures com Pulitzer i Hearst.

Prehistòria del Periodisme

El noticierisme es desenvolupa a Anglaterra, amb informadors dels nobles, i a Itàlia, amb els Avvisi. La invenció de la impremta és un punt d'inflexió. El paleoperiodisme es caracteritza per les relacions de successos, fullets breus d'un sol esdeveniment. La informació adquireix valor de mercaderia i, durant l'absolutisme, es crea el primer diari el 1630: la Gazzeta.

Revolucions Burgeses i el Naixement del Periodisme Modern

Amb les revolucions burgeses, el poder ja no és absolut i es creen els estats-nació. Apareixen diaris d'opinió i la política s'utilitza per organitzar el partit, difondre la ideologia i guiar l'acció política. L'opinió pública esdevé intermediària entre el poder i els ciutadans.

Parlamentarisme

Oficialment, la premsa forma i dirigeix el pensament. Exemples: La Gloriosa, Journal des débats et décrets.

Liberalisme Doctrinari

Liberalisme sense democràcia, no tots tenen els mateixos drets.

Anglaterra

El 1688 s'estableix un règim monàrquic constitucional. S'elimina la Licensing Act i s'aprova la Libel Act. Es controla amb impostos i publicitat. Es consolida el periodisme.

Primers periodistes i fites:

• D. Defoe: pare del periodisme anglès, escriu a The Review, crea una cadena d'agents i escriu Robinson Crusoe.
• Steele: treballa per als Whigs.
• Addison: diplomàtic.
• James Perry: treballa a la Gazzeta i suborna el Parlament.
• Daily Courant (1702): primer diari, amb una actitud de successió i donant notícies.
• The Review (1704-1713): varietat i nivell, notícies falses.
• The Tatler (1709-1711): trisetmanal, una fulla, dues columnes, temes socials.
• The Times (1788): John Walter, notícies de l'estranger de qualitat i període de guerra.

França

Durant la Revolució Francesa, creixen les publicacions, reduïdes i de preu elevat. Evolució amb la convocatòria dels Estats Generals.

Primera Generació de Premsa Popular

Característiques:

• Barata
• Llenguatge popular
• Públic reduït
• Objectiu principal: benefici

Barreres a superar:

• Produir més en menys temps
• Cobrir més territoris
• Deixar de pagar taxes
• Incrementar el públic
• Incrementar la capacitat econòmica

Innovacions tècniques:

• Gutenberg
• Producció contínua en bobina
• Premsa metàl·lica
• Imatge amb litografia

Superació de barreres físiques, revolució industrial i, després, la piràmide invertida. Eliminació de càrregues fiscals com la taxa de coneixement i els impostos sobre el paper. El 1885 es van eliminar i va aparèixer el New Journalism.

Periodisme Francès

El 1832 sorgeix la premsa industrial, independent i objectiva. Amb la introducció de la publicitat i la baixada de preus, neix la premsa popular amb Girardin, que millora la informació i afegeix fulletons. Nous elements: la novel·la fulletó, Le Figaro, Le Petit Journal.

Periodisme Anglès

Impostos sobre la publicitat, el paper i els timbres. El 1850 s'eliminen les (). Evolució: l'antiga premsa resisteix, però cobren vida els nous periòdics. Es consoliden els Sunday papers i noves revistes il·lustrades.

Periodisme Americà

Revolució Jacksoniana, augmenten les tirades dels periòdics.

• New York Sun (1835): 4 pàgines, tabloide.
• New York Herald (1835): imposa el periodisme modern.
• New York Tribune: Horace Greeley, liberal Whig.
• New York Times (1851): bon periodisme.

Tots ells eren coneguts com a Penny Papers.

Globalització de la Informació

Es creen els estats-nació i s'estenen les fronteres d'influència comercial. S'organitza el flux d'informació, amb agències de notícies i la millora de les xarxes d'informació. La crisi i la Segona Revolució Industrial, amb l'electricitat, canvien la vida de les persones.

Periodisme de Masses

Canvis en la societat que necessitaven informació:

• Augment demogràfic
• Creixement de les grans ciutats
• Sufragi universal
• Transformació de l'estat

New Journalism massiu: efectes, llenguatge, presentació, nombre de pàgines, molt més sensacionalisme. Els efectes de l'imperialisme i l'expansió fan necessari l'ús de les agències.

Joseph Pulitzer

Va participar en la Guerra de Secessió, va comprar dos diaris i va crear The World, amb molt d'èxit per:

• El preu
• Llenguatge senzill i clar
• I make news
• Autopromoció
• Primera pàgina com a reclam
• Defensor del treball
• Cas de Nellie Bly

Va promoure notícies, però no les va inventar.

William Randolph Hearst

El seu pare li va comprar el San Francisco Examiner i va aplicar la teoria de Pulitzer. Va contractar els millors redactors, va incloure color i va baixar el preu.

Periodisme Groc

Característiques:

• Grans titulars
• Invenció de notícies

Nou model:

• Millor redacció
• Baixada de preus
• Titulars grans
• Fotos en color
• Fabricació de notícies
• Posició radical no clara

Gran Bretanya al Segle XIX

Es viuen moltes transformacions polítiques i industrials. Revistes com Pall Mall Gazette (en llenguatge popular) i Tit-Bits (amb entrevistes) tenen molt d'èxit per l'estil i les promocions. El pare del periodisme groc, A. Hammsworth, va crear Answers, amb 12 pàgines sensacionalistes i idees millors que l'anterior. Va crear Chips, Evening News i Daily News. El 1869 comença el periodisme contemporani, amb aparença normal, 8 pàgines, lema, columnes variades, actualitat, interès, conservador i imperialista. Va fer una campanya de dones, però va caure i va crear el Daily Illustrated Mirror.

França: L'Edat d'Or

L'evolució es produeix pels preus baixos, l'educació, l'expansió industrial i demogràfica. La llei de 1881 fa que la premsa estigui present en la vida quotidiana.

Diaris destacats:

• Le Petit Journal: molts lectors, suplements.
• Le Petit Parisien: comença com a fulla política, notícies breus, successos.
• Le Matin: sense fulletons, crònica política diària.
• Le Journal: més lleuger, reportatges.

Nova Premsa de Referència

Defensa l'objectivitat i la imparcialitat, contrària a l'"I make news".

• New York Times (1886): va definir el públic, la tipografia, més seccions, i va millorar agredint la premsa groga.
• Le Temps: moderat políticament, amb molta autoritat i qualitat.