Evolució del Pensament Històric: De l'Antiguitat al Positivisme

El Pensament Bíblic: Història Lineal i Alliberament

El pensament bíblic concep la història com un procés lineal, centrat en el plantejament d'un poble (l'hebreu) cap a una alliberació final.

Orígens del Pensament Històric Grec

La visió grega de la història és principalment lineal, tot i que no exclou la cíclica. Heròdot és considerat el pare de la història, ja que va crear el trencament entre el mite i la realitat històrica.

En arribar a Atenes, Heròdot va conèixer Pèricles i va començar a desenvolupar una metodologia per interpretar les fonts històriques, basant-se en una gran qualitat geogràfica, etnològica i etnogràfica. Es destaca la importància de les tradicions antiga i actual de Grècia.

Visions del Temps en la Història: Cíclica vs. Lineal

• Visió oriental: Cíclica (Antic Orient, Egipte).
• Visió occidental: Lineal (hebreus, Grècia i Roma).

Divisió del Temps en la Història

La història es pot analitzar segons diferents durades:

• Llarga durada o estructures: Grans fenòmens que canvien lentament (ex: família, religió). Aquests impedeixen una explicació basada en fets puntuals, exigint una anàlisi molt profunda (comparable al mar).
• Mitja durada: Fets que canvien lentament, però són fàcilment perceptibles (ex: models polítics o sistemes) (comparable a les marees).
• Curta durada: Fets en si mateixos que es poden explicar com un esdeveniment concret (ex: una batalla en una guerra) (comparable a una onada).

Construcció del Pensament Històric Europeu fins a l'Edat Mitjana

El pensament històric europeu fins a l'Edat Mitjana es va construir a partir de la fusió de dues grans corrents:

• Pensament Bíblic: Basat en una religió històrica on Déu és enmig de la història i mou el seu poble cap a l’alliberament final.
• Pensament Grecoromà: Caracteritzat per una història raonada, que marca el pas del mite al logos. La història es concep com a investigació i acumulació de fonts.

Aquesta fusió va donar lloc a l'Agustinisme Històric, que proposa una història lineal amb un combat dual. L’historiador ha de rastrejar com s’han alternat les dues ciutats: la de Déu i la terrenal. El cristianisme hereta la consciència històrica del judaisme, incorporant la tradició cultural i filosòfica grega (i romana).

La Il·lustració i el Concepte de Progrés

A l’època de la Il·lustració, l’ésser humà es pren com a base de totes les teories, amb la intenció d’explicar la societat mitjançant la raó. Els il·lustrats consideraven que tot allò que no acceptés crítica no era vàlid, fet que va comportar una fe il·limitada cap a la ciència.

El concepte de progrés passa a ser, bàsicament, tot allò que acceptés la crítica sense ensorrar-se i que, per tant, es derivés de la raó. Els il·lustrats van desmentir molts dogmes catòlics, provocant un reajustament de creences en la història.

El Positivisme Històric i les seves Característiques

La Història Positivista, predominant fins al primer terç del segle XX (i criticada per l'Escola dels Annales), és episòdica, centrada en els esdeveniments i historitzant. Tot i les crítiques, al llarg del segle XX encara es va practicar la història positivista.

Característiques i Conceptes Clau (Leopold von Ranke, 1795-1886):

Segons Leopold von Ranke, la història és objectiva i es basa en:

1. Establir els fets amb documents.
2. Coordinar els fets històrics: esdeveniments singulars, irrepetibles, fets polítics, militars i diplomàtics.
3. Exposar els resultats.

El positivisme va impulsar el desenvolupament de les ciències auxiliars de la història, com ara:

• Paleografia
• Diplomàtica
• Cronologia
• Codicologia
• Epigrafia
• Arxivística

El positivisme defensa la creació d’una ciència que proporcioni coneixement científic capaç de preveure sobre la societat humana (la Sociologia).