Evolució del Pensament Científic: De l'Antiguitat a la Modernitat

Història de la Ciència: De l'Antiguitat a l'Edat Mitjana

Durant tots aquests segles, la física i l'astronomia van ser denominades per la visió aristotèlica de l'univers. A l'Edat Mitjana, Franciscan Robert Grosseteste i Roger Bacon estaven convençuts que la ciència només podia progressar combinant l'experimentació amb les matemàtiques (criticaven aquells que, per fonamentar les seves opinions, no tenien cap més argument que el pes de la tradició). L'èxit més característic del saber medieval és haver-se integrat dins una visió cristiana del món, amb aportacions filosòfiques i científiques. Els principals representants van ser Sant Albert Magne i Sant Tomàs d'Aquino.

Naixement de la Ciència Experimental Moderna

El naixement de la ciència experimental moderna és el resultat de la Revolució Científica dels segles XVI i XVII. Es va iniciar en astronomia i mecànica amb les aportacions de Nicolau Copèrnic, Johannes Kepler i Galileu Galilei.

El Mètode Resolutivo-Compositiu

Aquests savis van desenvolupar el mètode resolutivo-compositiu, amb els següents passos:

1. Resolució: Es redueix el problema a les seves qualitats mesurables, passant per alt la resta.
2. Composició: Es construeixen hipòtesis, en termes matemàtics, que relacionen entre si les propietats quantificables a les quals s'ha reduït el problema.
3. Experimentació: Es posa a prova la hipòtesi mitjançant experiments.

La Revolució Científica va culminar amb Isaac Newton, qui va aconseguir explicar els moviments dels planetes amb els mateixos principis amb els quals Galileu havia demostrat els moviments terrestres (la qual cosa va significar la unificació definitiva de l'astronomia i la mecànica).

Ciència Contemporània i Grans Descobriments

En la conferència impartida a Berlín per Max Planck, aquest va posar els fonaments del que després va esdevenir la física quàntica. El 1905, es va publicar la Teoria Especial de la Relativitat d'Albert Einstein, que es va ampliar el 1915 amb una Teoria General de la Relativitat. Einstein va alterar les bases de la física clàssica tal com l'havia dissenyat Newton.

El 1953, James Watson i Francis Crick van descobrir l'estructura helicoïdal de l'ADN, impulsant la biologia molecular. Finalment, cal fer referència a la revolució informàtica: des del 1953, l'electrònica i les telecomunicacions han progressat de manera imparable. Això no hauria estat possible sense els avenços científics realitzats durant la primera meitat del segle XX.

Activitat Científica: Classificació i Estructura

Classificació de les Ciències

• Ciències formals: No informen de fets, sinó que estudien la raó.
• Ciències empíriques o fonamentals: S'ocupen de fets. Els seus enunciats es fonamenten tenint en compte l'observació i l'experimentació.
  • Ciències naturals: Estudien el món físic i procuren formular lleis que expressin regularitats.
  • Ciències humanes: Tenen com a objecte les activitats humanes en general. També s'anomenen ciències socials.

Objectius de la Ciència

Tenen objectius teòrics o pràctics. En totes les ciències hi ha una retroalimentació entre teoria i pràctica: els coneixements constitueixen la base per actuar sobre les coses en benefici nostre, i els problemes pràctics impulsen la recerca de nous coneixements. L'activitat científica es pot definir com la recerca de coneixements que permetin explicar determinats aspectes de la realitat i que es puguin aplicar a fi de dominar-la.

Construcció de la Ciència: Nivells d'un Conjunt Organitzat

• Conceptes: Són les construccions científiques bàsiques.
  • Classificatoris: Ordenen la realitat, dividint en grups els éssers que estudien.
  • Comparatius: Permeten establir una gradació dins una classe d'éssers.
  • Quantitatius: Fan possible definir magnituds dins dels conceptes comparatius, mitjançant escales i unitats.
• Enunciats: Uneixen conceptes entre si.
  • Enunciats observacionals: Expressen dades o fets d'experiència.
  • Lleis: Expressen la relació invariable entre dues o més magnituds. Enuncien regularitats.
• Teories: Conjunt ordenat i coherent de lleis i enunciats relatius a un determinat àmbit de la realitat.
• Models: Simplificacions que permeten representar de manera intuitiva les teories.