L'Evolució del Llenguatge: Facultat, Estructura i Llengües Artificials

L'Aparició del Llenguatge en l'Evolució Humana

Només en cranis d'*Homo habilis* es comença a observar una protuberància al lloc corresponent a l'àrea de Broca del cervell. L'*Homo habilis* tenia un volum cerebral entre 600 i 750 cc, i va imperar entre -2,4 milions d'anys i -1,6 milions d'anys.
El seu suposat antecessor, l'*Australopithecus* (-3,9 Ma), tenia un volum cerebral entre 400 i 500 cc. L'*Homo erectus* apareix entre -1,2 Ma i -0,4 Ma, i ja té el doble de capacitat cerebral que l'*Homo habilis*.

La Facultat del Llenguatge (FL)

La facultat del llenguatge és la connexió entre dos conjunts de facultats d'abast diferent:

• FLN: *Faculty of Language (Narrow sense)*.
• FLB: *Faculty of Language (Broad sense)*.

FLN: El Nucli Sintàctic i la Recursivitat

El centre de la facultat del llenguatge és un mòdul de funcionament sintàctic que crea estructures gràcies a la recursivitat.
Per entendre el concepte de recursivitat (o principi d'encastament) cal preguntar-se si el nombre d'oracions possibles és finit o infinit.

FLB: La Connexió amb Mòduls Auxiliars

El mòdul central del llenguatge (FLN) es connecta amb dos mòduls auxiliars, que conformen l'FLB:

1. El sensoriomotor, que posa en moviment els òrgans de la parla.
2. El conceptual-intencional, que estructura les peces del FLN segons les unitats mentals en què es tradueix la captació del món.

Altres Capacitats Necessàries

Altres capacitats necessàries, però externes a la FL, són generals del cos: respiració, circulació, memòria, etc.

Les Habilitats Lingüístiques i la Comunicació

De fet, no basta saber fer un infinit d'oracions. Això és, si més no, l'estructura bàsica d'un sistema que és dinàmic i que gairebé sempre és de multigestió, és a dir, que depèn de més d'un intervinent.
La comunicació de base lingüística se situa a l'encreuament entre dos papers comunicatius i dos suports de la comunicació.

Tipus de Llengües Artificials

Les llengües artificials es classifiquen en diverses categories:

• Màgiques o mistèriques (Exemple: Santa Hildegarda de Bingen, 1098-1179).
• Secretes.
• Filosòfiques (Exemples: Bacon, Komensky, Leibniz, Wilkins).
• De ficció (Exemples: finès, gal·lès, *Quenya* i *Klingon*, creada el 1984 per Marc Okrand a instàncies de la Paramount per a *Star Trek III*).
• Llengües auxiliars internacionals (LAI).
• Experimentals.
• D’intenció ètica.

Exemple de Llengua Numèrica

Un exemple de llengua numèrica és la *«Lingua Generalis»*, de Leibniz (1678).

Problemes i Dèficits Lingüístics

Un Problema Divers

Els problemes lingüístics es manifesten en diversos àmbits:

Dins l'Estat

• Comunitats lingüístiques antigues.
• Noves comunitats.

Entre Estats

• Relacions polítiques internacionals.
• Globalització de l'economia.

El Gran Dèficit Lingüístic a les Nacions Unides

L'organització fa servir sis llengües oficials als encontres intergovernamentals i als documents: àrab, xinès, anglès, francès, rus i espanyol.
El secretariat, però, només fa servir dues llengües de treball: l'anglès i el francès.
Els intèrprets de les Nacions Unides interpreten simultàniament les declaracions fetes en una llengua oficial en una reunió formal a les altres llengües oficials del cos afectat.

Un Problema amb Solucions

Les solucions proposades solen ser de caràcter:

• Multicultural.
• Cosmopolita.
• Neutral.

Exemples Històrics de Llengües Auxiliars Internacionals (LAI)

• *Scriptura Oecumenica* (Carophorophilus, pseudònim, 1734).
• *Langue Nouvelle* (Faiguet, 1765).
• *Communicationssprache* (Schipfer, 1839).