Evolució del Llatí i Orígens de Roma: Història i Mite
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,22 KB
Evolució del Llatí
Períodes del Llatí
- Arcaic: Des dels orígens fins al segle II aC. Influït per la llengua i cultura grega.
- Clàssic: Des del segle I fins al segle II dC. Màxima esplendor de la literatura llatina.
- Postclàssic: Segles II i III dC.
- Tardà: El llatí deixa de ser llengua parlada.
- Medieval: Segles VII i XIV. La gent parla les noves llengües romàniques. El llatí passa a ser llengua de cultura.
- Humanístic: A partir del segle XV. Els escriptors humanistes usaven el llatí parlat i escrit.
- Neollatí: Segle XX. Diferents associacions pretenen la rellevància del llatí com a llengua de comunicació entre tots els pobles.
Llatí Culte vs. Llatí Col·loquial
- Llatí culte: Llatí literari o escrit utilitzat per mestres i escriptors. Estricte amb les normes gramaticals.
- Llatí col·loquial: Evoluciona contínuament i d'aquesta evolució van sorgir les llengües romàniques.
Orígens de Roma
Origen Històric
Roma va ser fundada l'any 753 aC a la península Itàlica, concretament a la regió del Laci. Roma era la unió d'uns poblats situats en 7 turons i separats per zones pantanoses. Molts poblats es van ajuntar a Roma i va passar a ser una ciutat consolidada i rica.
Origen Mític
Segons la llegenda, Roma va ser fundada per Ròmul, que va ser abandonat amb el seu germà Rem, però van ser salvats i alimentats per una lloba i un pastor que els va criar. Quan van ser grans, van conèixer el seu origen i van fundar una ciutat.
Expansió de Roma durant la República
Roma va experimentar un gran creixement fins a convertir-se en la senyora de la Mediterrània. Dues etapes:
Conquesta d'Itàlia
Roma va annexionar-se territoris mitjançant la força o pactes. Va emprendre l'ocupació del nord i va sotmetre la regió d'Etrúria. Després, va conquerir el centre-sud. Roma va dominar la Magna Grècia quan es va apoderar de la ciutat de Tàrent.
Paraules i Expressions d'Origen Clàssic
- Pànic: Nom relacionat amb un sàtir que es deia Pan, era un homenot pelut, amb orelles de punta, cua i potes de cabra.
- Morfina: Morfeu: déu que adormia els humans amb una flor. Morfina: medicament.
- Eco: Nimfa que es va enamorar de Narcís, però ell no li feia cas. Es va tancar en una cova i es va debilitar.
- Museu: Derivat de muses, divinitats de les arts.
- Mercuri: Nom donat pels alquimistes a l'argent viu o metall líquid a causa del seu moviment.
- Nimfeu: Gruta on brollava una font consagrada a les nimfes, divinitats de la natura.
- Arc iris: Fenomen meteorològic que porta el nom d'Iris, deessa missatgera dels déus. Creien que els colors de l'arc eren el vel de la missatgera.
- Poma de la Discòrdia: La poma que va aconseguir la deessa Venus a canvi d'oferir Helena a Paris.
- Llit de Procust: Bandit que feia jeure els seus hostes en un llit i, si no hi cabien, els tallava els peus; si sobrava espai, els estirava fins que tinguessin la mida del llit.
- Espasa de Dàmocles: Dàmocles: personatge a qui el tirà de Siracusa va cedir el poder, però va penjar damunt del seu cap una espasa sostinguda amb un pèl d'un cavall. L'expressió significa viure en un perill i una tensió constants.
- Treball de Sísif: Sísif, rei de Corint, per haver enganyat els déus, fou condemnat a empènyer una roca dalt d'un turó i, quan era a dalt, queia a baix.
- Licor de Bacus: Déu del vi (vi excel·lent).
- Suplici de Tàntal: Tàntal: rei de Lídia que va trair els déus i fou condemnat a patir fam i set contínuament. Quan s'apropava a un arbre, els fruits desapareixien i les aigües del riu s'esmunyien (patir una situació tormentosa, tenir una cosa molt a prop però mai poder-la tenir).
- Fil d'Ariadna: Ariadna: filla del rei de Creta que va donar un fil a Teseu perquè pogués matar el Minotaure (pista necessària per reeixir en una situació complicada).
Naixement de la Política
Neix quan els homes s'associen per qüestions pràctiques de supervivència i sorgeix la necessitat d'organitzar-se i resoldre d'una manera justa els conflictes.
Origen Grec de la Democràcia
Era polític tothom qui vivia a les polis. La més important fou Atenes, on es van posar diverses formes de govern: oligarquia, monarquia i democràcia. L'assemblea de ciutadans excloïa les dones, els infants i els estrangers. La democràcia a Atenes era directa, els ciutadans es representaven a si mateixos. Al segle IV aC es va tornar a altres formes de govern. A la República Romana, al 509 aC, es va tornar a establir la democràcia.
La Política a Roma
Estructura basada en tres eixos:
Senat
Les seves funcions eren:
- Assessorar el magistrat
- Discutir