Evolució del Llatí i Orígens de Roma: Història i Mite

Evolució del Llatí

Períodes del Llatí

• Arcaic: Des dels orígens fins al segle II aC. Influït per la llengua i cultura grega.
• Clàssic: Des del segle I fins al segle II dC. Màxima esplendor de la literatura llatina.
• Postclàssic: Segles II i III dC.
• Tardà: El llatí deixa de ser llengua parlada.
• Medieval: Segles VII i XIV. La gent parla les noves llengües romàniques. El llatí passa a ser llengua de cultura.
• Humanístic: A partir del segle XV. Els escriptors humanistes usaven el llatí parlat i escrit.
• Neollatí: Segle XX. Diferents associacions pretenen la rellevància del llatí com a llengua de comunicació entre tots els pobles.

Llatí Culte vs. Llatí Col·loquial

• Llatí culte: Llatí literari o escrit utilitzat per mestres i escriptors. Estricte amb les normes gramaticals.
• Llatí col·loquial: Evoluciona contínuament i d'aquesta evolució van sorgir les llengües romàniques.

Orígens de Roma

Origen Històric

Roma va ser fundada l'any 753 aC a la península Itàlica, concretament a la regió del Laci. Roma era la unió d'uns poblats situats en 7 turons i separats per zones pantanoses. Molts poblats es van ajuntar a Roma i va passar a ser una ciutat consolidada i rica.

Origen Mític

Segons la llegenda, Roma va ser fundada per Ròmul, que va ser abandonat amb el seu germà Rem, però van ser salvats i alimentats per una lloba i un pastor que els va criar. Quan van ser grans, van conèixer el seu origen i van fundar una ciutat.

Expansió de Roma durant la República

Roma va experimentar un gran creixement fins a convertir-se en la senyora de la Mediterrània. Dues etapes:

Conquesta d'Itàlia

Roma va annexionar-se territoris mitjançant la força o pactes. Va emprendre l'ocupació del nord i va sotmetre la regió d'Etrúria. Després, va conquerir el centre-sud. Roma va dominar la Magna Grècia quan es va apoderar de la ciutat de Tàrent.

Paraules i Expressions d'Origen Clàssic

• Pànic: Nom relacionat amb un sàtir que es deia Pan, era un homenot pelut, amb orelles de punta, cua i potes de cabra.
• Morfina: Morfeu: déu que adormia els humans amb una flor. Morfina: medicament.
• Eco: Nimfa que es va enamorar de Narcís, però ell no li feia cas. Es va tancar en una cova i es va debilitar.
• Museu: Derivat de muses, divinitats de les arts.
• Mercuri: Nom donat pels alquimistes a l'argent viu o metall líquid a causa del seu moviment.
• Nimfeu: Gruta on brollava una font consagrada a les nimfes, divinitats de la natura.
• Arc iris: Fenomen meteorològic que porta el nom d'Iris, deessa missatgera dels déus. Creien que els colors de l'arc eren el vel de la missatgera.
• Poma de la Discòrdia: La poma que va aconseguir la deessa Venus a canvi d'oferir Helena a Paris.
• Llit de Procust: Bandit que feia jeure els seus hostes en un llit i, si no hi cabien, els tallava els peus; si sobrava espai, els estirava fins que tinguessin la mida del llit.
• Espasa de Dàmocles: Dàmocles: personatge a qui el tirà de Siracusa va cedir el poder, però va penjar damunt del seu cap una espasa sostinguda amb un pèl d'un cavall. L'expressió significa viure en un perill i una tensió constants.
• Treball de Sísif: Sísif, rei de Corint, per haver enganyat els déus, fou condemnat a empènyer una roca dalt d'un turó i, quan era a dalt, queia a baix.
• Licor de Bacus: Déu del vi (vi excel·lent).
• Suplici de Tàntal: Tàntal: rei de Lídia que va trair els déus i fou condemnat a patir fam i set contínuament. Quan s'apropava a un arbre, els fruits desapareixien i les aigües del riu s'esmunyien (patir una situació tormentosa, tenir una cosa molt a prop però mai poder-la tenir).
• Fil d'Ariadna: Ariadna: filla del rei de Creta que va donar un fil a Teseu perquè pogués matar el Minotaure (pista necessària per reeixir en una situació complicada).

Naixement de la Política

Neix quan els homes s'associen per qüestions pràctiques de supervivència i sorgeix la necessitat d'organitzar-se i resoldre d'una manera justa els conflictes.

Origen Grec de la Democràcia

Era polític tothom qui vivia a les polis. La més important fou Atenes, on es van posar diverses formes de govern: oligarquia, monarquia i democràcia. L'assemblea de ciutadans excloïa les dones, els infants i els estrangers. La democràcia a Atenes era directa, els ciutadans es representaven a si mateixos. Al segle IV aC es va tornar a altres formes de govern. A la República Romana, al 509 aC, es va tornar a establir la democràcia.

La Política a Roma

Estructura basada en tres eixos:

Senat

Les seves funcions eren:

• Assessorar el magistrat
• Discutir