Evolució del Llatí: Etapes i Registres
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,44 KB
Etapes del Llatí
El llatí apareix al segle VII-VI aC amb el seu alfabet:
El llatí arcaic (s. VI aC - s. II aC)
El llatí està testimoniat en objectes quotidians i en monuments funeraris. Els primers autors literaris també són d'aquesta època, principi de la literatura llatina:
- Livi Andrònic (el primer a escriure en llatí, va fer una traducció d'una obra grega, l'Odissea d'Homer).
- Cató, va escriure una història de Roma.
- Plaute i Terenci són dos autors de comèdies.
En aquesta època el llatí està influenciat pels grecs i pels etruscs.
El llatí clàssic (s. I aC - s. I dC)
Etapa de plena maduresa del llatí, esdevé la llengua oficial de l'Imperi Romà. Període de màxim esplendor de la literatura llatina:
- Cèsar
- Ciceró
- Virgili (Eneida), era poeta.
- Ovidi
- Horaci, poeta dels tòpics literaris.
- Tit Livi
Llatí que segueix estrictament unes normes gramaticals rígides.
El llatí postclàssic (s. I dC - s. II dC)
Té molts registres estilístics. Destaquen els escriptors que donen fi a la literatura llatina:
- Tàcit
- Sèneca
- Marcial
- Petroni
- Lucà
- Juvenal
- Suetoni
El llatí tardà (s. II dC - s. VII dC)
Comença la decadència de l'Imperi Romà. El llatí deixarà finalment de ser utilitzat a nivell oral per ser substituït per les llengües romàniques. Aquest llatí estava influenciat per la llengua parlada (ja no és un llatí autèntic), cada vegada s'assembla menys al llatí de l'època clàssica.
El llatí medieval (s. VIII dC - s. XIV dC)
El llatí només era escrit i estava relacionat amb el món de la cultura. La població parlava llengües romàniques.
El llatí humanístic (s. XV dC - s. XIX dC)
El llatí del Renaixement. Es continua fent servir el llatí en l'àmbit escrit. Es va intentar recuperar el llatí com a llengua oral (el llatí de l'època clàssica). Per exemple, Newton va escriure les seves obres en llatí.
El neollatí (s. XX - s. XXI)
El llatí es vol fer servir a nivell oral com a llengua moderna.
Registres del Llatí
Llatí culte (literari, sermo nobilis)
No va patir gaires alteracions ni variacions al llarg de la seva existència. És el llatí que es fa servir de manera oficial (administració de l'estat, escoles, escriptors, etc.).
Llatí vulgar (col·loquial, sermo vulgaris)
Es fa servir a nivell oral, en el context familiar. El feia servir el poble a nivell parlat en la seva vida quotidiana, etc. És d'on provenen les llengües romàniques.
La Y i la Z es van incorporar més tard, provenien del grec.
- Y: /i/ apodyterium
- Z: /s/ sonora Zama
- Gu: /Gu/ san/guis (gui, gue) no es poden separar.
Durada de les vocals
a/do/les/cént/es: és llarga perquè darrere hi ha dues consonants.
De/dú/xi: la X equival a dues consonants, la paraula torna a ser plana.
A/moe/nus: si conté diftong la paraula és llarga, la ratlleta va en les dues vocals; “Oe” és el diftong, no calen les dues consonants.
Fi/li/i: hi ha dues vocals, és curta i la paraula és esdrúixola. És igual que acabi en consonant: quat/tu/or.
Vocal llarga
- Vocal + 2 consonants: a/do/les/cent/e
- Diftong (planes): eos/que, a/moe/nus
Vocal curta
- Vocal + vocal (esdrúixoles): fi/li/i, om/ni/a
En qualsevol altre cas es diu que és llarga o curta per natura.
Examen: Preguntes
Defineix els conceptes següents:
Indoeuropeu
Terme convencional que designa una llengua hipotètica parlada originalment al quart mil·lenni aC al centre d'Europa i algunes zones del sud-oest d'Àsia. Va patir al II mil·lenni una diàspora i, com a conseqüència, l'indoeuropeu va evolucionar cap a diferents variants lingüístiques.
Magna Grècia
És el territori anomenat a l'antiguitat quan va ser ocupada pels colons (grecs que van venir de Grècia) al sud de la península Itàlica i Sicília. Emporium.
Llatí literari
Llatí oficial que segueix estrictament unes ordres gramaticals i no va patir gaires alteracions ni variacions al llarg de la seva existència. És el que utilitzen els escriptors.
Neollatí
Etapa del llatí del s. XX al XXI que intenta recuperar el llatí com a llengua viva.
Romània
Conjunt de països que constitueixen l'Imperi Romà.
Diàspora
Desplaçament d'un lloc a un altre.
Llatí vulgar
Modalitat del llatí que parlava el poble. Llengua viva, secundària, evoluciona ràpidament, no segueix ordres gramaticals i té la base de les llengües romàniques.