Evolució del Jazz: Anys 50, Cool Jazz, Hard Bop i Més

Jazz a partir dels anys 50

A finals dels 1950, la comunitat negra vivia segregada en molts àmbits de la vida pública del país. El sistema publicitari va decidir absorbir-la, i blancs i negres van ser incitats al consum. Els discos de negres van anar desapareixent, i el públic ja no podia decidir entre tipus de música. A partir dels 50, es constaten dues tendències diferents al jazz: innovadors, seguidors del be-bop, i els nous clàssics del jazz.

Cool Jazz

Apareix al 1950 quan el be-bop dona pas a un estil més serè i equilibrat. El swing queda substituït per una pulsació mecànica. Comença a ser tocat per Dizzy Gillespie, Miles Davis, John Lewis i Tadd Dameron.

Third Stream

Moviment que intenta aproximar-se a la música europea. Té una idea totalment oposada al jazz tradicional. Els músics escrivien obres planejades i instrumentades, amb improvisació limitada. Tenia una textura complexa amb música clàssica com a referent.

Hard Bop

Apareix a Nova York als anys 50 com a reacció als dos estils anteriors. És un retorn iniciat per joves músics negres amb formes del be-bop però més perfecte. S'utilitzen estructures de la música occidental europea.

Free Jazz

Als anys 60, aquesta tendència té molta llibertat d'improvisació. És l'expressió musical de moviments radicals de negres americans en lluita per la consecució civil. La tonalitat és més radical i es vol allunyar de la música del continent blanc. Ornette Coleman és un dels seus exponents.

Jazz a Catalunya

Als 50 es va anar difonent i guanyant acceptació del públic. Aquesta activitat es va traduir en l'aparició de locals com el mític Jamboree, a Barcelona, i la creació de programes de ràdio.

Altres Estils i Gèneres

Jazz modal

Apareix als 60. No es basa ni en l'escala major ni menor, sinó en les altres anomenades modes. Es fa servir com els propis d'altres tradicions i cultures. Miles Davis i John Coltrane en són figures clau.

Fusió

A partir dels anys 60 apareixen intents de renovar el jazz incorporant altres llenguatges musicals, com la música brasilera. El jazz llatí és un estil que combina amb la música del Carib.

Revival

Als anys 50, hi ha un retorn de l'estil clàssic dels anys 30, sinònim de senzillesa, claredat, melodia i swing. Als 70, torna a mirar cap a l'època del swing.

Rhythm 'n' blues

Va aparèixer per substituir els race records. Més tard, es va definir com un estil de jazz simple, que sovint seguia els esquemes del blues. Va estar de moda durant la primera meitat dels anys 50.

Rock 'n' Roll

Es va popularitzar entre els blancs a partir del 1955. Els negres ja l'utilitzaven als 30 i 40, tocant un boogie-woogie. Utilitza els mateixos acords que el Rhythm 'n' blues.

Gospel

Provè d'espirituals negres. El seu desenvolupament es deu al pianista Thomas Dorsey. L'any 1921, Dorsey es dedica a la música religiosa i incorpora blues i jazz.

Soul

A finals dels 50, té arrels en cants d'esglésies nord-americanes. Diversos cantants de gospel canvien temes religiosos per profans. Soul significa ànima.

Funk

A mitjans dels anys 60, quan el soul va rebre la influència del rock. Es diu que el creador és el cantant de soul James Brown. L'element central de les cançons és el groove. Els patrons rítmics del funk acostumen a ser sincopats.