Evolució del Dret a Espanya: Segles XIII-XIX
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 12,08 KB
La conquesta catalana de Mallorca i el Dret
La conquesta catalana de Mallorca va implicar l'aplicació del Dret comú com a Dret supletori.
Carta de Privilegis de Mallorca de 1231
La Carta de Privilegis de Mallorca de 1231 establia un dret general, però incomplert, per a tota l'illa. No incloïa Dret supletori, més enllà dels privilegis i els capítols de Dret penal dels Usatges.
Els Furs de València i el Codi de Justinià
Els Fori Valentiae són una recensió del Codi de Justinià, igual que les Consuetudines Valentiae de 1240.
Diferències entre Mallorca i Menorca
Llibre de Costums de Menorca (1308)
Quina diferència hi ha amb el llibre de costums atorgats a Menorca per Jaume II de Mallorca el 1308? Aquest incorpora esmenes al model mallorquí, afegint el Dret comú com a supletori.
La Compilació Major o Vidal Major
La Compilatio Maior o Vidal Maior és una obra aragonesa que, a diferència de la Compilatio Minor (Fueros de Aragón), incorpora el Dret comú i reconeix la potestatis al rei.
Els Fueros de Aragón
Els Fueros de Aragón són un llibre del rei que recull el dret aragonès.
La recepció del Dret comú a Aragó
La recepció del Dret comú a Aragó es produeix amb les Observancias, que eren els estils d'actuar del Justícia Major.
El Justícia Major d'Aragó
A les Corts Aragoneses de Tarazona (1592) es crea el Justícia d'Aragó. El Justícia Major d'Aragó era el jutge superior del Regne i controlava que el rei i els seus oficials respectessin els Fueros de Aragón. Al regne d'Aragó, el Justícia Major era una figura intermèdia entre el rei i el regne.
El Dret a Navarra
La projecció del Fur de Jaca es produí cap a la zona navarresa.
Fuero Antiguo i Fuero General de Navarra
El Fuero Antiguo de Navarra recull el dret nobiliari navarrès, mentre que el Fuero General de Navarra recull el Dret senyorial.
Corts de Pamplona de 1576
A les Corts de Pamplona de 1576, el Dret comú esdevé oficialment supletori.
Furs municipals navarresos
Els furs municipals navarresos estan vinculats perquè deriven de la difusió del Fur de Jaca.
Els Furs d'Aragó a l'època moderna
Els llibres de Furs que es conserven d'Aragó fins a l'època moderna són el Fuero de Teruel i el Fuero de Albarracín.
El control de la legislació règia a Navarra
El reparo d'agravios de Navarra a l'època moderna establia que el rei no estava obligat a reparar-los. La sobrecarta i el reparo d'agravios eren un sistema de control de la legislació reial propi de Navarra. Eren un mitjà de control de la legislació règia.
Institucions de control de la legislació règia
Les institucions de control de la legislació règia eren els greuges i les contrafaccions.
El Decret de Nova Planta a València
El Decret de Nova Planta a València va suposar la substitució del Dret valencià pel Dret castellà.
Legislació territorial a València
La legislació territorial a València es plasmà en els Furs de València.
La Sobirania
Abans de les Corts de Cadis, el titular de la sobirania era el rei.
Jean Bodin i la Sobirania
Segons Jean Bodin, la marca de la sobirania és donar llei a tothom sense consentiment d'altri. Donar llei a tots en general i a cadascú en particular sense consentiment de superior és senyal de sobirania.
Elements fonamentals de l'Estat
Els elements fonamentals de l'Estat són: població, territori i sobirania.
Origen de la noció de Sobirania
La noció de sobirania sorgeix a l'Edat Moderna.
La Sobirania segons la Constitució de 1812
Segons la Constitució de 1812, la sobirania resideix en la nació.
La Nació segons Sieyès
Segons Sieyès, la nació no està sotmesa a cap constitució.
La Codificació
El Codi Civil de 1888-1889 no va derogar els ordenaments forals.
La Codificació civil espanyola
La codificació civil espanyola parteix d'una llei de bases.
Concepte de nació i codificació
Que els codis civil, penal i de comerç hagin de ser els únics deriva d'un concepte nou de nació.
Positivisme jurídic
El positivisme jurídic considera la llei com l'única font de Dret.
Titular de la Sobirania segons la Constitució de 1812
Segons la Constitució de 1812, el titular de la sobirania és la nació.
Divisió de poders
La divisió de poders és característica de les constitucions democràtiques.
La Novísima Recopilación de Leyes de España
La Novísima Recopilación de Leyes de España va ser elaborada seguint un model superat per la tècnica codificadora. Va ser aplicada parcialment a Catalunya. La Nueva Recopilación va ser promulgada per tenir caràcter exclusiu. La Novísima Recopilación de Leyes de España adopta un sistema desfasat i defectuós.
El Dret consuetudinari
El Dret consuetudinari és una recensió del Codi de Justinià.
El Decret de Nova Planta i els Furs
El Decret dels Furs del 29 de juny de 1707 deroga l'ordenament jurídic d'Aragó i València.
Les Compilacions de l'Edat Moderna
Des d'un punt de vista tècnic, les compilacions de l'Edat Moderna estan superades pel concepte de codi. La consolidació de la sobirania règia en l'Antic Règim es troba entre la posició del monarca i les aspiracions dels estaments. Les compilacions realitzades a l'Edat Moderna tenien com a objectiu fixar i confirmar les normes.
El Dret Canònic
Una obra amb materials del Dret canònic és el Libro de Bulas y Pragmáticas de Juan Ramírez.
La Cort General de Catalunya
La Cort General de Catalunya va ser convocada per l'arxiduc Carles d'Àustria.
La Llei Orgànica del Poder Judicial (1870)
La transcendència en l'àmbit processal i de l'administració ve donada per la Llei Orgànica del Poder Judicial (1870).
Francisco Martínez Marina
Francisco Martínez Marina és l'autor de Ensayo histórico sobre la legislación de León y Castilla.
El Decret de Nova Planta a Catalunya
El Decret de Nova Planta a Catalunya va mantenir el dret privat català.
El Capítol de Cort de Martí l'Humà de 1409
El capítol de cort de Martí l'Humà de 1409 fa una enumeració de les fonts del dret català.
La Constitució de Jaume I
La Constitució de Jaume I prohibeix el dret romà, el canònic i el Liber.
La Constitució de 1599 i el sistema de fonts
La Constitució de 1599, referent al sistema de fonts, estableix l'ordre de prelació.
Legislació de les Corts Catalanes
La legislació de les Corts Catalanes comprèn: Constitucions, capítols i actes de cort.
Els Usatges i el sistema de fonts
Segons els Usatges, les causes havien de jutjar-se segons: Usatges, lleis gòtiques i l'arbitri del Príncep i la cúria.
La potestat legislativa del Comte de Barcelona
La potestat legislativa del Comte de Barcelona es basa en el Liber Iudiciorum.
Posició del Comte de Barcelona a les Corts de 1283
La posició del Comte de Barcelona a les Corts de 1283 és el reconeixement de la summa potestas.
Col·laboració de la Cort amb el Comte de Barcelona
La col·laboració de la Cort amb el Comte de Barcelona per elaborar disposicions s'estableix a la Cort de Barcelona de 1283.
Els Usatges de Barcelona i la Teoria del Principat
Els Usatges de Barcelona recullen la Teoria del Principat.
El Dret supletori dels Usatges
El Dret supletori dels Usatges és el produït per les Corts Generals.
La Constitució de l'Observança de Felip II (1599)
La Constitució de l'Observança de Felip II de 1599 va ser aprovada per les Corts i no podia ser derogada fora de les Corts.
La Pragmàtica de Jaume I de 1243
Jaume I, en la seva pragmàtica de 1243, va reduir l'ordenament jurídic català a Usatges i costums.
La Constitució de Jaume I i l'ordre de prelació
Jaume I, en la seva constitució, prohibeix el Liber i el Dret bolonyès, i estableix el següent ordre: Usatges, costums i seny.
La Constitució de Pere II i les Corts Catalanes
És important la Constitució de Pere II com a acta de naixement de les Corts Catalanes.
Repercussió de la Constitució de Pere II
La repercussió de la Constitució de Pere II va ser eliminar el rebuig polític de les classes privilegiades i la seva participació en el poder.
Els Costums de Lleida de Guillem Botet
Els Costums de Lleida de Guillem Botet recorren al dret romà.
Finalitat del Decret de Nova Planta
La finalitat del Decret de Nova Planta era establir la sobirania absoluta i lliure del Rei sense modificacions.
El Dret Comú a Catalunya
El Dret comú a Catalunya va ser reconegut amb caràcter general pel Capítol de Cort de 1409 de Martí l'Humà.
La Segona Recopilació Catalana (1588-1589)
La segona recopilació catalana (1588-1589) va ser la primera oficial.
El Recognoverunt Proceres
El Recognoverunt Proceres és el Dret municipal de Barcelona inclòs en les compilacions.
L'obra vigent a tot el Principat de Catalunya
L'obra vigent a tot el Principat de Catalunya eren els Usatges de Barcelona.
El volum dedicat a normes supèrflues de la Segona Compilació
El volum dedicat a normes supèrflues de les compilacions és la segona compilació de 1588-1589.
Aplicació del Dret Romà i Canònic com a supletori
Fins quan va ser aplicat el Dret Romà i Canònic com a supletori? Fins a la compilació del Dret Civil Especial de Catalunya.
Les Recopilaciones Castellanes
Les recopilaciones castellanes són realitzades amb menor rigor tècnic que les catalanes.
Constitucions i Altres Drets de Catalunya
Constitucions i Altres Drets de Catalunya recull Usatges, constitucions, capítols de cort i altres disposicions.
El Dret Supletori després de la Nova Planta
El Dret supletori després de la Nova Planta és la Constitució de 1599.
Matèries que diferenciaven la tradició jurídica catalana de la castellana
Les matèries que diferenciaven la tradició jurídica catalana de la castellana eren: processal, civil i penal.