Evolució del Disseny: Art, Moda i Societat
Enviado por Chuletator online y clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 10,49 KB
Art Nouveau: Joventut i Ruptura
L'Art Nouveau representava la joventut, la novetat i la ruptura amb els estils anteriors. Es dirigia cap a la funcionalitat i la racionalitat. Era un art totalitari que buscava culturitzar les masses. S'inspirava en la natura, amb línies corbes i materials revolucionaris per a la indústria. L'ornamentació formava part de l'estructura. També s'inspirava en tècniques japoneses, amb colors plans, circs, cabarets i festes. Va ser precursor de l'estandardització industrial.
Tiffany's: La Bellesa del Vidre
Louis Comfort Tiffany, pintor, va destacar per les seves creacions en vidre als EUA. Els seus colors es basaven en la natura i la seva vivesa. Va crear el vidre Favrile, amb iridescències úniques. Copiava la bellesa de les plantes i les flors.
Esport i Dona: Canvis Socials
Es van produir revolucionaris canvis socials, amb els inicis de la dona dins la societat. L'esport va trencar la idea del cos encotillat, promovent l'esport i la dieta. Es van adoptar tonalitats neutres i pràctiques amb un toc de feminitat per a la pràctica de l'esport.
Paul Poiret: Comoditat i Moviment
El modista Paul Poiret va transformar la confecció de la roba de dona, buscant la comoditat i el moviment. Es va inspirar en quimonos japonesos, túniques gregues i pantalons occidentals, amb colors pastel. Va ser precursor de les tendències globals de la modernitat en la moda.
Fauvisme: L'Expressió del Color
Al començament del segle XX, va sorgir una revolució artística que va alliberar les convencions acadèmiques. El color es va convertir en una forma d'expressió visual, amb colors purs i enèrgics, i traços salvatges. El Fauvisme era un moviment expressionista que reflectia la visió interior de l'artista.
Abstracció i moviment.
Wiener Werkstätte: L'Obra d'Art Total
Josef Hoffmann i Koloman Moser van fundar la Wiener Werkstätte. El seu ideal era l'obra d'art total a les llars i les noves maneres de viure, buscant la culturització de les masses. Creaven objectes quotidians com a obres d'art. La seva paleta de colors era luxosa, amb colors de joies i materials preciosos.
Cubisme: Més Enllà de la Realitat
El Cubisme no representava la realitat tal com és, sinó des de diferents perspectives. Era una proposta transcendental, no tan colorista com el Fauvisme. Buscava representar el moviment i el temps, amb colors sobris i una sensació de drama visual.
Primera Guerra Mundial: Funcionalitat
Durant la Primera Guerra Mundial, els homes eren al front i les dones s'encarregaven de la llar. Els colors eren sensibles i funcionals, sense extravagàncies, amb influències militars.
Tornada a Casa: Optimisme
Després de la guerra, hi va haver un trencament d'ideals i una millora de les llars i la feina domèstica (Pyrex). Els colors eren optimistes, lluminosos, amb predomini dels grocs. Hi va haver un interès creixent per la higiene (rentadores) com a conseqüència de les malalties.
Anys 20: Noves Llibertats
Els anys 20 van portar una època de desafiament a les convencions socials. Els joves van adoptar noves maneres de vestir, ballar, viatjar... Es va aconseguir el sufragi universal. El jazz i els ritmes africans van guanyar popularitat. El maquillatge, abans associat a actrius i prostitutes, es va popularitzar.
Art Déco: Luxe i Modernitat
L'Art Déco va sorgir de l'Exposició Internacional de París de 1925. Era un estil modern de luxe, promogut per artesans i dissenyadors francesos. No buscava la democratització del disseny. Utilitzava materials exòtics com ivori, fustes nobles i pell de peix, així com materials menys costosos per a la classe mitjana. Els colors eren brillants, amb influències dels lacats japonesos. Va ser un moviment internacional.
Viatges i Dona: Protagonisme Femení
La dona es va convertir en la protagonista de la seva vida. Les tonalitats eren sensuals, agradables, atractives i luxoses. L'avenç de la tecnologia, amb el ferrocarril, les rutes de navegació i l'aviació comercial, va permetre els viatges i l'aventura. El disseny gràfic va popularitzar els centres turístics. Els colors predominants eren els tons torrats, neutres i verds.
Bauhaus: Disseny Funcional
La Bauhaus va ser una escola que buscava la síntesi de l'art, l'ofici, el disseny i la tecnologia per crear objectes funcionals i bells entorns per a la vida i la feina, millorant la vida quotidiana. Els objectes tenien formes simples per facilitar la producció en sèrie i industrial.
Anys 30: La Gran Depressió
El crac del 29 va provocar atur, crisi i una disminució de les compres de productes, donant lloc a la Gran Depressió.
Art Déco Arquitectònic: Influència Global
Edificis com el Chrysler Building i l'Empire State van representar l'Art Déco arquitectònic. El llenguatge de l'arquitectura moderna es va convertir en un fenomen global, amb influències del maquinisme, la naturalesa i estils històrics, incloent Egipte i Mesopotàmia. La tonalitat era un antídot contra la depressió.
Plàstic: Baquelita i Nous Materials
Leo Baekeland va inventar la baquelita, un material marronós utilitzat principalment en la indústria elèctrica. Quan va acabar la patent, es va desenvolupar un material brillant i resistent, més fàcil de manipular i econòmic. Imitava acabats de materials preciosos i exòtics com el jade, l'ambre i les fustes nobles.
Futur: El Paper del Dissenyador
L'Exposició de Nova York de 1939 va presentar"El món del futu", on es mostrava com el disseny podia facilitar la vida quotidiana, amb eficiència i bon disseny.
Apogeu del Moviment Streamline
El moviment Streamline es caracteritzava per l'ús de formes corbes, línies horitzontals llargues i, de vegades, elements nàutics com baranes i finestres de portell, per captar l'interès del consumidor.
Anys 40: Segona Guerra Mundial
Durant la Segona Guerra Mundial, l'enriquiment bèl·lic va portar a la practicitat com a pauta de consum. Charles i Ray Eames van crear una fèrula de contraxapat.
Anys 50: Optimisme i Abundància
Després del racionament de la guerra, va arribar una època d'optimisme i abundància, amb una gran varietat de productes i un augment de la freqüència de nous productes. Els colors transmetien serenitat i confiança. El concepte d'higiene va guanyar importància. La vaixella Fiesta n'és un exemple.
Dissenyadors: Humanització dels Objectes
Els dissenyadors van crear un nou art modern, establint una relació entre l'objecte i l'usuari per determinar la funció i la forma. Els colors eren pràctics, amb solucions per a la vida quotidiana, optimisme i humor. Es buscava la humanització dels objectes, amb inspiració en la natura i superfícies suaus.
Gute Form (1954-1968): Funcionalitat
L'escola d'Ulm, amb Otl Aicher i Dieter Rams, va promoure la Gute Form, un corrent oposat a l'Streamline. L'estètica venia donada per la funció, amb formes honestes, sense esperit consumista ni subjecte a modes. Es buscava millorar les necessitats a través de sistemes d'objectes.
Anys 60: Canvi i Consumisme
Els anys 60 van estar marcats per un esperit positiu i hedonista, representant el canvi. La influència cultural i les intencions de la joventut van ser clau. La cultura de l"usar i tira" es va manifestar amb el plàstic, barat, jove i ràpid, donant lloc al consumisme tal com el coneixem.
Psicodèlia: Colors Al·lucinògens
Timothy Leary va liderar el moviment hippie, amb l'LSD com a eina per a l'autoexploració i el plaer intens. Va sorgir l'Op-Art, amb efectes òptics i colors vibrants, associats als efectes visuals de l'LSD, amb colors molt saturats i al·lucinògens. Es va reflectir en gràfics, pòsters de concerts, discos, amb colors i tipografies ondulades. Richard Avedon va ser un dels seus representants.
Pop-Art: Iconografia del Consum
El Pop-Art va posar en valor la iconografia de la societat de consum, amb diversió, canvi i irreverència. Es dissenyaven objectes de desig, no de necessitat, amb colors contrastats, frescos i humor. El plàstic va ser un material important.
Anys 70: Retorn a la Natura
Els anys 70 van estar marcats per les manifestacions hippies, naturalistes i anticapitalistes. Hi va haver un desig de retorn a la natura, amb colors terrosos i materials naturals. Es buscava la diversió i la iconografia. La moda es va aplicar al disseny.
High-Tech: Adoració de la Tecnologia
El High-Tech va representar un gran avenç tecnològic, amb una adoració per la ciència. El disseny mostrava la tecnologia i els components, ja que es consideraven estètics. Els colors eren els propis dels materials.
Anys 80: Glamour i Exageració
Els anys 80 van ser una època de glamour, modernitat i exageració, on com més brillant i gran, millor. L'economia mundial es va globalitzar. Hi va haver un culte al cos i a l'autosuperació. Les dones van guanyar lloc en la societat. El Japó es va convertir en una potència. La roba es va convertir en una forma d'art i alliberament per a la dona. Els símbols es van convertir en un idioma internacional, com en les Olimpíades. El llenguatge era colorista i alegre, amb gràfics dinàmics.
Postmodernisme: Trencar amb la Lògica
El Postmodernisme va qüestionar què és un bon disseny, trencant amb la lògica. Va sorgir de l'arquitectura i el disseny italià radical, com a reacció al moviment modern, que era lògic i simple. Abraçava la diferència i la manca de certesa universal. Incorporava el simbolisme i la decoració com a recurs formal. Validava l'expressió creativa individual. Les formes i els colors eren dinàmics i vitalistes, amb referències històriques. Era un estil eclèctic. A nivell de producte, barrejava referències de la cultura culta i popular, materials cars i barats, funcionals i de diversió. S'utilitzava la gràfica en els objectes.