Evolució del coneixement: de la raó a la gran ciència

Racionalisme i empirisme

El racionalisme utilitza la raó com a base del coneixement. No necessites contacte amb l'exterior perquè ja naixem amb idees. Pensen que els sentits poden enganyar. Per exemple: Descartes. Per contra, en l'empirisme, allò que té més importància per arribar al coneixement són els sentits i l'experiència. Per exemple: Locke.

El concepte de mite

Un mite és una narració sagrada d'esdeveniments ocorreguts fa molt de temps, en què certs éssers sobrenaturals (com ara déus o herois) van dur a terme accions memorables que expliquen el món actual. Aquests mites donen resposta a temes com ara l'origen de la Terra, l'aspecte de les plantes o animals, els cicles de la natura, etc.

L'anarquisme epistemològic de Feyerabend

Feyerabend deia que el canvi en la ciència implicava ruptura; és a dir, que si en la ciència no canviem els mètodes i les lleis establertes, mai es podrà progressar. Defensava una teoria anarquista (sense poder). Deia que el progrés en la ciència s’obtenia infringint les normes i que les hipòtesis científiques podien sorgir d'esferes no científiques com la filosofia, el mite i la creativitat.

La revolució de la física moderna

Einstein, amb la seva obra titulada Electrodinàmica dels cossos en moviment, va posar les bases de la teoria de la relativitat. Aquesta teoria considerava que l’espai i el temps estan relacionats amb el subjecte que observa i que no hi ha cap sistema de referència, ja que no existeix cap lloc fix des del qual mesurar les coses. Això canvia el concepte que tenien de l’espai i el temps i l’estructura de l’univers. També canviaran els mètodes d’observació i l’enfocament geocèntric de la física.

Destaca Heisenberg, que desenvolupà el principi d’indeterminació (sobre mecànica quàntica). Deia que és impossible determinar a la vegada la posició i la velocitat d’una partícula qualsevol perquè, si es determina la velocitat, la posició queda indeterminada i a l’inrevés. Heisenberg diu que no es pot preveure el comportament d’una partícula i que els càlculs de l’observador sempre influiran en el resultat, ja que l’observador modifica l’experiment.

Després de la Segona Guerra Mundial, ciència i tecnologia van tan unides que és impossible separar-les i, en qualsevol descobriment, hi són totes dues presents.

Camps d’aquesta revolució

• Navegació aeroespacial: la carrera espacial (la competència per saber qui aniria primer a l’espai).
• Biotecnologia: modificació de molècules i organismes. Tècnica que utilitza organismes vius per modificar, millorar o desenvolupar microorganismes per a finalitats específiques. Per exemple: tomàquets tot l’any.
• Tecnologia de la informació: (Internet) Tecnologies que ajuden a facilitar la comunicació i l’accés a la informació.

L’impacte dels avenços científics

L’impacte d’aquests avenços científics i tècnics ha modificat la societat. La Gran Ciència és l'activitat científica que es duu a terme després de la Segona Guerra Mundial, la qual és impulsada pels estats. Una novetat és la utilització de l’energia atòmica.

La tecnologia es desenvolupa a partir de la investigació científica, les inversions econòmiques i l’aprofitament de recursos naturals. El desenvolupament tecnològic i industrial repercutirà en la societat. L’estat intervindrà en tecnologia per així tenir més avenços socials.

Estudis CTS (Ciència, Tecnologia i Societat)

Neixen com a moviment social que vol reflexionar sobre la ciència, la tecnologia i la societat. Es divideixen en tres fases:

1. Optimisme: dècada de demostració del poder de la ciència i la tecnologia. Model de progrés: avenç científic → avenç tecnològic → avenç econòmic → progrés social.
2. Alerta: surten a la llum els grans desastres produïts per la tecnologia fora de control i s’intenta posar límits per controlar-ho. La societat es troba revoltada.
3. Reacció: és el moment de la revisió del model de progrés, per tal que el progrés i la sostenibilitat siguin compatibles.