Evolució del Concepte d'Intel·ligència: De la Tradicional a l'Emocional

Concepte Tradicional d'Intel·ligència

La intel·ligència és una capacitat humana que ens ajuda a desenvolupar i raonar factors acadèmics, tals com el llenguatge i les matemàtiques. Queden fora de l’abast d’aquest concepte tots els relacionats amb l’emoció o la volició (acte de voluntat).

Concepte d'Intel·ligència Emocional (Inclou Emocions)

És el resultat de tenir les següents habilitats:

• Autodisciplina, basada en l'autocontrol.
• Capacitat de motivar-se i guiar-se.
• Control i canalització dels impulsos.
• Deixar per més enllà (retardar/demorar) la gratificació o satisfacció.
• Capacitat de deixar enrere l'egoisme.
• Empatia.

Història del Concepte d'Intel·ligència

Segle XIX: Darwin i el Darwinisme Social

Ch. Darwin i la teoria de l'evolució (una de les idees fonamentals): Supervivència del més fort/apte (selecció natural). Alguns psicòlegs ho van incorporar a la societat.

Galton defensava la teoria de C.D. El Darwinisme Social (objecte de crítiques) postulava que la manera en què està organitzada jeràrquicament la societat és el reflex directe de la major o menor intel·ligència (piràmide). Galton va fer un estudi i va concloure que la I prové de la genètica.

Binet i Simon: L'Origen dels Tests

Binet i Simon van establir el concepte d'Edat Mental (E.M.) ja que havien de saber quins nens necessitaven educació especial. Van establir la fórmula: Edat Mental / E. Cronològica x 100 = QI.

Ells s'inclinaven més per una explicació tipus ambiental basada en aspectes com l'estimulació o l'educació, contrari al que defensava Galton. Ells no deien què mesuraven els tests, només volien ajudar els nens.

Desenvolupament del QI

Lewis Terman va convertir el test en una mesura numèrica de la I i el va fer útil per a adolescents i adults. Stern va establir el concepte de QI: resultat d'una fórmula basada en els conceptes d'E.M. i E.C. (Edat Cronològica).

Avui en dia els tests no proporcionen un QI.

Teories Multifactorials

Factor G i Factors Específics

Existeix un factor G (factor intel·lectual general) que pot ser més o menys elevat i es descomposa en molts factors particulars (I matemàtica, I verbal, I instrumental...). Els científics determinen que hi ha una correlació entre G i les altres; si G és alt, els descomposats també ho són.

Negació del Factor G

Altres teories neguen el factor G; no hi ha una I unitària, només existeixen les específiques (unes 200). Si no hi ha G que determini els factors intel·lectuals específics, una persona pot sobresortir en unes i presentar valors baixos en altres competències.

Superdotació i Talent

Superdotació

Destacació en totes les aptituds intel·lectuals. Són independents, i es relaciona amb l'èxit acadèmic (arriben a estudis superiors, èxit en les carreres). El perfil acostuma a ser el d'una persona ben adaptada (contrari a l'estereotip).

Talent

Destacació d'una aptitud en un àmbit o tipus d'informació determinada.

Definició Moderna

La definició clàssica de R.M. (Reacció Mental) atribueix un estat permanent i no té en compte la interacció de la persona i el seu medi. Ara es tenen en compte altres factors (funcionalitat social) i no només el número QI.

Diferents Tesis sobre les Emocions

Gilbert

Les emocions són un sistema de guia (tenim un patró de conducta que ens guia) del nostre organisme.

Punset

No hi ha I sense emocions (però hi pot haver emocions sense I). No es poden prendre decisions sense emocions (motivació). Hi ha persones que no controlen les seves emocions, cosa que pot tenir conseqüències negatives per a elles i per a altres persones.

Seligman

La felicitat no depèn de factors externs com diners, coses, persones, circumstàncies o sort.

Evans

Les emocions són la manera/mecanisme en la que la natura ens motiva. Amb l'evolució (biològica i cultural) tenim altres maneres per a motivar-nos i orientar-nos en la vida.

Damasio

Explica les teories d'Spinoza, Hume i Kant:

• Kant: Hem de suprimir el sentiment negatiu.
• Spinoza (S.): Per contrarestar una emoció negativa només es pot amb un sentiment positiu major.
• Hume: Positivisme lògic.