Evolució del Comerç Internacional al Segle XIX

Element més dinàmic de l'economia mundial i del procés de globalització durant el segle XIX, en termes absoluts i per càpita (producció i població). Majoritàriament de productes manufacturats (PM) i dominat pels països europeus industrialitzats. Especialització i desigualtat. Dues etapes (en realitat, quatre), abans i després de 1860-70, marcades pels canvis en el transport, els canvis institucionals i l'extensió del procés d'industrialització. Canvis qualitatius i quantitatius.

1. Creixement moderat (1815-1850)

Creixement moderat del comerç internacional. En aquesta època, només es comercialitzaven aquells productes que no tenien competència. S'estan produint episodis de revolucions burgeses i liberals, la qual cosa provoca la creació de marcs institucionals favorables als seus interessos. Dins d'aquest marc, tenim les polítiques comercials, les anomenades "mercantilistes", que es caracteritzen per ser polítiques molt proteccionistes. El seu objectiu era que afavorissin les exportacions i dificultessin les importacions. Com que la major part de països europeus produeixen el mateix tipus de producte, s'estableixen mesures molt rígides proteccionistes per impedir la competència i no perjudicar els productors nacionals.

2. Factors d'acceleració (1850-1870)

Factors determinants del creixement:

• Procés d'industrialització: Més producció, més diversificació, preus més barats, més necessitat de primeres matèries. Això accelera el creixement del comerç internacional.
• Augment de la població (i de la renda): Creixement dels mercats, major dèficit alimentari a Europa.
• Revolució dels transports: L'abaratiment i millora del transport provoca l'abaratiment dels productes i permet globalitzar el mercat, creant així mercats mundials d'aquests productes.
• Canvi institucional: Lliurecanvisme i proteccionisme, sistema internacional de pagaments, banca moderna, etc. Les polítiques mercantilistes anteriors se substitueixen per polítiques comercials lliurecanvistes. Difusió del lliurecanvisme.

3. Moderació i crisi (1870-1890)

A partir del 1870, fins al 1890, hi ha una moderació altre cop del comerç internacional. Els mercats no són capaços d'absorbir aquesta producció, a causa de la població pobre que no té capacitat de consum. Les noves línies ferroviàries i els materials que fan falta cada vegada són menys rendibles. Tot plegat fa que la difusió de la 1a Revolució Industrial es vagi frenant, i això explica en part la moderació del creixement dels intercanvis. El 1870 esclata una crisi financera que afecta el sector agrari i la indústria, i com a resposta a aquesta crisi, es tornen a imposar polítiques proteccionistes (més selectives, sobretot en sectors estratègics). No deixa de ser un proteccionisme que redueix i obstaculitza els intercanvis.

4. Nova acceleració (1890-1913)

Augment del comerç internacional. Es torna a accelerar el creixement del comerç internacional (1890-1913), fins a l'inici de la I Guerra Mundial (1914). Aquesta fase es caracteritza per la recuperació i la innovació tecnològica, coneguda com a "2a Revolució Industrial". Aparició de nous sectors, diversificació de la indústria... permet obrir una sèrie de mercats i productes nous que només es produeixen en un determinat grup de països. No hi havia barreres proteccionistes perquè eren productes que encara no existien.