L'evolució del cinema sonor (1928-1945)

L'evolució del cinema sonor (1928–1945)

Les possibilitats del cinema sonor es coneixien des dels anys 20 i la primera pel·lícula sonora important s'estrena el 1927. És una producció de la Warner titulada El cantant de jazz. Aquesta pel·lícula està considerada la primera pel·lícula sonora, perquè és la primera en la qual un gran estudi inverteix una quantitat important de diners. Això provoca que la resta d'estudis es vegin obligats a produir films sonors. En aquell moment, el cinema era l'entreteniment preferit de les masses i, als Estats Units, era habitual anar-hi diversos cops per setmana.

L'impacte de la nova tecnologia

L'estrena d'aquesta pel·lícula, que no té gaire interès cinematogràfic més enllà de ser sonora, obliga les altres productores a adaptar-se i començar a fer pel·lícules amb so.

Els reptes del cinema sonor

Els motius que van retardar l'aparició del cinema sonor van ser diversos:

• Mercat internacional: Hi havia un gran temor a perdre el mercat no anglofon. No existia cap tècnica de doblatge; el so es gravava directament, ja fos en anglès, en versió muda o fent dues versions diferents.
• Infraestructures: Calien grans instal·lacions, ja que el rodatge s'havia de fer sempre en interiors. Qualsevol so ambient quedava gravat i no es podia rodar a l'exterior.
• Limitacions tècniques: Les càmeres havien de ser aïllades perquè el soroll dels motors era captat pel micròfon. A més, si es volien fer diversos plans, s'havia d'utilitzar més d'una càmera per evitar problemes de sincronització. Fins i tot la música s'havia de gravar en directe.
• Direcció i interpretació: El director no podia parlar mentre els actors actuaven, una pràctica que era habitual fins aleshores.
• El factor humà: Moltes estrelles del moment no sabien actuar parlant; fins i tot hi va haver actors que van deixar el món del cinema perquè no tenien una veu adequada.

L'aparició del cinema de gènere

A poc a poc es van anar superant els problemes tècnics. Les grans productores, en haver d'invertir molts diners, van començar a realitzar estudis de mercat i es van adonar que certes temàtiques atreien més el públic que d'altres. És per això que apareix el cinema de gènere.

Els gèneres més populars i típicament americans van ser el western, el terror, les pel·lícules de gàngsters i la comèdia. Aquests van ser coneguts com els quatre grans gèneres. Més tard, s'hi sumarien d'altres com el cinema bèl·lic, l'animació i els melodrames.