L'Evolució del Catalanisme Polític: Orígens i Consolidació
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,48 KB
Orígens del Catalanisme Polític (1887-1898)
La Lliga de Catalunya (1887)
La Lliga de Catalunya, fundada el 1887, es caracteritzava pel seu caràcter conservador i la seva proximitat a la burgesia. Les seves principals reivindicacions incloïen:
- Reivindicacions de la llengua catalana.
- Defensa del dret civil català.
- Proteccionisme i execució d'una política catalanista.
El Missatge de la Reina Regent (1888)
El 1888, la Reina Regent Maria Cristina va rebre un missatge que demanava autonomia per a Catalunya i s'oposava al projecte de Reforma del Codi Civil. Finalment, el Codi Civil va ser modificat, fet que va representar la primera victòria del catalanisme.
Corrents del Catalanisme
Republicanisme Federal
Aquest corrent es distingia pel seu caràcter progressista.
Vigatanisme
El Vigatanisme va ser un moviment cultural i intel·lectual format per institucions eclesiàstiques, amb epicentre a Vic.
Catalanisme Conservador
Liderat per Jaume Collell i Josep Morgades, aquest corrent va crear La Veu de Montserrat i va donar suport a esdeveniments com el Mil·lenari de Montserrat (1881) i la Restauració del monestir de Ripoll (1893).
La Tradició Catalana (1892)
El 1892, Josep Torres i Bages va crear La Tradició Catalana, una publicació que defensava una estratègia regionalista.
La Unió Catalanista i les Bases de Manresa (1891-1892)
El 1891 es va crear la Unió Catalanista, una federació de grups polítics amb l'objectiu de realitzar un programa comú. Va rebre un fort suport de la Catalunya rural i dels propietaris mitjans.
L'Assemblea de Manresa (1892)
El 1892, l'Assemblea de delegats a Manresa va aprovar un programa polític que recollia els principis del catalanisme en 17 articles. Aquest programa establia que:
- Les competències de l'Estat quedaven limitades.
- S'atorgaven competències absolutes al poder català.
- Es proclamava l'oficialitat de la llengua catalana.
Aquestes bases tenien un caràcter arcaïtzant.
El Salt del Catalanisme a l'Acció Política (1898-1914)
La Crisi del 98 i les seves Conseqüències
La crisi del 98 va propiciar el salt del catalanisme a l'acció política. El Desastre de 1898, amb el seu abast econòmic i militar i la pèrdua de les colònies, va provocar canvis polítics i la irrupció del catalanisme en la vida política. La causa principal va ser el desprestigi del partit dinàstic, que va afavorir les aspiracions polítiques i activistes.
El Fracàs Regeneracionista i el Tancament de Caixes (1899)
El 1899, el projecte regeneracionista del govern de Silvela-Polavieja va fracassar, provocant la protesta coneguda com el Tancament de Caixes.
La Creació de la Lliga Regionalista
Aquest context va portar a la creació de La Unió Regionalista, amb clares referències regionalistes. Paral·lelament, La Unió Catalanista es va dividir en dos grups, un dels quals va crear el Centre Nacional Català (1900).
La Candidatura dels Quatre Presidents (1902)
L'abril de 1902, a Barcelona, la Unió Regionalista i el Centre Nacional van formar una candidatura unitària anomenada "La candidatura dels quatre presidents". Encapçalada per Albert Rusiñol, aquesta candidatura es va imposar a Barcelona i va aconseguir l'elecció dels seus membres com a diputats.
Consolidació de la Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista, fundada per La Veu de Catalunya, va obtenir dos regidors en aquestes eleccions. El seu ascens va disputar l'hegemonia política a republicans i carlins.
La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
Primer Òrgan Administratiu Català
La Mancomunitat de Catalunya va ser el primer òrgan administratiu català des del 1714 fins a la creació de la Generalitat l'any 1931. El seu primer president va ser Enric Prat de la Riba.
Procés de Creació
Prat de la Riba va impulsar el projecte de Mancomunitats, que va ser aprovat per les Corts el 1912. No obstant això, l'assassinat de Canalejas i el bloqueig del projecte per part del Senat (format per anticatalanistes) van endarrerir la seva implementació. Finalment, el 1913, el govern conservador va emetre un nou decret que autoritzava la mancomunació.
Constitució i Estructura
La Mancomunitat es va constituir el 6 d'abril de 1914, sota la presidència d'Enric Prat de la Riba. Era una assemblea de vuit membres, amb delegació de funcions, i funcionava com un ens administratiu. La Lliga Regionalista va tenir una presència majoritària en la Mancomunitat.
Presidents de la Mancomunitat
- Enric Prat de la Riba (fins 1917)
- Josep Puig i Cadafalch (fins 1923)
- Alfons Sala (fins 1925)
Obra de la Mancomunitat
- Desenvolupament econòmic: Creació d'una infraestructura de serveis públics i administratius bàsics, amb inversió en un pla de millora de la xarxa viària i un pla d'acció agrària.
- Projecte cultural i educatiu: Foment de la llengua i cultura catalana, amb la creació de biblioteques públiques i escoles experimentals, i la unificació ortogràfica encarregada a Pompeu Fabra.
Altres Tendències Polítiques i la Creació d'Estat Català
La Lliga Regionalista va intentar atraure partits revolucionaris perquè abandonessin l'apoliticisme.
Tendències d'Esquerra a Principis del Segle XX
Entre les tendències d'esquerra destacaven:
- Anarcosindicalisme
- Partit Republicà Radical
- Unió Federal Nacionalista Republicana
El Pacte de Sant Gervasi (1914)
Aquestes forces van realitzar el pacte de Sant Gervasi el 1914, amb l'objectiu d'unir radicals i nacionalistes d'esquerra.
Altres Intents d'Unió
Altres intents d'unió entre l'obrerisme i el nacionalisme van fracassar, com els del Partit Republicà Català (1917) i Acció Catalana (1922).
Creació d'Estat Català (1922)
El 1922 es va crear Estat Català, un partit:
- Independentista.
- Partidari de la lluita armada (com la conspiració de Prats de Molló).
El 1931 es crearia Esquerra Republicana de Catalunya.