Evolució del Català: Decrets de Nova Planta i Renaixença (S. XVIII-XIX)

El Segle XVIII: Reformes Borbòniques i el Català

Els canvis polítics borbònics pretenien la creació d'un estat modern. Per al despotisme il·lustrat, això implicava:

• Aconseguir la unificació cultural i lingüística.
• La implantació d'un fort centralisme políticoadministratiu.
• El desenvolupament econòmic sota la direcció de la burgesia, i, per tant, la progressiva substitució del règim senyorial pel sistema capitalista.

Repercussions Lingüístiques dels Decrets de Nova Planta

Pel que fa a les repercussions lingüístiques, els Decrets de Nova Planta suposaven la supressió de l'ús oficial del català en els tribunals de justícia i en el sistema educatiu. El castellà esdevé l'única llengua protegida pel poder, que serà estudiada i fixada gramaticalment. Es crea la Reial Acadèmia Espanyola i es publica el Diccionario de la lengua castellana.

Evidentment, aquest procés de centralització lingüística del castellà estarà marcat per la repressió institucional de les altres llengües: el basc, el gallec i el català. Diferents disposicions legals fan referència a l'ús del castellà com a única llengua oficial, tot i que en molts casos es continuaria escrivint en català, perquè, llevat d'una minoria il·lustrada i dels funcionaris castellans, la major part de la població no entenia ni usava el castellà.

Situació Econòmica i la Il·lustració

Quant a la situació econòmica, cal remarcar el creixement econòmic i l'augment demogràfic. Prolifera la difusió dels ideals de la Il·lustració, encara que la producció sobre la Il·lustració la duu a terme la incipient burgesia, imitant els comportaments de la noblesa i escrivint, per tant, en castellà per a diferenciar-se del poble.

El Segle XIX: De la Castellanització a la Renaixença

La Vitalitat Prerenaixentista i la Castellanització

Durant els primers anys del segle XIX, el procés de modernització d'Espanya i la represa econòmica farà que la burgesia i els intel·lectuals liberals vegin de bon ull la castellanització. I, tot i que aquesta només afecta l'aristocràcia i els sectors cultes de la societat catalana, valenciana i balear, hi ha un ampli consens a relegar el català com a llengua secundària. Només el teatre en serà una excepció, però no podia contribuir a donar prestigi a la llengua, ja que només indicava que el poble català era analfabet en espanyol.

Amb la mort de Ferran VII i l'inici de la 1a Guerra Carlina, s'encetarà una segona etapa en què, amb l'impuls de la industrialització, es replanteja la política comercial catalana i apareixen les primeres contradiccions entre alguns sectors de la burgesia catalana i l'Estat. L'aparició del Romanticisme posa al descobert un passat en què el català havia gaudit d'un gran prestigi.

Poc a poc, tant a Mallorca, a Catalunya com a València, comencen a aparèixer les primeres publicacions de setmanaris o revistes en català, com ara El Mole.

L'Arrencada de la Renaixença

El 1843, apareixerà el setmanari Lo Verdader Català, la 1a publicació periòdica íntegrament en català al Principat i també la 1a d'idees en català, sent considerat el precursor de la Renaixença política.