Evolució i cultura: Orígens i dimensions de l'ésser humà

Evolució

1- Evolució per explicar l'origen dels èssers humans utilitzem dues explicacions (explicacions preevolucionistes i evolucionistes)

1.1- Explicacions preevolucionistes

La tradició bíblica explicava l’origen de l’home tenint en compte la teoria creacionista, aquesta teoria té a veure amb una interpretació literal del llibre del Gènesi: la creació separada i definitiva de totes les espècies vives i la creació de l’home per Déu. Aquesta concepció parteix d’un supòsit fixista: el caràcter inamovible de les espècies al llarg del temps. Pe: cavall i ase no provenen d’un avantpassat comú ja extingit, sinó que les dues espècies han existit des del començament de la vida tal i com les coneixem actualment.
Al SXVIII el creacionisme fixista té defensors com Carl Von Linée i George Cuvier. Per ells, existeix un creador darrere de tot projecte de vida.

1.2. Explicacions evolucionistes

El 1859 es publica l’obra de Charles Darwin L’origen de les espècies que xoca amb les teories fixistes del moment. la teoria de Darwin té tres idees fonaments:
a) Les espècies s’esdevenen per transformacions continuades ( per tant, provenen d’unes altres d’anteriors per mitjà de canvis graduals).
b) La selecció natural és el principi explicatiu de l’evolució (dels molts canvis que es produeixen en les espècies només perduren i es transmeten els que resulten més eficaços per la lluita per la vida).
c) L’ésser humà descendeix d’antics primats
L’origen de les espècies va generar molta polèmica en la seva època. Afirmava que les espècies no són independents les unes de les altres, tal i com afirmava la Bíblia i això es correspon amb les dades paleontològiques actuals. La teoria darwinista no explicava els mecanismes que determinen quines característiques es transmeten de generació en generació, ni de quina manera hi fan.

Fou Gregor Mendel (1822-1884) set anys després de l’aparició de l’origen de les espècies qui va formular una teoria de l’herència, deia que els caràcters hereditaris estan determinats pels gens. Les teories mutacionistes expliquen que els canvis en les característiques de les espècies es donen a partir d’alteracions o mutacions en el material genètic. La combinació de la teoria de la selecció natural i les doctrines mutacionistes és la base de les teories neodarwinistes que completen els nostres coneixements actuals sobre l’evolució.

1.3. L’evolució de l’ésser humà

Les classificacions mostren els orígens de l’home, a partir de l’evolució dels primats, estan subjectes a canvis freqüents, a causa de la rapidesa en que avancen les investigacions en aquestes qüestions.

L’antropologia i la paleontologia són ciències que avancen d’una manera constant amb cada descobriment nou. Es destaca l’aportació valuosa dels jaciments de la serra d’Atapuerca (Burgos) que han revolucionat el panorama paleontològic a escala mundial. Els fòssils humans que s’han trobat a Atapuerca demostren la presència de l’ésser humà al continent europeu des de fa gairebé un milió d’anys Les noves troballes que es van fent continuen sense aportar prou elements per aconseguir revelar el misteri de com i on va sorgir la nostra espècie.

1.4. L’hominització

els canvis més importants que es van produir amb els homínids: la posició erecta, l’alliberament de les extremitats superiors i el desenvolupament cerebral.

Posició erecta: caminaven sobre els dos peus, sense utilitzar les mans com a suport. Va provocar una sèrie de canvis anatòmics: pèrdua de la prensilitat als peus, canvis en la curvatura de la columna, enfortiment del coll.

Alliberament de les extremitats superiors: va permetre que les mans s’especialitzessin en funcions diferents: la manipulació d’objectes, la caça, la defensa o la construcció. Les mans van substituir la boca com a òrgan de defensa i de treball i va permetre la invenció i utilització de tota mena d’instruments.

Desenvolupament cerebral: Una causa d’aquest augment cerebral pot venir donat per l’alliberament de les mans. Com més gran és la perícia per a manipular i fabricar objectes, també serà més gran la capacitat per idear-los i crear-los. El desenvolupament cerebral va fer possible que sorgissin les capacitats tècniques i simbòliques de l’ésser humà.

capacitat tècnica: capacitat de fabricar i utilitzar instruments capacitat simbòlica: capacitat que té l’esser humà de crear i d’expressar-se per mitjà de símbols.

1.5. El llenguatge i la capacitat simbòlica

Gràcies al llenguatge l’ésser humà és capaç de fer generalitzacions, abstraccions, parlar del futur, del passat o de situacions imaginàries. Existeixen diverses teories sobre quin és l’origen del llenguatge. La branca que s’ocupa de la qüestió de l’origen del llenguatge és la filogènesi del llenguatge. Se suposa que el llenguatge articulat ha derivat d’un primer llenguatge gestual, mitjançant els homínids es comunicarien a partir de gestos més o menys acompanyats de sons. Hi ha diferents hipòtesis sobre el pas dels gestos a la comunicació articulada: mutació genètica, increment de la intel·ligència general i senyals gestuals d'alarma o d'avís combinat amb senyals vocals.

Goerge A.Miller, perquè sorgís el llenguatge en els homínids, van haver de passar algunes coses juntes: predisposició per comunicar-se, capacitat d’imitar sons, intel·ligència per aprendre a posar noms i sensibilitat en els seqüències de sons.

La cultura

procés de humanització és essencial la nostra dimensió cultural que està formada per tot allò adquirit de socialment: coneixements, tècniques, hàbits, normes i formes de vida.
cultura: conjunt d’informacions adquirides per aprenentatge social.
Els animals aprenen per mitjà de la imitació, en canvi l’ésser humà tot i que pot aprendre per imitació té una forma de transmissió cultural que li és pròpia: el llenguatge.
llenguatge: és la causa de l’acumulació de la informació cultural i la diferència principal entre l’home i la resta d’animals.

Dimensió personal

En l’època contemporània actual, l’ús del terme persona s’estén ja associat a nocions de dignitat, llibertat i valor. Entre totes les definicions de persona destaca la del personalisme (Mounier) que es destaca l’obertura cap a les altres persones., l’altre.

es poden destacar aquests trets fonamentals en la persona:
-Valor: cada ésser humà és absolutament únic irrepetible i el seu valor és incalculable.
-Dignitat: siguin quines siguin les seves circumstàncies i condició, mereix i ja de ser tractat amb respecte.
-Llibertat: és lliure pel què fa a les seves eleccions i les seves accions en la mesura que les escull per a dur a terme la seva individualitat.
-Compromís ètic: és un ésser obert als altres, que busca entendre la idea de dignitat i llibertat a tota la humanitat.
-Té consciència de la seva pròpia existència.

TEMA 7

El comportament humà té una dimensió interna que no podem observar que és la vida psíquica i per altra banda, una dimensió externa i observable que és la conducta.

1.La vida psíquica
tres aspectes importants: la naturalesa de la ment, el conscient i l’inconscient humà i els principals tipus d’estats i processos mentals.

1.1 Naturalesa de la ment
la ment són tots aquells fenòmens, processos i estats que considerem psíquics Pe: recordar, creure o desitjar). El què diferencia aquests fenòmens (recordar, creure o desitjar) són:
Intencionalitat: propietat que tenen les nostres creences, records, desitjos... de referir-se o tendir a alguna cosa que els és diferent.
Intimitat: Els fenòmens mentals no pes poden observar per part d’algú que no siguem nosaltres mateixos.
Només per mitjà de les nostres explicacions, els altres es poden fer una idea d’allò que ens passa pel cap.

2.Conscient i inconscient
tenir consciència quan me n’adono que penso, recordo o sento, implica també l’autoconsciència La psicoanàlisi ésun tipus de teràpia per tractar trastorns mentals i també és una teoria sobre l’ésser humà i la la seva ment.

Si estudiem la teoria (màxim exponent és Freud) es defensa l’existència d’estats mentals inconscients que tenen una importància molt important en la conducta humana.

El nostre confecció de la ment segons la teoria psicoanalítica sería:
a)Conscient (ego):
-Nivell més perifèric i Lloc on temporalment es posen les informacionsque ens envolta i les experiències que vivim.

b)Preconscient (id)
-aquestes informacions passen a un nivell més profund (preconscient)

c)Inconscient (superego)
-nivell més profund difícilment accessibles a la consciència, experiències traumàtiques, informacions reprimides, Fa referència a allò desagradable que no ens convé recordar.

Segons la teoria no tots els fenòmens mentals són conscients sinó que la majoria són inconscients. Per a Freud, el motor de la nostra conducta són els impulsos primaris ( instints o pulsions). Aquests impulsos primaris són oposats a les convencions i normes socials. La repressió és el mecanisme psíquic que assegura que els continguts mentals perillosos romanguin amagats.

3. Estats i processos mentals
Els fenòmens mentals es poden classificar en dos grups

1.Facultats cognitives: són facultats que ens ajuden a fer una idea de com és la realitat.
a) La percepció: construïm representacions de la realitat a partir de les dades que ens proporcionen els sentits.
b) La memòria: ens permet de formar-nos imatges mes o menys fidels de la realitat, la memòria ens permet de retenir-les i de recordar-les en el futur.
c) La imaginació: capacitat de reproduir imatges, tot modificant-les i creant-ne de noves.
d) Intel·ligència: facultat que més diferencia a l’ésser humà de la resta d’animals.

Segons el psicòleg Howard Gardner, hi ha set tipus d’intel·ligències que ens permet relacionar-nos amb el món, resoldre problemes i adaptar la nostra conducta a diferents situacions. Són aquestes:
Intel·ligència lingüística: capacitat verbal, amb el llenguatge i les paraules.
Intel·ligència lògica matemàtica: precisió i l’organització a través de pautes o seqüències.
Intel·ligència espacial: És la capacitat d’integrar elements, percebre’ls i ordenar-los en l’espai.
Intel·ligència musical: Té relació amb les habilitats musicals i els ritmes.
Intel·ligència kinestèssica: Comprèn tot allò relacionat amb el moviment corporal i els reflexos.
Intel·ligència interpersonal: És la capacitat de relacionar-se i comunicar-se amb altres persones.
Intel·ligència interpersonal: Fa referència al coneixement que es té d’un mateix, i als processos relacionats amb l’autoconfiança i la motivació.La intel·ligència emocional és el terme que va difondre el psicòleg David Goleman i que fa referència a la capacitat humana de sentir, entendre, controlar i modificar estats emocionals en un mateix i en els altres.

2. Els estats afectius

Els estats afectius més bàsics són el dolor i el plaer. L’afectivitat la podem diferenciar segons:

SENTIMENTS:
Tipus: enveja, amor, amistat, odi, menyspreu...
Característiques: força estables i poden persistir durant molt de temps, molt subjectius, la pròpia cultura en determina el valor, la forma d’expressió...
Exemples: No estimem durant un instant i tot seguit deixem de fer-ho, Cada cultura expressa de manera diferent l’amor.

EMOCIONS:
Tipus: Vergonya, alegria, por, tristesa, etc.
Característiques: més puntuals i intenses que els sentiments, acompanyades de reaccions fisiològiques (suor, palpitacions...), Tot i que són molt contagioses poden disminuir amb el costum.
Exemples: La vergonya de parlar en públic disminueix en la pràctica La por i la tristesa es manifesten fisiològicament, però poden desaparèixer per una nova emoció com ara la tristesa.

LES PASSIONS:
Tipus: Qualsevol sentiment o emoció massa intens.
Característiques: són sentiments i emocions tan intensos que descontrolen i pertorben el qui les pateix. Es caracteritzen pel seu caràcter excessiu i involuntari, No decidim tenir una passió, la patim
Exemples: Quan l’amor que sentim vers una persona ens impedeix dormir, concentrar-nos... I no podem fer res per evitar aquest sentiment, aleshores es tracta d’una passió.

TEMA 8:

1.1. Aproximació a la noció d’acció
acció: operacions conscients i voluntàries d’un agent. Pe: el professor educa els seus alumnes / El vent erosiona les muntanyes (professor, vent).
L’únic agent conscient i voluntari és l’ésser humà i que per això, l’acció és un tipus d’esdeveniment exclusiu de l’ésser humà. els animals es limiten a executar un programa genètic.  

Acció individual i acció col·lectiva

Acció individual: activitat produïda per un agent conscient de manera voluntària. Pe: tocar el piano.
Acció col·lectiva: Activitat que duen a terme diversos agents, conjuntament i perseguint un mateix objectiu. EX: l’acció de traslladar un piano d’una habitació a una altra.

acció motivada i acció intencional
Acció motivada: els dos sentits més habituals són el motiu com a causa i el motiu com a finalitat.
- Motiu com a causa: S’entén com a allò que empeny a l’acció. Pe: el motiu que tregui diners del caixer per poder-me comprar l’esmorzar.
- Motiu com a finalitat: S’entén com allò que persegueixo en la meva acció Pe: el motiu que tregui diners del caixer és per poder-me comprar l’esmorzar.

Acció intencional: l’acció que tendeix o apunta a alguna cosa que és més enllà, però que pretenc assolir en actuar. EX. Aixecar el braç, quan jo tinc la intenció de saludar a algú.

2. La llibertat
La llibertat externa es coneix també com a llibertat política o social, ja que són els factors socials o polítics (tipus d’Estat, legislació, forces de l’ordre.. els que permeten o n’impedeixen la presència. No és problemàtica
La llibertat interna, en canvi, sí que resulta problemàtica, ja que en podem posar en dubte l’existència.

2.2 El determinisme o l’absència de la llibertat
Determinisme: Concepció filosòfica que afirma que tot està determinat (causat). Aquesta concepció filosòfica es basa en el principi de causalitat: tot esdeveniment del món està causat. Per tant, segons el determinisme nosaltres no tenim llibertat de decisió.

TIPUS DE DETERMINISMES
Determinisme físic: tota la realitat està determinada i es pot explicar per lleis naturals. defensor: Pierre Simon de Laplace.
Determinisme genètic: el comportament d’un ésser humà està determinat pel codi genètic que el defineix. defensor: Richard Dawkins.
Determinisme ambiental o educacional: els factors ambientals determinen la nostra conducta. Aquests factors poden ser de diferents tipus: socials, culturals, econòmics, familiars, factors educacions i d’aprenentatge. EX: Sortir corrent o fugir no és una conducta que estigui determinada genèticament, sinó que ho està per factors ambientals (situació de perill) i pel que s’ha après en situacions similars.
Determinisme econòmic: són factors econòmics ( formes de producció, situació econòmica) els que determinen la nostra conducta. Pe: un dels corrents que defensa els factors econòmics en la conducta humana és el marxisme.
Determinisme teològic: defensa que l’existència de quelcom que és per damunt de l’ésser humà i que ens determina les accions. Pe: totes les coses estan determinades per una voluntat superior divina. Per tant, l’esser humà no és amo dels seus actes, sinó que és un titella en mans de la divinitat (religió protestant)

3. La responsabilitat
Cal partir de la idea que qualsevol acció que decidim de manera lliure és una acció responsable i que per altra banda, allà on no hi ha llibertat, tampoc hi ha responsabilitat. De què hem de sentir-nos responsables? De les nostres accions, però només d’aquelles que es realitzen després d’una decisió conscient, voluntària i intencional.