Evolució de les Cosmovisions: Antiga, Aristotèlica i Moderna

Cosmovisió: Concepte i Significat

Del grec cosmos, que significa 'ordre, bellesa i harmonia', s'oposa al caos, el desordre. És tota interpretació de la realitat, una manera coherent i sistemàtica de veure el món.

Cosmovisions Científiques

Es basen en les teories de diverses disciplines científiques:

• Astronomia: Estudia els astres.
• Cosmologia: Part de l'astronomia que explica l'origen i el desenvolupament de l'univers.
• Física: Ciència fonamental per comprendre el món, aporta les lleis que fan possible explicar els moviments i forces que afecten els cossos.

Cosmovisions Antigues (s. VI a.C.)

La Terra

Principis de la Realitat

Els antics estaven convençuts que totes les substàncies procedien de la transformació d'un o diversos elements, que es podien considerar com els principis de la realitat.

• Principi bàsic o elemental (Arkhé): Els filòsofs de l'escola de Milet consideraven que les substàncies derivaven d'un principi únic, l'arkhé.
• Els Quatre Elements: Doctrina que afirma que totes les coses es formen a partir de la barreja dels quatre elements: terra, aigua, aire i foc.

La Forma de la Terra

Creien que era plana i que estava envoltada per l'oceà, però van deduir que la Terra era esfèrica.

El Cel

Es caracteritzava per tres aspectes principals:

• Moviment dels cossos celestes: Havia de ser circular.
• Geocentrisme: La Terra havia de ser considerada immòbil i situada al bell mig de l'univers.
• L'Univers: Considerat il·limitat per l'esfera dels estels fixos, que constituiria una cúpula en la qual les estrelles hi estarien incrustades.

El Cosmos Aristotèlic

Món Terrestre

La Terra, on viu l'ésser humà, té forma esfèrica i ocupa un lloc central a l'univers, limitat per l'esfera de la Lluna. Està constituït pels quatre elements i es caracteritza per un moviment natural de caràcter rectilini.

Món Celeste

Més enllà de l'esfera de la Lluna, fins als estels fixos. Està format pels quatre elements més l'èter, de naturalesa divina: perfecte, pur, inalterable i sense pes. El món celeste és etern i immutable, i segueix el model d'Eudox. Cada esfera d'èter es mou amb un moviment circular uniforme. La causa d'aquest moviment, segons Aristòtil, és l'existència d'un primer motor immòbil.

Implicacions Filosòfiques

• La realitat és perfectament ordenada.
• La realitat és totalment cognoscible.
• La perspectiva amb què s'estudia la realitat és antropocèntrica.

Cosmovisió Moderna (s. XVI-XVII)

El Gir Copernicà

Copèrnic va proposar un model heliocèntric que atorgava a la Terra tres classes de moviment:

• Rotació: La Terra gira sobre ella mateixa.
• Translació: En el cas de la Terra, té un període anual i es produeix al voltant del Sol.
• Declinació de l'eix terrestre: La Terra es mou de manera semblant a la d'una baldufa, canviant la direcció del seu eix de rotació.

Altres Aportacions a la Nova Cosmovisió

• Tycho Brahe: Contrari a l'heliocentrisme copernicà, va descobrir una nova estrella en la constel·lació de Cassiopea i va precisar l'òrbita dels cometes.
• Johannes Kepler: Defensor de l'heliocentrisme, Kepler afirmava que les òrbites planetàries eren el·líptiques, que en un dels seus focus hi havia el Sol, i que la velocitat de desplaçament dels planetes variava en funció de la distància a la qual estigués el Sol.
• Galileu: Les seves aportacions van ser clau per a la consolidació definitiva de l'heliocentrisme. Va ser el primer a utilitzar un telescopi amb fins científics i va descobrir les llunes de Júpiter.

La Nova Física: Galileu i Newton

Les seves lleis fonamentals inclouen:

• Inèrcia: Galileu la va formular per primera vegada i afirmava que tota partícula continua en el seu estat de repòs o de moviment rectilini uniforme mentre cap força neta no actuï sobre ella.
• Gravitació Universal: Amb aquesta llei, Newton va ser capaç d'explicar tots els moviments naturals, amb un caràcter universal. Per això es va convertir en el model i referent de la nova ciència.

Implicacions Filosòfiques de la Cosmovisió Moderna

Les característiques principals de la nova cosmologia són:

• Mecanicisme: La idea del món vist com una màquina gran i perfecta, comparable al mecanisme d'un rellotge.
• Determinisme: L'univers és predictible teòricament.
• Paper de Déu en la cosmologia: No nega l'existència de Déu, però el desvincula de l'estudi de l'univers, reduint-lo a creador i dissenyador de la màquina del món i les seves lleis.
• Importància de la Natura: Des del moment en què Déu la va crear i li va donar les seves lleis, evoluciona per si mateixa d'una forma autosuficient. Fins a un cert punt, les persones en depenen, ja que com a mínim estan sotmeses a les seves lleis físiques.
• Inseguretat: L'ésser humà comprèn que ocupa un racó diminut en un univers potser infinit.
• Poder de la Raó: La raó es considera il·limitada.