Evolució de la Cosmologia: De Tales a Einstein i els Models de l'Univers

Evolució del Pensament Astronòmic: De l'Antiguitat a la Modernitat

Tales de Milet (635-545 aC): L'Aigua com a Origen del Cosmos

Abans de Tales de Milet, l'origen del cosmos s'explicava amb mites, herois i déus. Per a ell, l'origen era l'aigua, la primera explicació amb un significat del món físic, no sobrenatural. Va postular que la Terra és una esfera i que la Lluna reflecteix la llum del Sol.

Pitàgores (569-475 aC): Els Inicis del Model Geocèntric

Pitàgores va iniciar les idees geocèntriques, que incloïen els següents principis:

• Els planetes, el Sol, la Lluna i les estrelles es mouen en òrbites circulars perfectes.
• La velocitat dels astres és uniforme.
• La Terra es troba al centre exacte dels cossos celestes.

Eudox de Cnidos (408-355 aC): El Model de les Esferes Concèntriques

Eudox de Cnidos va proposar un model geocèntric, amb la Terra esfèrica situada al centre i, al seu voltant, tres esferes concèntriques que explicaven el moviment dels astres.

Aristòtil (384-322 aC): L'Èter i l'Univers Esfèric

Per a Aristòtil, els cossos celestes es formen per èter, "el que sempre corre", un material que atorga al cel una homogeneïtat i perfecció que no tenen els altres cossos terrestres. Va seguir el model geocèntric d'Eudox, descrivint un univers esfèric, finit, format per esferes que es troben unes dins d'altres, amb la Terra al centre i la darrera, l'esfera de les estrelles fixes.

Aristarc de Samos (310-230 aC): El Primer Model Heliocèntric

Aristarc de Samos va ser la primera persona a proposar un model heliocèntric del Sistema Solar, amb el Sol al centre de l'univers. Va argumentar que el Sol és molt més gran que la Terra i que la Terra i els altres planetes giren al voltant del Sol, que és un estel fix. La Terra orbita en un cercle equidistant del Sol.

Claudi Ptolemeu (85-165 dC): El Model Geocèntric Definitiu

Claudi Ptolemeu va proposar un model de l'univers on la Terra és immòbil al centre de l'univers, i tot el que l'envolta gira al seu voltant. Aquest model geocèntric va ser acceptat durant més de mil anys.

Nicolau Copèrnic (1473-1543 dC): Fundador de l'Astronomia Moderna

Nicolau Copèrnic és considerat el fundador de l'astronomia moderna. Els seus principis incloïen:

• L'univers és esfèric.
• La Terra també ho és.
• El moviment dels cossos celestes és regular.

Va ser el primer a publicar un model heliocèntric complet i matemàticament consistent.

Tycho Brahe (1546-1601 dC): El Model Tychònic Híbrid

Tycho Brahe va proposar un model híbrid on el Sol i la Lluna giren al voltant de la Terra, immòbil, mentre que Mart, Venus, Júpiter i Saturn girarien al voltant del Sol. Les seves observacions astronòmiques, les més precises de la seva època, van ser fonamentals per a futurs descobriments.

Galileu Galilei (1564-1642 dC): Observacions Telescòpiques Revolucionàries

Galileu Galilei és considerat el pare de la física moderna. Va construir el seu propi telescopi amb 20 augments, que li va permetre estudiar els cràters de la Lluna i distingir els estels de la Via Làctia. També va descobrir els quatre satèl·lits més grans de Júpiter, proporcionant proves crucials per al model heliocèntric.

Johannes Kepler (1571-1630 dC): Les Lleis del Moviment Planetari

Johannes Kepler va ser una figura clau en la revolució científica. Va formular les tres lleis sobre el moviment dels planetes:

1. Els planetes tenen òrbites el·líptiques i el Sol es troba en un dels focus.
2. Els planetes viatgen a menys velocitat quan són més lluny del Sol.
3. El quadrat dels períodes dels planetes és proporcional al cub de la distància mitjana al Sol.

Isaac Newton (1642-1727 dC): Gravitació Universal i Mecànica Clàssica

Isaac Newton va formular la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment, que són la base de la mecànica clàssica. Va ser el primer a demostrar que les lleis naturals governen els moviments de la Terra i del cel. També va crear un model matemàtic per a les lleis de Kepler, unificant la física terrestre i celeste.

Pierre-Simon Laplace (1749-1827 dC): Hipòtesi Nebular i Evolució Planetària

Pierre-Simon Laplace va postular que tots els planetes giraven al voltant del Sol en òrbites que es trobaven en el mateix pla, en una disposició no atzarosa. Va plantejar la possibilitat de l'evolució del Sistema Solar, suggerint que el Sol i els planetes s'havien originat a partir d'una massa original de gas (la hipòtesi nebular).

Albert Einstein (1879-1955 dC): Relativitat i Curvatura de l'Espai-Temps

Albert Einstein va reformular el principi de simultaneïtat, introduït per Galileu, postulant que les lleis de la física han de ser invariants per a tots els observadors que es mouen a velocitat constant entre ells, i que la velocitat de la llum és constant per a qualsevol observador. La seva teoria de la relativitat general va establir que la gravetat és una conseqüència de la curvatura de l'espai-temps.