Evolució Constitucional de França: De la Revolució a l'Actualitat
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,99 KB
L'Evolució Constitucional de França: De la Revolució a l'Actualitat
La Revolució Francesa i les Primeres Constitucions
L'any 1792, l'Assemblea aboleix la monarquia i es proclama la Primera República Francesa. L'any següent, es redacta una nova constitució, la Constitució del règim revolucionari de 1793. Cal destacar que aquesta mai va entrar en vigència. En el seu lloc, es va crear la Convenció Nacional, que acaparava tots els poders, els quals més endavant es van delegar a les delegacions convencionals.
Finalment, el poder va acabar en mans de Robespierre, qui va instaurar el règim dictatorial jacobí. La Constitució de 1793 estava encapçalada per una declaració de nous drets de tipus socials, amb una inclinació cap als deures. Aquesta constitució posava fi a la divisió de poders i la sobirania ja no recaia en la nació.
La Constitució de l'Any III (1795)
L'any 1794 es produeix un cop d'Estat burgès i conservador, conegut com la Reacció Termidoriana, que va redactar la Constitució de l'Any III (1795), la qual va establir el Directori.
- Inclou drets, però n'exclou els de tipus socials presents en els textos anteriors.
- La sobirania recau en la universalitat dels ciutadans francesos, però mitjançant un sufragi censatari.
- Estableix una rígida separació de poders en dues cambres legislatives.
- El poder executiu és col·legiat.
El legislador era incontrolable i, per això, Sieyès, l'any 1794, va plantejar incorporar un tribunal constitucional que desenvolupés les funcions d'un tribunal de cassació, un "taller de les reformes", i que jutgés segons l'equitat.
Aquesta rigidesa es va convertir en un col·lapse institucional que va durar fins l'any 1799, amb l'arribada de Napoleó.
El Període Napoleònic (1799-1814)
Aquest període es pot dividir en tres etapes clau:
- Primer Cònsol: Napoleó assumeix el poder després del cop d'estat del 18 de Brumari.
- Cònsol Vitalici: El 1802 es proclama Cònsol vitalici, consolidant el seu poder.
- Emperador: El 1804, finalment, es proclama emperador dels francesos.
Durant el seu mandat, Napoleó no va conservar una constitució en el sentit tradicional, sinó que va utilitzar els Senat-consults. Aquests equivalien a la constitució, però no tenien la legitimació popular d'una Constitució emanada del poble; eren simplement normes dictades per Napoleó. Napoleó legitimava les seves accions mitjançant els plebiscits, afirmant d'aquesta manera que el poder el tenia el poble.
Tot i haver-hi cinc cambres executives, tot el poder es concentrava en l'emperador, ja que tenia la possibilitat de fer lleis. Els jutges controlaven l'Administració i l'executiu, però no el legislatiu ni les seves lleis. Hi havia un sufragi universal, però indirecte, on el ciutadà participava en el primer graó, però en els altres s'escollien entre els graons superiors. Hi havia unitat del poder executiu, amb el govern liderat pel Primer Cònsol, i una divisió en el poder legislatiu, que es va dividir en tres cambres.
L'etapa napoleònica finalitza l'any 1814 amb la Restauració Borbònica, amb Lluís XVIII com a monarca.
La Restauració Borbònica i la Monarquia de Juliol (1814-1848)
Amb la Restauració, s'instaura una monarquia limitada i sense constitució en el sentit modern, ja que es va adoptar una Carta Atorgada.
- Estableix dues cambres legislatives.
- Amb el temps, evoluciona cap a una monarquia parlamentària, però el monarca vol recuperar els antics poders, fet que provoca una revolució al país (la Revolució Liberal de 1830).
El 1830 es redacta una nova constitució que substitueix Carles X per Lluís Felip, donant lloc a la Monarquia de Juliol. En aquest context, es produeix un debat significatiu entre Thiers i Guizot:
- Thiers: Defensava que "el rei regna, però no governa", promovent la parlamentarització de la monarquia.
- Guizot: Sostenia que "el rei ha de manar i assumir el tron", defensant un paper més actiu del monarca.
Les Repúbliques Franceses: De la Segona a la Cinquena
L'any 1848 s'instaura la Segona República Francesa, però aviat el nebot de Napoleó, Lluís Napoleó Bonaparte (futur Napoleó III), guanya les eleccions i es proclama emperador, posant fi a la República.
El 1871 s'instaura la Tercera República Francesa, que durarà fins al final de la Segona Guerra Mundial.
El 1946 s'instaurarà la Quarta República Francesa, amb un règim parlamentari.
Finalment, es passarà a la Cinquena República Francesa, on hi haurà l'actual règim semipresidencialista.