Evolució i Concepte dels Drets Fonamentals

EVOLUCIÓ I CONCEPTE DELS DDFF

Noció de DDFF

El concepte de DD és relativament recent, el podem situar a la 1a meitat del segle XX. Com a noció formal és simplement el rang que se li atorga de la norma que el reconeix. Quant a la noció material ens fixem en l'aspecte del contingut, el seu significat i la seva funció. Aquests drets han d'acabar protegint en definitiva aspectes de la persona com la dignitat, la llibertat i la igualtat.

Tenint en consideració la noció material podem extreure'n dues:

• Conjunt de facultats i institucions que en cada moment històric concreten les exigències de dignitat, llibertat i igualtat humanes.
• Límits materials que la dignitat humana imposa al poder públic i que determinen, tanmateix, les finalitats fonamentals que aquest poder públic ha de perseguir en les seves actuacions.

El TC ens parla que els DDFF tenen una doble naturalesa que es troba en 3 STC:

1. STC 25/1981 de 14 de juliol, forma d'Estat Social i Democràtic de Dret (element objectiu).
2. STC 21/1981 de 15 de juny: és un dret subjectiu en el punt que ens podem protegir amb ells davant d'un tribunal (element subjectiu) i per altra banda, són elements essencials d'un ordenament objectiu de la comunitat nacional (element objectiu).
3. STC 53/1985 d'11 d'abril: els drets són elements estructurals bàsics, estan a la CE i es projecten a totes les branques de l'OJ. Tots els DDFF són un ordenament objectiu. Legitimen al nostre sistema jurídic (element objectiu) i han de ser protegits encara que no hi hagi una pretensió subjectiva per part del ciutadà (element subjectiu).

Classificació dels Drets

El més important és el criteri. Els 4 criteris més importants són:

Per la naturalesa de les facultats:

Els drets donen facultats o poders als individus. Els DDFF tenen dues parts: els ciutadans i l'Estat. En funció d'aquest criteri trobem 3 categories de drets:

• Drets de llibertat o autonomia: exigeixen a l'Estat que no intervingui.
• Drets de participació: permeten participar en la presa de decisions de l'Estat.
• Drets de prestació o de crèdit: són drets que demanen a l'Estat que intervingui, com el dret d'educació.

Per l'objectiu:

La finalitat que intenten protegir. Són els drets de l'àmbit personal més propers a la persona; drets de l'àmbit privat; drets de l'àmbit polític; drets socioeconòmics.

Per la titularitat:

Qui pot dur a terme el dret: drets individuals o col·lectius; drets dels nacionals o dels estrangers; drets de les persones físiques i de les persones jurídiques.

Per la garantia:

Art. 53 CE. 3 nivells de garantia:

• Protecció excepcional o plus de protecció: Reserva de llei orgànica; procediment preferent i sumari; recurs d'empara constitucional; protegits per la reforma agreujada.
• Protecció ordinària: reserva de llei; vincula a tots els poders públics; tutela judicial; recurs d'inconstitucionalitat; respecta el seu contingut essencial del dret.
• Drets del Capítol III Principis rectors de la política social i econòmica.

Garanties no jurisdiccionals: aplicació directa del DDFF; reserva de llei ordinària i orgànica; respecte al contingut essencial del dret.

Garanties jurisdiccionals: empara judicial ordinari o procediment preferent i sumari; empara constitucional; protecció internacional dels DDFF.

Dignitat de la Persona

A partir de la II GM trobem els antecedents en l'àmbit internacional i la norma de referència és l'art. 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans. La noció de dignitat de la persona és complicada, ja que és un concepte metajurídic. És el respecte degut a tota persona per damunt de circumstàncies pròpies i que prohibeix qualsevol tipus de tracte que suposi un menyspreu en l'exercici dels DDFF.

La dignitat és conseqüència del rang de persona:

• Tots els éssers humans són iguals en dignitat.
• La persona conserva sempre la dignitat fins al moment de la seva mort.
• No es pot privar a ningú de la seva dignitat.
• La dignitat no està lligada a la nacionalitat.

La dignitat no és un DDFF. És un mínim invulnerable. És la premisa lògica i ontològica de tots els drets; És la font de tots els drets; Comporta la pretensió de respecte per part dels altres. És un principi constitucional si es veu vulnerat podem recórrer mitjançant recurs d'inconstitucionalitat.