Evolució i característiques del Sistema Nacional de Salut

SNS: conjunt coordinat de sistemes de salut de l’administració de l’Estat i dels serveis de salut de les comunitats autònomes.

NORMATIVA

Des de la implantació del SOE (seguro Obligatorio de Enfermedad) l’any 1942 fins que l’any 2001 es va acabar el traspàs de competències a les comunitats autònomes, el sistema sanitari espanyol ha experimentat una llarga evolució.

DOCUMENTS BÀSICS (LLEIS)

La Constitució Espanyola de l’any 1978 estableix el dret a la protecció de la salut i l’atenció sanitària.

La Ley General de Sanidad(ley 14/1986) va permetre passar de l’antic model de Seguretat Social a l’actual.

La Ley de Cohesión y Calidad del Sistema Nacional de Salud (ley 16/2003) que pretén garantir la igualtat, la qualitat i participació social en el Sistema Nacional de Salut.

CARACTERÍSTIQUES DEL SISTEMA NACIONAL DE SALUT

1- DESCONCENTRACIÓ I ACCESSIBILITAT: Posar els serveis el més aprop de l’usuari. Garanteix la igualtat d’accés als serveis, no poden estar TOTS en un mateix lloc.

2- DESCENTRALITZACIÓ: Competències transferides a Comunitats autònomes. Ex: Hi ha uns mínims i cada comunitat pot gestionar alguns aspectes.

3- ATENCIÓ UNIVERSAL O UNIVERSALITAT: El Sistema cobreix a tota la població independentment de la seva situació laboral i econòmica.

4- ATENCIÓ PRIMÀRIA: És la base del sistema sanitari i dóna prioritat a la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia.

Esforç col·lectiu de tota la societat per prevenir les malalties i promoure la salut= salut pública.

5- ATENCIÓ INTEGRAL: El sistema nacional de salut, té com a objectius la promoció, prevenció i protecció de la salut, així com la prevenció de la malaltia i la rehabilitació.

6- DRETS I DEURES: Recull els drets i deures de l’usuari i regula l’autonomia del pacient i els drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica.

DIFERENCIA ENTRE 1 I 2: Mentre que la Descentralització canviava l'administració, amb la Desconcentració la competència es queda dins de la mateixa administració però canvia la titularitat de l'òrgan

SISTEMA SANITARI INTEGRAT PER:

RECURSOS HUMANS = Totes les persones que treballen dins del sistema nacional de salut independentment de si són sanitaris oo no.

RECURSOS MATERIALS= Totes les coses que fan falta per fer funcions un sistema.

RECURSOS ECONÒMICS= Diners que es necessiten per muntar, equipar i fer-lo funcionar.

RECURSOS PROFESSIONALS= Persones col·legiades, grups de d’un mateix ofici, que se’ls donen un núm de col·legiat i que serveixen per defensar els seus interessos.

ORGANITZACIÓ SNS:

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA:

ESTRUCTURES BÀSIQUES DE SALUT:

Es comencen a estructurar l’any 1984 amb la publicació del Reial Decret d'Estructures Bàsiques de Salut.

Es va acabar de completar amb la LLei General de Sanitat de l’any 1986.

Hi ha 2 tipus d'estructures:

Àrees de Salut: Són les estructures fonamentals del sistema. A catalunya es coneixen com a nom de REGIONS SANITÀRIES. A Catalunya hi ha 7 regions sanitàries, que són: ALT PIRINEU ARAN- LLEIDA - CAMP DE TARRAGONA - TERRES DE L’EBRE- CATALUNYA CENTRAL- GIRONA - BARCELONA.

ES DELIMITEN SEGONS CRITERIS DE DIFERENTS TIPUS:

CRITERI GEOGRÀFIC: Situació dins el territori.

SOCIOECONÒMICS: De situació econòmica/cultural.

DEMOGRÀFICS: De població. És un dels més importants, per cada regió tenim uns 250.000 habitants

• Zones Bàsiques de Salut (ZBS): És cadascuna de les subdivisions territorials de l’Àrea de Salut en les quals es realitza l’Atenció Primària ( CAP O CUAP).

CRITERIS DE LIMITACIÓ DE LES ZBS:

• DENSITAT DE POBLACIÓ: Quantitat d’habitants per Km quadrat, Acostuma a delimitar-se una ZBS per cada 25000/5000 habitants.

CRITERI D'ACCESSIBILITAT: És el criteri més important per establir les ZBS. S’intenta que els usuaris no hagin d’invertir un temps excessiu per a traslladar-se fins el punt d’atenció (Centre de Salut).