Evolució i Característiques de l'Art Romànic, Gòtic i Manierista

Arquitectura Gòtica: Verticalitat i Llum

Les voltes són construïdes amb nervadura de pedra i totxo (volta de creueria), fet que les fa més lleugeres que les voltes romàniques. L'arc preferencial deixa de ser un arc de mig punt i passa a ser un arc ogival.

Els contraforts, a causa de les tensions inferiors, es transformen en arcbotants, braços externs perpendiculars a la superfície de l'edifici, que sustenten la nau en les esglésies. L'arcbotant és un element estructural exterior en forma de mig arc que recull la pressió a l'arrencada de la volta i la transmet a un contrafort. Amb aquesta ubicació, les pressions de les voltes més altes són transferides cap a l'exterior, cap als arcbotants, i d'aquests cap als fonaments, fent possible el seu equilibri.

• Amb voltes més altes s'utilitzen arcbotants dobles o de doble arcada que neutralitzen les pressions del major pes de la volta.
• Les estructures més lleugeres permeten la utilització de rosasses i vitralls amb escenes religioses.
• Predomina la verticalitat.
• Les plantes són en forma de creu llatina i les façanes es vesteixen d'escultures i relleus.

Obres més austeres.

Arquitectura Romànica: Solidesa i Foscor

Es caracteritza principalment pels sostres baixos i les parets molt gruixudes. La distribució és en forma de creu llatina, i la part principal es divideix en tres naus:

• Nau esquerra, central i dreta. La central és la més alta i ampla.
• Les naus es delimiten per les columnes i parets.
• La seva distribució és molt simètrica.

Les parets gruixudes presenten espitlleres (finestres petites, generalment orientades a l'est, l'oest o al sud) i finestres petites i rodones. Les columnes són amples, algunes decorades als capitells i d'altres no, especialment les que aguanten més pes, com les que delimiten les naus. Les columnes s'uneixen amb arcs de mig punt.

Els sostres de la nau central són en volta de canó i els de les naus laterals en forma de mitja volta de canó. Hi ha un absis al final de la nau central, de vegades envoltat per una girola. Els capitells estan decorats amb animals mitològics i escenes bíbliques.

Les esglésies tenien poques finestres per evitar que s'ensorrés el sostre, i les poques que tenien estaven orientades cap al recorregut del sol. L'interior quedava molt fosc, fet que contribuïa a la sensació de por.

Pintura Romànica: Funció Docent i Simbolisme

La tècnica més utilitzada és el fresc mural, que requereix una preparació del mur (l'estucat). Els colors també poden aplicar-se sobre el mur sec (al temple). Donada l'amplitud dels murs, la composició de l'escena adquireix una importància singular.

Igual que l'escultura, la pintura té una clara funció docent i un marcat caràcter simbòlic, a més d'estètic. Té una forta influència de l'art bizantí.

• Convencionalismes: Frontalitat, carència de volum i profunditat, formes geomètriques i esquemàtiques, adaptació al marc arquitectònic, antinaturalisme i hieratisme.
• Predomina el dibuix, amb línia grossa, colors plans i sense volum.
• L'espai es crea per la distribució de les figures en l'espai.
• Aquesta manca de naturalisme es compensa amb una gran expressivitat de les figures.

Art Gòtic: Escultura i Pintura (S. XIV-XV)

Es produeix un canvi cap al naturalisme, on la divinitat es representa com a Déu-home. Desapareix el mur massís i apareixen les obertures cobertes pels vitralls.

Escultura Gòtica: Realisme i Dinamisme

• Més realisme i naturalisme, on es representen els estats d'ànim.
• Figures més esveltes, flexibles i dinàmiques.
• Es trenca la simetria i les escenes guanyen en estructura narrativa.
• Recuperació de l'escultura exempta.

Pintura Gòtica: Sentiment i Llum

En la pintura s'introdueix l'escola de Flandes del segle XV. S'abandona la imatgeria simbòlica del Romànic cap a obres que volen expressar sentiment (per exemple, la representació del Calvari).

En l'art flamenc, el descobriment de la pintura a l'oli permet:

• Més realisme i naturalisme.
• Ús del paisatge i la llum natural.
• Espais creïbles i colors canviants.
• Novetats com la representació espacial, la focalització de l'escena en un punt baix i l'estudi del color i la llum.

Manierisme: Llibertat, Artifici i Estil (S. XVI)

El Manierisme és un estil artístic que predominà a la Itàlia del segle XVI. Posterior als grans mestres de l'Alt Renaixement, correspon a un moment en què els valors renaixentistes (bellesa, harmonia, unitat) són desmitificats i deixen de ser la finalitat última de l'art. Fora d'Itàlia, en canvi, aquesta època és la de difusió dels ideals estètics del Renaixement.

Escultura Manierista: La Forma Serpentinata

La característica més destacable és l'accentuació del moviment i del dinamisme en figures i grups. El recurs més utilitzat és la forma serpentinata: figura contorsionada de forma artificiosa amb una sinuositat exagerada. Es dona pas a una grandiositat monumental i simplificadora. Es prefereix l'escultura exempta i la mida superior al relleu pla.

Pintura Manierista: Estilització i Llicència

S'introdueix la llicència, entesa com la llibertat per a innovar: trobar un enquadrament insòlit, estilitzar les figures, trair els colors de la realitat, barrejar proporcions o violentar la perspectiva. S'abandona la coherència entre la natura i la seva representació pictòrica.

• S'estilitzen els cossos fins a deformar-los.
• S'utilitza la forma serpentinata.
• S'elaboren composicions inversemblants o s'utilitzen de forma arbitrària els colors.

En general, es tracta d'una pintura refinada i intel·lectualitzada, que gaudeix de força acceptació en medis aristocràtics i cortesans.

Arquitectura Manierista: Rebuig de Normes

Les característiques principals són el rebuig de les normes i la llibertat en la composició, en els colors i en les formes. Busquen un art solemne i monumental i volen eliminar tots els elements superflus i decoratius, buscant l'essència en l'antiga Roma. Intenten sintetitzar les experiències d'un segle de construccions basades en els principis del classicisme mitjançant obres teòriques que tindran una gran repercussió.

L'Escola de Venècia: Color, Llum i Sensualitat

Es manté un art basat en la realitat i el gaudi dels sentiments. La llum i el color caracteritzen l'escola. La perspectiva lineal desapareix i es crea l'aèria. El nu es representa amb una delicadesa extraordinària.

• S'utilitza una gamma càlida de colors, però Veronese, per exemple, utilitza una gamma freda.
• Els quadres religiosos són luxosos i coloristes.
• Els quadres mitològics són molt sensuals i els retrats solemnes, tot anticipant el Barroc.