Evolució Biològica: Teories, Proves i Origen de l'Espècie Humana

Evolució i les seves proves

Hi ha dos tipus d’explicacions sobre l’origen de les espècies: la creació directa i l’evolució biològica. Hi ha un gran nombre de proves que donen suport a l’evolució biològica, com ara:

• Les proves biològiques
• Les proves paleontològiques
• Les proves moleculars

Proves Biològiques

Evidències procedents de l’anatomia comparada. En molts animals podem observar òrgans que tenen un aspecte diferent perquè fan funcions diferents, però que responen al mateix model estructural. S’anomenen òrgans homòlegs i es tracta d’adaptacions d’una única anatomia que indiquen un avantpassat comú.

Proves Paleontològiques

L’estudi de les restes fòssils proporciona evidències sobre la successió dels organismes (filogenètica).

Teories Clàssiques de l'Evolució

Teoria de Lamarck

Proposava que els caràcters adquirits pels organismes per adaptar-se millor al medi ambient es transmetien a la descendència. La funció crea l’òrgan. Les necessitats per adaptar-se forcen l’adaptació de l’espècie. Només es transmeten als descendents els caràcters determinats per gens que es troben en els gàmetes. Exemple: evolució de les girafes.

Teoria Darwinista de l'Evolució

Charles Darwin va aconseguir la plaça de naturalista i va realitzar una expedició científica. Aquestes observacions li van permetre arribar a la conclusió que les espècies varien al llarg del temps.

Teoria de la Selecció Natural

Els éssers vius produeixen una descendència molt nombrosa. A la natura hi ha una minoria d’éssers nascuts, ja que el nombre d’individus d’una població roman pràcticament constant al llarg de generacions. La població està formada per individus que presenten petites diferències hereditàries. Sobreviuen els que estan més ben adaptats al medi ambient; els supervivents són el resultat de la competència per a aconseguir aliments. La natura selecciona els individus amb peculiaritats de constitució o de comportament, resultat de diferències hereditàries. Els supervivents transmeten a la descendència els caràcters adaptatius favorables.

Suport a la Teoria de Darwin

Darwin va tenir en compte la importància del factor temps. Les idees de Thomas Malthus van ser decisives per a Darwin, ja que la població d’éssers vius tendeix a créixer en progressió geomètrica. El nombre de descendents possibles depassa de molt les possibilitats de l'espècie.

Darwin no coneixia les causes de la variabilitat en les espècies. Les causes són:

• Les mutacions
• La recombinació genètica durant la reproducció sexual

La variabilitat es produeix a l’atzar, i és la selecció natural la que afavoreix les varietats que millor s’adapten al medi en cada situació. El que evolucionen són les poblacions i no els individus. La incorporació dels coneixements de l’herència i de la genètica de poblacions a la teoria de Darwin es coneix com Neodarwinisme.

Teories Actuals de l'Evolució

Gradualisme

L’evolució es produeix per acumulació de petites variacions. És un procés lent però continu.

Saltacionisme

L’evolució es produeix en breus períodes d’importants canvis intercalats entre llargs períodes d’estabilitat. Avalada pel registre fòssil.

Proves de l'Evolució

• Proves Anatòmiques

  Es basen en l’anatomia comparada. En molts organismes podem observar:

  • Òrgans Homòlegs

    Són òrgans amb un aspecte extern diferent, però que corresponen a un mateix model estructural. A partir d’un model comú s’han fet diferents adaptacions. Exemple: extremitats dels vertebrats.

  • Òrgans Anàlegs

    Són els que tenen funcions similars, però no presenten cap similitud estructural. Exemple: les ales dels vertebrats i les ales dels insectes.

  • Òrgans Vestigials

    Són òrgans que no fan cap funció. Exemple: ossos del maluc en les serps.

• Proves Paleontològiques

  L’estudi de les restes fòssils proporciona evidències sobre la successió evolutiva dels organismes, que són les sèries filogenètiques. Exemple: evolució del cavall.

• Proves Embriològiques

  El desenvolupament embrionari és un testimoni dels estadis evolutius pels quals han passat els antecessors.

• Proves Moleculars

  Hi ha nombroses semblances entre molècules (ADN, proteïnes, etc.) i reaccions metabòliques de tots els éssers vius. Això només és explicable en base a un origen comú de tots els éssers vius.

• Proves Biogeogràfiques

  Com més aïllada és una zona, major és el nombre d’espècies exclusives (endemisme). Això només té sentit si hi ha evolució. Exemple: marsupials d’Austràlia.

Evolució Humana: Gènere Homo

• Homo Habilis

  Entre 2,3 i 1,5 Ma. A l'Àfrica. Petit (aprox. 120 cm). Capacitat craniana de 700 cm³. Projecció cap endavant de les mandíbules. Fabricaven instruments de pedra.

  Les formes evolucionades es classifiquen com Homo Ergaster.

• Homo Erectus

  Entre 1,8 i 0,3 Ma. Surt de l’Àfrica i arriba a Àsia i Europa. Alçada al voltant de 160 cm. Capacitat craniana de 1000 cm³. Crani robust, front baix. Utilització del foc (fa 4.000.000 anys) i grans migracions.

• Homo Neanderthalensis

  Entre 120.000 i 35.000 anys. A Europa i Orient Pròxim. Alçada similar a la nostra. Capacitat craniana de 1500 cm³. Esquelet més robust, front baix, grans torus supraorbitaris. Mandíbula sense mentó. Adaptats a climes freds. Van conviure amb Homo Sapiens.

• Homo Sapiens

  Fa 150.000 anys fins ara. Surt de l'Àfrica i colonitza tot el món. Capacitat craniana de 1400 cm³. Front alt i crani globular. Mandíbula amb mentó. Dentadura i esquelet menys robustos.

Procés d'Especiació

Espècie

Poblacions naturals els membres de les quals es poden reproduir entre ells i tenir descendència fèrtil.

L’especiació és el procés de formació de noves espècies a partir d’un avantpassat per mitjà de l’acumulació de petits canvis.

Tipus d'Aïllament Reproductiu

• Amb Aïllament Geogràfic

  Una barrera geogràfica (serralada, mar, desert) separa dues poblacions d’una espècie. Això fa que no es puguin aparellar ni reproduir, i evolucionen per separat. Encara que la barrera se separi, ja no es poden reproduir.

• Sense Aïllament Geogràfic

  Dues poblacions estan en contacte, però es produeix un aïllament reproductor per un altre motiu:

  • Aïllament Ecològic

    Les dues poblacions viuen en ambients diferents (dia/nit, etc.).

  • Aïllament Etològic

    Dues poblacions adquireixen comportaments reproductius diferents, de manera que no s’atreuen durant el festeig i no hi ha reproducció.

  • Aïllament Mecànic

    Apareixen òrgans copuladors incompatibles, de manera que no hi ha còpula ni reproducció.