Evolució Biològica: Fixisme, Lamarckisme, Darwinisme i Hominització

Teories de l'Evolució

Fixisme

La idea bàsica del fixisme era la immutabilitat de les espècies, és a dir, que les espècies no canvien. Segons aquesta teoria, un creador les va fer i així es queden i segueixen.

Creacionisme

El creacionisme defensa que els éssers vius han sorgit d'un acte creador i que, per tant, no són fruit de l'evolució. Això vol dir que les espècies són fixes i no varien. Les diferències entre espècies no provenen d'una evolució, sinó que simplement són espècies diferents. Per exemple, els fòssils d'un animal.

Lamarckisme (s.XIX)

Jean-Baptiste Lamarck va ser un naturalista francès que va defensar l'evolució dels éssers vius.

Ell va proposar una teoria sobre l'evolució de la vida a partir de lleis naturals basades en l'herència dels caràcters adquirits, anomenada Lamarckisme, que té tres parts:

• La necessitat d'adaptar-se: si el medi varia, els éssers vius també ho fan per adaptar-se.
• L'ús i desús dels òrgans produeix el desenvolupament o atròfia dels òrgans.
• Herència dels caràcters adquirits: els canvis dels organismes al llarg de la vida s'adapten al medi i es transmeten als descendents.

Darwinisme

Charles Darwin es va embarcar en un vaixell durant 5 anys, i gràcies a això va fer moltes investigacions i observacions, sobretot a les illes Galápagos, on es va convèncer que les espècies evolucionen perquè a cada illa hi ha un tipus diferent de tortuga terrestre. Quan va tornar, va tardar molt a desenvolupar la seva teoria, anomenada “teoria de la selecció natural”.

Teoria de l’evolució de Darwin

Només reconeix la selecció natural i les mutacions genètiques com a factors que causen l'aparició i expansió de noves formes d'animals.

La selecció natural actua sobre la variabilitat i és la responsable de l’evolució de les espècies. Els individus més aptes sobreviuen i passen la informació a la descendència, és a dir, la llei del més fort es reprodueix i el més dèbil es mor.

Proves de les teories evolucionistes

• Paleontològiques: Els fòssils són restes d'organismes que van viure en èpoques geològiques passades que s'han preservat en les roques de l'escorça terrestre.
• Embriològiques: Com més similars són els desenvolupaments embrionaris, més properes són les espècies estudiades.
• Genètiques: L'anàlisi de l'ADN mostra la proximitat evolutiva entre les diferents espècies.

L'Evolució Humana

Els homínids: l’evolució humana

L’espècie humana rep el nom d’Homo sapiens sapiens, nom que significa “home savi” per tenir una intel·ligència superior a la de les altres espècies.

Classificació

Regne animal, fílum cordats, classe mamífers, ordre primats, subordre antropoides, infraordre catarins, família homínids, gènere Homo i espècie sapiens.

Hominització

És el procés de l’evolució humana.

Caràcters que s’han afavorit:

• La posició erecta o bipedisme.
• L’augment de la capacitat craniana (major desenvolupament del cervell i un desenvolupament de la intel·ligència, la memòria).
• La mà prènsil capaç de manipular objectes. Van quedar lliures fent així l’allargament dels dits. Així la mà es va convertir en un òrgan prènsil que permet manipular objectes amb precisió.
• L’aparició del llenguatge articulat. Va permetre transmetre i acumular informació per via oral i cultural.

Salut i Benestar

El concepte de salut segons l'OMS

La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l'absència d'afeccions o malalties.

• Mortalitat: Quantitat de persones que moren en un lloc i en un període de temps determinats en relació amb el total de la població.
• Morbiditat: Quantitat de persones que emmalalteixen en un lloc i un període de temps determinats en relació amb el total de la població.
• Esperança de vida: Índex (percentatge) que es pren en compte per determinar quan s'espera que visqui una persona en un context social determinat.