Evolució Biològica: Conceptes Clau, Evidències i Teories

Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,35 KB

Concepte Biològic d'Espècie: Dos individus són de la mateixa espècie si es poden reproduir i la descendència és fèrtil.

Arbres Evolutius: Mostren la relació entre les espècies. S'observa l'espècie passada més recent.

Evidències de l'evolució:

  1. Les espècies varien amb el pas del temps, no són fixes.
  2. Les espècies s'originen amb la transformació d'espècies que van existir en temps passats.

Homologies: Similituds estructurals entre diferents espècies d'éssers vius actuals. (Homòlegs = potser no fan la mateixa funció però l'estructura és igual) i (Anàlegs = Fan la mateixa funció però l'estructura és diferent)

Homologies Embrionàries: Des de l'embrionatge ja són iguals.

Homologies cel·lulars i moleculars: S'associa a l'estructura cel·lular, proteïnes i gens. Trets Vestigials: Òrgans que són inútils i inservibles, els quals provenien d'altres espècies avantpassades, espècies que sí utilitzaven aquell òrgan. Evidències Biogeogràfiques: Biodiversitat dels Arxièlegs: Les espècies en arxipèlags oceànics mostren homologies per un ancestre comú del continent proper, evolucionant de manera diversa en diferents illes.

Espècies diferents en ecosistemes similars allunyats: Ecosistemes similars, separats geogràficament, contenen espècies amb característiques semblants per convergència evolutiva, però amb estructures internes diferents.

Lamarck: Primer que parla de l'evolució i la intenta explicar.

  1. En els canvis evolutius hi ha una tendència a la complexitat.
  2. "La funció fa l'òrgan" (si s'utilitza es desenvolupa, si no s'atrofia).
  3. Herència dels caràcters adquirits: Els nous caràcters adquirits passen a la descendència.

Exemple Coll de les Girafes:

  1. Les girafes s'alimenten de fulles baixes dels arbres.
  2. Esgoten l'aliment i només queden fulles en branques altes, i no hi arriben.
  3. Les girafes forçaran el coll per arribar a les fulles altes, així el coll es desenvoluparà i podran arribar a les fulles altes al donar tant ús a l'òrgan, creix.
  4. Les girafes amb el coll llarg es reproduiran, i els seus descendents també tindran el coll llarg.


Darwinisme:

  1. En una població d'organismes existeix variabilitat. Individus amb diferents característiques.
  2. Sobre aquesta variabilitat actua la selecció natural: el medi i les seves exigències seleccionen aquelles característiques que fan que els individus siguin més aptes per sobreviure.
  3. Els individus amb les característiques seleccionades pel medi sobreviuran més i es reproduiran més, passant les característiques a la seva descendència.
  4. Important: El que evoluciona és la població, no l'individu.

Evolució del coll de les Girafes segons Darwin:

  1. Població de girafes amb variabilitat, girafes de coll curt i llarg.
  2. Quan s'esgota el menjar de branques baixes, només les girafes amb coll llarg es poden alimentar de les fulles de branques altes. Actua la selecció natural ja que el medi imposa les condicions.
  3. Les girafes amb coll llarg sobreviuran i es podran reproduir entre elles. I els seus descendents també tenen el coll llarg.

Variabilitat:

  1. Les mutacions originen trets nous per a la població.
  2. La reproducció sexual origina organismes amb noves combinacions de trets.

La Selecció Sexual: És la selecció en la qual diferents trets augmenten les probabilitats d'èxit reproductor (pavoreal). L'Especiació: És el procés pel qual una població es divideix en 2 o + espècies diferents per culpa de barreres reproductives. Són 4:

  1. Geogràfiques (Elements del paisatge que impedeixen que les poblacions puguin ocupar un mateix espai físic).
  2. Temporals (Organismes tenen períodes fèrtils de zel diferents).
  3. Cromosòmiques (afecta als cromosomes).
  4. Etològiques (diferents trets que afecten a l'aparellament).

Teoria neutralista: Proposa que la majoria de les variacions genètiques són neutres i no afectades per la selecció natural, dient que la deriva genètica és la principal força evolutiva. Teoria dels equilibris puntuats: Diu que l'evolució es dona en ràfegues ràpides seguides de llargs períodes d'estabilitat. Bipedisme: Va ser una gran evolució la qual va fer progressar molt al ser humà ja que va desencadenar molts beneficis com el desplaçament a dues cames, la vista, l'alliberament de les mans, etc... Cefalització: Va ser l'evolució en la qual els òrgans sensorials i el sistema nerviós es van concentrar en el cap. Va donar una major capacitat de respostes ambientals.

Entradas relacionadas: