Evolució de la Beneficència a l'Estat de Benestar

Primeres Impressions sobre Pobresa i Assistència

A l'Antic Testament, trobem expressions del deure d'hospitalitat i reciprocitat. La pobresa, la malaltia i la discapacitat física es veien com a desordres. Les persones eren considerades impures i apartades. Dins de la fe cristiana, s'han d'acceptar des d'una lectura molt fosca, encara que deien que era la impuresa. A Roma, van sorgir institucions antecedents de la beneficència o la protecció social. Es van legislar institucions de beneficència, com ara menjadors o bancs d'aliments. Tot això, vist des d'una mirada assistencialista, amb el deure moral d'assistir, però no d'incloure ni igualar.

La Caritat Cristiana a l'Època Medieval

La caritat cristiana es basava en la igualtat dels homes davant la llei de Déu i el deure de filantropia, és a dir, l'amor a l'ésser humà. A l'època medieval, grans benefactors privats ajudaven a oferir ajuda a les persones que ho necessitaven. També hi havia la intervenció de l'administració local, els gremis i altres institucions.

Renaixement i Secularització de l'Assistència

Amb el Renaixement, es va produir una secularització, una nova forma de comprendre la pobresa. L'esfera religiosa es va separar de la profana, i es van racionalitzar les formes d'assistència, augmentant la dimensió repressiva.

Industrialització i Reclusió de l'Alteritat

Durant la industrialització, es va produir la reclusió de l'alteritat en espais terapèutics, amb pretextos moralitzadors per justificar-ho. Van sorgir centres penitenciaris, correccionals, colònies reeducatives i hospitals generals. Els asils i manicomis eren espais segregats per a individus considerats incapaços. Va emergir la mirada cínica, amb un discurs científic a l'entorn dels espais de reclusió.

Intervenció Pública i Assistència Social

Amb la Revolució Francesa a finals del segle XVIII, els nous estats van anar assumint el protagonisme en la protecció social, encara que la majoria van trigar dècades a assumir-la com un deure. Es va produir el pas de la beneficència a l'assistència social, i es van començar a plantejar els recursos socials com una obligació de l'Estat. Al segle XIX, van aparèixer les primeres formes d'assistència social en països industrialitzats.

L'Acció Social a l'Estat Espanyol

A Espanya, entre 1889 i 1849, es van promulgar les Lleis de Beneficència. També es van produir conquestes socials i van sorgir sistemes d'ajuda mútua.

Segona República

Durant la Segona República, es va consolidar un sistema d'assistència social. La Constitució de 1931 va establir l'assegurança de malaltia, accidents, mort, etc. També es va regular la feina de dones i joves, la protecció de la maternitat, la jornada de treball i el salari mínim.

Dictadura

La dictadura va suposar un retrocés, amb un model ancorat en la beneficència.

Emergència de l'Estat de Benestar

Després de la Segona Guerra Mundial, van sorgir els estats de benestar a Europa. Es van establir prestacions i drets, i els governs i majories socialdemòcrates van liderar el procés de desenvolupament dels estats de benestar.

Diferències entre Beneficència i Assistència Social

La beneficència és una ajuda social o econòmica desinteressada que es dona a persones que no tenen recursos. L'assistència social, en canvi, és un servei que es dona per solucionar problemes diversos i millorar les condicions de vida de les persones. L'objectiu és que tots els integrants de la societat tinguin els mateixos drets i oportunitats.

Diferències Clau

• L'assistència social garanteix drets i oportunitats amb la intervenció de l'estat, ja que es reconeix un dret. Es basa en el principi d'obligatorietat moral d'assistir a un grup determinat que es troba en desavantatge.
• La beneficència és una ajuda sense esperar res a canvi, una donació per caritat. Interpel·la a la voluntat de les persones.

Pla Nacional d'Acció per a la Inclusió Social

El Pla Nacional d'Acció per a la Inclusió Social té com a objectius:

• Impulsar la inclusió sociolaboral a través del treball de les persones més vulnerables, tenint en compte les famílies amb fills menors d'edat en situació de risc d'exclusió.
• Garantir la prestació d'uns serveis bàsics a tota la població, enfocats de forma particular cap als col·lectius més desfavorits, especialment en els àmbits dels serveis socials, l'educació, la sanitat, l'habitatge i la societat de la informació.