Evolució de la Bellesa: Del Barroc a la Postmodernitat
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,01 KB
La Bellesa: Una Experiència Subjectiva
La bellesa s'adapta al gust del consumidor. Ens agrada tant en l'àmbit formal com en el conceptual. Si tota experiència estètica és subjectiva, el caràcter de la bellesa també ho ha de ser. "El que jo entenc, vell, és ben independentment de les consideracions dels demés." - Baudelaire, segons Kant.
La Bellesa Negativa (Segle XVIII): El Barroc
Desafia allò establert, desagrada, altera la raó, rebutja els cànons. No omet res que pertanyi a la realitat: ens convida a submergir-nos en l'horror. Arribar a allò desconegut, descobrir coses inaudites i innombrables, anar en contra de la idea dominant de bellesa, com va fer Arthur Rimbaud. La bellesa es torna imperfecta; la idea de bellesa està lligada a l'experiència subjectiva. "La bellesa no és una qualitat de les coses, existeix només en l'element de l'espectador i cadascú la percep de manera diferent." - Burke.
El Sublim (Segle XIX): El Romanticisme
La bellesa sublim qüestiona el gust establert, commou, sorprèn, és irracional, sacseja l'ànima i dilueix els cànons. És una bellesa superior, tant en format com en concepte, segons Tatarkiewicz. La bellesa catarsi es manifesta en el paisatge natural, la presència humana, el relat èpic, el risc, la inquietud i la immersió. "Allò vell pertany a l'arc, allò sublim pertany a la natura." - Schiller. La bellesa horror, pròpia del sentimentalisme idealista, exalta la natura i contraposa les normes de la raó. Són forces superiors que provoquen terror i angoixa interior, com va descriure Kant.
La Ironia en l'Art Modern
"A priori, res és el que sembla." - Schlegel. "Tot l'art modern és una sort d'ironia." - Juan Luis Moraza.
La Transgressió en la Postmodernitat Crítica
Busca impactar l'espectador, incitar a la reflexió, amb imatges imprevistes i reveladores sobre allò que ens ha tocat viure, segons Michael Peppiat. "L'art és subjectar un mirall davant la vida." - John Ruskin.
El Kitsch: Estètica Comercial
Es caracteritza per l'esperit comercial, la fàcil comprensió, l'emotivisme, l'esnobisme estètic, els souvenirs, l'exotisme, el folklore i les tematitzacions, segons Tomas Kulka. "El Kitsch és una forma especialment estètica de mentir." - Matei Calinescu.
El Camp: Postmodernitat Lúdica
Representa una voluntat crítica, un glamur grotesc, contradiccions culturals i conflictes socials. "És bell perquè és horrible." - Susan Sontag. Es caracteritza per l'excés, l'exageració, l'humor, la ironia, l'espectacle i la teatralització, segons Richard Dyer. És una actitud vital que explora la ironia, els posats excèntrics i els excessos, com va descriure Umberto Eco.
El Cute: Estètica Evasiva
És una estètica pròpia de la postmodernitat lúdica, evasiva, sorgida al Japó després de la Segona Guerra Mundial. Es caracteritza per l'acceptació per part del mercat, l'expansió en múltiples formats, la nostàlgia i la infantilització, segons Sianne Ngai.
Definició d'Art i Estètica
"L'art és una activitat humana conscient, capaç de reproduir coses, construir formes o expressar una experiència. El producte d'aquesta reproducció, construcció o expressió pot delectar (bellesa), emocionar (sublim), o produir xoc (lletjor)." - Tatarkiewicz. "L'art és tot allò que els homes anomenen art." - Formaggio. L'estètica no és més que una filosofia, ja que davant de la imatge establim un diàleg i una reflexió, però ho fem amb una reflexió que ens porta a reflexionar a partir de les percepcions visuals. És una filosofia de la imaginació, creadora poètica de la imaginació, segons Gaston Bachelard.