Evolució i Avantatges de la Democràcia

Primera Part: Orígens i Evolució de la Democràcia

Capítol 1: Alternatives a la Democràcia

Divisió dels països del món en:

• Governs democràtics consolidats: Perfeccionament i aprofundiment de la democràcia.
• Governs democràtics recents: Reforçament i consolidació de les noves institucions i pràctiques democràtiques.
• Països en transició cap a la democràcia: Com dur a terme la transició.

Capítol 2: La Història No Lineal de la Democràcia

La democràcia no ha seguit una història lineal, ha estat inventada més d'un cop i en més d'un lloc. Pot ser reinventada de manera independent on es donin les condicions adequades.

La lògica de la igualtat va donar origen a la democràcia: durant el període que els humans habitaven en grups petits, van desenvolupar un sistema en el qual alguns dels seus membres, animats per la lògica de la igualtat, participaven en la presa de decisions que havien d'adoptar com a grup.

Alguna forma de democràcia primitiva podria haver estat el sistema polític més natural. Quan els humans van començar a establir-se en comunitats fixes, les circumstàncies favorables a la democràcia van escassejar. La democràcia va ser substituïda per formes de jerarquia i dominació.

Al voltant de l'any 500 aC, van aparèixer condicions favorables. La democràcia primitiva va ser reinventada en una forma més avançada. Els desenvolupaments més importants van tenir lloc a Europa: al Mediterrani i al nord del continent.

Mediterrani

• Grècia: Composta de ciutats-estat. Els grecs van ser els primers a utilitzar el terme democràcia (demos+kratos). La democràcia més important va ser Atenes, al nucli de la qual hi havia una assemblea en la qual podien participar tots els ciutadans i que escollia alguns càrrecs clau. El principal mètode de selecció dels ciutadans per ocupar càrrecs cívics era el sorteig.
• Roma: El seu sistema era la República (res + publicas), que significa "cosa que pertany al poble". El dret a participar estava restringit, en els seus inicis, a patricis i aristòcrates. Després de moltes lluites, els plebeus van aconseguir la integració en el sistema. El dret a participar estava restringit als homes. La República romana es va expandir, i Roma mai va adaptar el seu govern popular a l'augment de població i distància. Amb la caiguda de la República, el govern popular va desaparèixer al sud d'Europa.
• Itàlia: El govern popular va reaparèixer al nord cap a l'any 1100 dC. Eren ciutats-estat petites. La participació en els cossos governamentals es va restringir a la classe alta. Els residents de classes més baixes van reclamar el dret a participar, i el van obtenir. A mitjans del segle XIV, el declivi econòmic va afectar el govern republicà i van adquirir el poder governs autoritaris. Les ciutats i altres poblacions es van convertir en unitats subordinades al govern.

Europa del Nord

Els sistemes de govern popular a Grècia, Roma i Itàlia no tenien totes les característiques crucials: un parlament nacional compost de representants electes, i governs locals escollits pel poble.

Assemblees Locals

Els homes lliures vikings es reunien regularment (600-1000 dC) en una assemblea decisòria a Noruega (Ting). Resolien disputes, lleis i propostes de canvi de religió. Els vikings posseïen esclaus, que quan eren alliberats mantenien una relació de dependència respecte al seu antic propietari. El poder del rei estava limitat per la seva elecció, la seva obligació d'obeir les lleis i per mantenir la lleialtat als nobles i el suport dels homes lliures.

De les Assemblees als Parlaments

Els vikings van arribar a Islàndia i van crear un Ting. L'any 930 dC van crear un supra-Ting (Assemblea Nacional) que va ser la font del dret islandès durant 3 segles.

Als Països Baixos i Flandes, l'expansió del comerç va contribuir a crear classes mitjanes urbanes compostes per gent que controlava els recursos econòmics. Per obtenir el seu consentiment, es van convocar assemblees de representants més importants.

Democratització en Camí

A principis del segle XVIII van aparèixer a Europa les idees i pràctiques polítiques que serien els elements importants de les institucions democràtiques posteriors. La lògica de la igualtat va estimular la creació d'assemblees locals. La idea que el govern requeria el consentiment dels governats va créixer fins a abastar les lleis en general. En territoris grans, el consentiment necessitava una representació en la institució, assegurada electoralment.

Aquestes idees i pràctiques polítiques europees van proporcionar una base a partir de la qual es va desplegar la democratització.

El que No es va Aconseguir

Fortes desigualtats oposaven obstacles a la democràcia. La lògica de la igualtat s'estavellava contra la desigualtat.

Els representants del poble no representaven tot el poble (només homes lliures). La lògica de la igualtat només era efectiva entre uns pocs privilegiats. L'avenç de les idees i pràctiques democràtiques depenia d'unes condicions favorables inexistents. La democratització no va evolucionar de manera ascendent, sinó amb alts i baixos.

Capítol 3: Ideal i Realitat Democràtica

La democràcia es refereix tant a un ideal com a una realitat. Cal entendre com es connecten els ideals democràtics a la realitat democràtica.

Segona Part: La Democràcia

Capítol IV: Què és la Democràcia?

Per tal que un govern sigui considerat democràtic s'han de donar cinc criteris:

1. Participació efectiva.
2. Igualtat de vot.
3. Comprensió il·lustrada (igualtat d'instrucció sobre polítiques alternatives).
4. Control de l'agenda (quins temes han de ser incorporats a l'agenda política).
5. Inclusió dels adults (plens drets per a tot adult ciutadà).

Capítol V: Per què la Democràcia?

La democràcia posseeix deu avantatges que fan que sigui la millor aposta per a tots els ciutadans en comparació amb qualsevol altra alternativa equiparable.

1. Evita la tirania: A llarg termini, un procés democràtic tendirà a produir menys mal als drets i interessos dels seus ciutadans que qualsevol altra alternativa no democràtica. El poder de la majoria no s'ha de convertir en el dret de la majoria.
2. Drets essencials: La democràcia és un sistema intrínsecament de drets, aquests drets han d'estar a disposició dels ciutadans a la pràctica.
3. Llibertat general: Com tots els altres drets essencials per al procés democràtic, la llibertat d'expressió posseeix un valor propi, perquè és instrumental per a l'autonomia moral.
4. Protecció dels interessos personals essencials: La democràcia procura la llibertat d'elecció.
5. Autodeterminació: Viure sota les lleis d'elecció pròpia. En escollir viure lliurement sota una constitució democràtica en canvi de fer-ho sota una alternativa no democràtica, estàs exercint la teva llibertat d'autodeterminació.
6. Autonomia moral: Ser moralment responsable equival a ser autònom en l'àmbit de les eleccions moralment rellevants.
7. Desenvolupament humà: La democràcia promou el desenvolupament humà més que qualsevol altra alternativa factible. Entre les qualitats desitjables trobem l'honestedat, l'equitat, el valor i l'amor. Un govern democràtic no constitueix la garantia que les persones desenvolupin aquestes qualitats, però és essencial perquè així acabi essent.
8. Igualtat política.
9. Recerca de la pau: No es fan guerres entre països democràtics, probablement pels alts nivells de comerç internacional.
10. Prosperitat: Els països amb governs democràtics tendeixen a ser més pròspers, perquè tenen una economia de mercat.

Capítol VI: Per què la Igualtat Política? I. Igualtat Intrínseca

És raonable pressuposar que els ciutadans han de ser tractats com a iguals quan participen en el govern? Igualtat intrínseca: un judici moral: Decidim que hem de tractar totes les persones com si posseïssin una igual pretensió a la vida, llibertat, felicitat i altres béns i interessos fonamentals. Aquest principi moral és el que rep el nom d'igualtat intrínseca.

Capítol VII: Per què la Igualtat Política? II. Competència Cívica

El Contraargument de la Tutela

La pretensió que el govern ha de remetre's a experts profundament compromesos amb el govern dirigit al benestar general i que són superiors a altres en el seu coneixement dels mitjans necessaris per a assolir-lo ha estat sempre el principal rival de les idees democràtiques. Els defensors es limiten a negar que les persones corrents siguin competents per a governar-se a si mateixes. Afirmen que els experts en el govern, els tutors, serien superiors en el seu coneixement del benestar general i dels mitjans necessaris per a assolir-lo.

La Competència dels Ciutadans per a Governar

Si no hem de ser governats per tutors, hem de ser governats per nosaltres mateixos. Excepte sota una convenient demostració del contrari, en circumstàncies singulars, tot adult, protegit pel dret, que estigui sotmès a les lleis de l'estat, ha de ser considerat prou ben qualificat com per a participar en el procés democràtic de govern de l'estat.

Un Cinquè Criteri Democràtic: la Inclusió

Si se'ns priva d'una veu igual en el govern de l'Estat, hi ha possibilitats molt altes que no es doti de la mateixa atenció als nostres interessos que als d'aquells que sí que tenen veu. Per a ser democràtic, el govern d'un estat ha de satisfer el criteri d'inclusió plena.