Evolució Arquitectònica: Del Louvre Reial a l'Esplendor de Londres (s. XVI-XIX)

Sobre l'emoció: temperament, ordre, regularitat i bon gust. No arquitectura d'autor, sinó pròpia d'un gran regnat.

El Louvre: De Fortalesa a Palau Reial

Antic castell fortalesa a les ribes del Sena que guardava l'or reial. La seva transformació en palau reial va ser un procés gradual:

• Al segle XIV, passa a ser la residència del rei Carles V.
• Al segle XVI, s'hi trasllada Enric II.
• En el moment en què s'enderroquen les muralles de la zona oest, s'inicia el projecte per construir noves ales i transformar el palau en una residència luxosa, treballs que segueixen durant el regnat d'Enric II (segle XVI).
• Caterina de Mèdici (esposa d'Enric II), a mitjans del segle XVI (1570), proposa enderrocar les antigues fàbriques de teules (Tuileries) i construir un nou palau i els seus jardins (futurs Jardins de les Tuileries).
• Enric IV proposarà unir el nou palau del Louvre i els seus jardins.

El Neoclassicisme i el Louvre

El Neoclassicisme aporta una visió racional i funcional, contrastant amb la planta baixa llisa i l'efecte podi dels palaus residencials italians. Es caracteritza per la centralitat en el frontó grec que domina sobre els pavellons laterals.

Londres: Arquitectura dels Segles XVII al XIX

Antecedents del Londres Georgià

• Segle XVI: L'estil Tudor.
• Segle XVII:
  • Inigo Jones (1573-1652) i el Pal·ladianisme (Renaixement).
  • Christopher Wren (1632-1723) i el Barroc Anglès.

Londres Georgià (Segle XVIII)

Caracteritzat pel Neoclassicisme i el Pal·ladianisme Georgià, amb figures com Lord Burlington i William Kent. Destaca la creació de Squares al West End i la Regent Street.

Londres Victorià (Segle XIX)

Aquest període es defineix pel Neogòtic i l'arquitectura industrial. Exemples notables inclouen:

• Les Cases del Parlament (House of Lords), d'estil neogòtic.
• El British Museum, d'estil neoclàssic.
• El Crystal Palace de Joseph Paxton, un exemple paradigmàtic d'arquitectura industrial.

L'Estil Pal·ladià al Segle XVII: Inigo Jones

Inigo Jones (1573-1652) va ser l'aparellador oficial del rei Carles I d'Anglaterra i el primer arquitecte anglès a incorporar amb ple coneixement el nou llenguatge clàssic. Va rebutjar el barroc romà i va tornar a un estil més pur i antic, procedent de l'antiga Roma vitruviana interpretada per Andrea Palladio.

Obres Destacades d'Inigo Jones i Christopher Wren

Queen's House (Inigo Jones)

Catedral de Saint Paul (1675) - Christopher Wren

Planta de Creu Llatina

• Nau central: baptisteri.
• Transsepte de tres naus: gran cúpula.
• Segueix la tradició de Miquel Àngel.

Nàrtex i Gran Façana

• Dues torres laterals amb aparença barroca.
• Preeminència amb alts campanars (torres gòtiques revestides de classicisme).
• Mescla de sensibilitats medievals, clàssiques i barroques.
• Pòrtic a doble alçada amb coronament amb frontó.
• Articulació de les torres laterals amb entaulaments correguts.
• Columnata fixada a la base de les torres.
• Intercolumnis enfonsats a nivell superior per no superposar el frontó amb les torres.
• Columnes aparellades a l'estil neoclàssic francès de Perrault.

La Revolució Industrial i l'Arquitectura

Des de mitjans del segle XVIII, la Revolució Industrial va permetre noves formes de producció i la transformació dels materials. Va prendre sentit repensar i ajustar els elements arquitectònics a les funcions estructurals segons el tipus de material; per exemple, un arc llis de ferro podia substituir un dintells de pedra.

Tendències Arquitectòniques al Segle XIX

Hi havia dues tendències principals a la primera meitat del segle XIX:

1. L'estil Neoclàssic: Va dominar l'escena europea de 1800 a 1830 i anteriorment.
2. L'estil Neogòtic: Es va imposar sobretot a Anglaterra des de 1830 a 1850.