Evolució i Estat Actual de la Indústria a Espanya

Evolució Històrica de la Indústria Espanyola

Primers Passos i Industrialització Inicial (s. XIX-1959)

La industrialització a Espanya durant el segle XIX fins a 1959 es va caracteritzar per una baixa població agrària amb escàs poder adquisitiu, exportacions centrades en minerals i una mala dotació de matèries primeres i recursos energètics clau. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la postguerra, hi va haver un notable descens de l'activitat industrial. La creació de l'Institut Nacional d'Indústria (INI) el 1941 va promoure la producció industrial, sovint sense tenir en compte el cost real, en un intent d'assolir l'autarquia.

Consolidació Industrial (1960-1975)

El període entre 1960 i 1975 va veure una consolidació industrial significativa. Aquest creixement es va deure principalment a les inversions estrangeres, els baixos costos de producció (incloent-hi els salaris) i polítiques estatals favorables dins del marc dels Plans de Desenvolupament.

Crisi Econòmica i Reconversió Industrial (1975-1985)

La crisi econòmica mundial i la consegüent reconversió industrial entre 1975 i 1985 van ser impulsades per factors externs, com l'encariment de l'energia (crisi del petroli) i els canvis tecnològics, així com per factors interns com la incertesa política durant la Transició. La reconversió industrial va implicar una profunda reestructuració de sectors madurs (siderúrgia, naval) i ajudes empresarials, però també va resultar en una dolorosa desindustrialització, afectant especialment zones com la cornisa cantàbrica.

Integració Europea i Globalització (1985-Actualitat)

Des de 1985 fins a l'actualitat, l'entrada a la Comunitat Econòmica Europea (actual Unió Europea) ha augmentat la competència i la pressió sobre moltes empreses espanyoles, obligant-les a modernitzar-se. Es va plantejar una segona reconversió industrial el 1991, seguint les directrius comunitàries per liberalitzar el mercat industrial i modernitzar les tecnologies. La globalització econòmica ha intensificat fenòmens com la deslocalització industrial i ha portat a una nova divisió internacional del treball. Espanya, com a país semiperifèric, enfronta desafiaments importants en recerca i desenvolupament (R+D) i manté una indústria encara molt orientada al mercat interior.

L'estructura actual de la indústria espanyola presenta problemes estructurals, com la manca de pes relatiu del sector industrial en el conjunt de l'economia i la desigualtat territorial i laboral. La localització industrial actual continua influenciada per factors clàssics com la disponibilitat de matèries primeres, fonts d'energia, xarxes de comunicació i transport, inversions de capital, i la política industrial autonòmica i estatal.

Política Industrial Actual

La política industrial actual es caracteritza per una creixent obertura a l'exterior, buscant ampliar mercats, fet que comporta el risc de deslocalització i incrementa la necessitat de competitivitat. S'observa una disminució de la intervenció estatal directa en la indústria, sent la Unió Europea qui marca el canvi i els objectius principals de la política industrial espanyola. D'acord amb la UE, els objectius són:

• Recuperar el protagonisme de la indústria.
• Tenir una indústria segura en instal·lacions i productes.
• Aconseguir una indústria intel·ligent, basada en noves tecnologies (Indústria 4.0).
• Fomentar una indústria sostenible, combinant competitivitat i cura del medi ambient.
• Arribar a una indústria col·laboradora que promogui l'equilibri territorial i el benestar social.

Les eines per assolir aquests objectius inclouen ajudes a la inversió, creació d'observatoris industrials, adaptació als nous reptes globals, augment del pes del sector industrial, millora de la mà d'obra a través de la formació, adopció de mesures per pal·liar la mida inadequada de moltes empreses (PIMES), impuls a la internacionalització i reforçament de la política mediambiental.

Pes Econòmic: PIB i Ocupació

El sector industrial i energètic representà el 2017 un 16,2% del PIB espanyol, i la construcció, un 10,8%. El nombre total de persones ocupades en aquests sectors (secundari) arriba gairebé al 29% de la població activa. No obstant això, la població activa del sector secundari ha anat en descens constant des de 1975 fins a l'actualitat, principalment a causa del transvasament de la població activa cap al sector terciari.

Conceptes Clau de la Indústria

• Deslocalització industrial: Transferència d’una activitat productiva des del territori estatal cap a un altre país, ja sigui per empreses nacionals o estrangeres, o mitjançant subcontractació o externalització. Impulsada per la globalització i la nova divisió internacional del treball. Exemple: Tancament de Samsung Electronics Iberia (2004) traslladant la producció a Eslovàquia i Xina.

• Energies alternatives: Formes d’energia amb producció descentralitzada, transformació neta (sense residus) i consum proper al punt de producció. Inclouen energia solar, eòlica, geotèrmica, mareomotriu, maremotèrmica i agroenergia (biomassa). Exemples: Central solar de Tabernas (Almeria), Parc eòlic de Tarifa (Cadis).

• Indústria lleugera: Dedicada a la producció de béns de consum. Es caracteritza per no requerir un alt ús de capital, mà d'obra o *inputs*. Exemple: Fàbrica de sabates a Inca (Mallorca).

• Indústria pesant (o de base): Fa servir o extreu grans quantitats de matèria primera i les transforma per desenvolupar productes necessaris per a altres indústries. Exemple: Cimentera a Venta de Baños (Palència).

• Indústria madura: Sector industrial que ha superat les fases emergent i de creixement, tendint a ser més gran, antic i estable, sovint amb necessitat de reconversió. Exemple: Indústria tèxtil tradicional a Catalunya.

• Indústria puntera (o d'alta tecnologia): Utilitza noves tecnologies per assolir altes taxes de creixement, millor rendiment i incrementar els seus ingressos futurs. Exemple: Centre de Ciberseguretat de Google (Màlaga).

• Matèries primeres: Recursos minerals o agrícoles extrets de la natura que, a través de transformacions industrials o artesanals, es converteixen en productes intermedis o finals. Exemple: Extracció de wolframi a Castella i Lleó.

• Parc tecnològic: Espai industrial planificat, sovint fora dels límits urbans però ben comunicat, prop de centres d'investigació, on es concentra i desenvolupa tecnologia avançada. Exemple: Parc Tecnològic del Vallès (Cerdanyola del Vallès).

• Reindustrialització: Procés de renovació tecnològica i estratègica de la indústria per dinamitzar el mercat intern, augmentar les exportacions i recuperar pes econòmic. Exemple: El concepte impulsat pel Libro Blanco para la Reindustrialización (1983).

Evolució de l'Ocupació per Sectors

L'evolució de la població ocupada a Espanya reflecteix els canvis estructurals de la seva economia:

• El sector primari ha disminuït constantment des de principis del segle XX, amb un fort declivi des de 1970, passant de ser majoritari a representar una petita fracció de l'ocupació.
• El sector secundari (indústria i construcció) va créixer fins als anys 70, impulsat per la industrialització i l'èxode rural, però després va iniciar un declivi amb les crisis i reconversions, ocupant poc més del 22% el 2010 (i amb fluctuacions posteriors).
• El sector terciari (serveis) ha augmentat de manera molt significativa, superant el 70% de la població ocupada ja el 2010 i continuant la seva expansió, impulsat per factors com l'augment del nivell de vida, l'estat del benestar i el turisme.

Espanya tenia una economia predominantment agrícola al segle XX, amb una industrialització tardana i un sector terciari inicialment limitat. L'èxode rural cap a la indústria es va observar als anys 20 i 30, però es va frenar durant la Guerra Civil i la postguerra autàrquica. La política d'obertura econòmica als anys 60 va reactivar aquest èxode i el desenvolupament industrial. La crisi del petroli de 1975 va marcar l'inici del declivi relatiu del sector secundari, amb reconversions industrials i augment de l'atur. Paral·lelament, el sector serveis creixia amb força. Després de l'entrada a la UE, Espanya va modernitzar el seu sector primari. La indústria actual depèn fortament de les inversions estrangeres i la tecnologia exterior. La construcció va experimentar un gran auge, però la crisi financera global des de 2008 va colpejar durament aquest sector i la indústria, causant un fort augment de l'atur.