Evolució de l'Estat: De l'Absolutisme al Benestar

L'Estat i la seva Evolució Històrica

Tipus d'Estat al llarg de la Història

1. Estat absolut (segles XV - XVII)
2. Estat liberal
3. Estat de dret
4. Estat liberal-democràtic (sufragi censatari)
5. Estat democràtic (sufragi universal) (segle XX)
6. Estat del benestar (garanties socials)

• Estat fallit (l’Estat perd el control)

Un Estat es defineix per un territori, una població i un poder determinat.

Societat Feudal

Poliarquia: El rei actua com a àrbitre entre els senyors feudals, sense poder absolut.

• Relació de dependència entre senyor i vassall: el vassall és protegit pel senyor a canvi de servei.
• La "llei" és la voluntat del senyor.
• Economia poc desenvolupada.
• Societat estàtica: l'Església monopolitza la cultura, la ciència i el saber.
• Territoris petits amb senyors feudals independents.

Estat Absolut (segles XIV - XVIII)

Monarquia absoluta: Hobbes, Bodin.

• Territori unificat: sorgeix la idea de nació i d'Estat.
• Estructura estamental: privilegiats i no privilegiats.
• Aparició de les ciutats: els serfs guanyen autonomia i la burgesia acumula riquesa.
• Reforma protestant (Luter): promou la cultura i redueix l'analfabetisme. Redescobriment del Dret romà.
• Augment del poder del rei i dels diners, disminució del poder dels senyors feudals i de l'Església.
• Aparició de l'Estat modern: unificació territorial, centralització del poder, burgesia, normes jurídiques escrites, control social, exèrcit únic, burocràcia, ruptura del poder universal de l'Església, creixement del capital mercantil.

Estat Liberal

Monarquia parlamentària: Locke, Rousseau.

• La burgesia crea un desequilibri entre poder econòmic i polític: "No taxation without representation". Revolucions burgeses.
• El poder passa del rei al Parlament.
• Locke: l'Estat protegeix la propietat i garanteix el comerç.
• Rousseau: l'Estat ha de limitar el seu poder mitjançant el dret i representar la voluntat general.
• Representació limitada a propietaris (sufragi censatari).
• Poble = Burgesia. Govern del rei i la burgesia. Desaparició gradual de l'aristocràcia.
• Principis: autonomia individual, seguretat i propietat. Desconfiança cap al poder.
• Elements: divisió de poders, imperi de la llei, legalitat administrativa, control judicial, drets individuals garantits.

Declaració de Drets de Virginia (1776)

"[Art. 6]… tots els homes que tinguin evidència suficient del comú interès tenen dret al sufragi, i no se'ls poden imposar impostos o expropiar la seva propietat, sense el seu consentiment o el dels seus representants així elegits, ni limitar mitjançant cap llei a la qual no hagin, de forma semblant, assentit en pro del bé públic."

Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà (1789)

"…els drets naturals, inalienables i sagrats de l'home, perquè aquesta declaració, constantment present a tots els membres del cos social, els recordi sense cessar els seus drets i els seus deures."

• Art. 1: Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets.
• Art. 2: Llibertat, propietat, seguretat i resistència a l'opressió.
• Art. 3: La sobirania resideix en la Nació.
• Art. 4: La llibertat consisteix a poder fer tot allò que no danyi a un tercer.
• Art. 5: Tot el que no està prohibit per la llei, no pot ser impedit.
• Art. 6: La llei és l'expressió de la voluntat general.
• Art. 16: Tota societat en la qual la garantia dels drets no està assegurada, ni la separació de poders determinada, no té Constitució.
• Art. 17: La propietat és un dret inviolable i sagrat, ningú pot ser privat d'ella, si no és en els casos en què la necessitat pública, legalment comprovada, ho exigeixi evidentment i sota la condició d'una indemnització justa i prèvia.

Estat del Benestar

Bismark, Forshoff, Marshall.

• L'Estat ha d'assegurar el benestar dels ciutadans.
• Exigència de drets polítics i socials. Burgesia vs proletariat = Llibertat vs igualtat.
• Concepcions estatistes (comunisme i feixisme), liberals agressives (conservadors), socialdemòcrata (socialisme i llibertat: Estat de benestar mantenint el capitalisme).
• 1945-1975: aparició de l'Estat de benestar en alguns països (com Gran Bretanya).
• Canvi del sistema econòmic: accés de les classes populars a productes abans inaccessibles, indústria de masses, els treballadors reivindiquen els seus drets.
• Bismark: assistència sanitària, atur, pensions...
• Keynes: el capitalisme porta a crisis cícliques, l'Estat ha d'intervenir per reactivar l'economia.
• 1945: garantia de drets mínims: sanitat, educació, habitatge, serveis socials, atur, etc. Pacte entre Estat i mercat: l'Estat garanteix l'economia de mercat i el mercat accepta condicions fiscals per redistribuir la riquesa.
• Del 1945 al 1975, el 10% de la població tenia el 25% de la riquesa, abans i després, entre el 50 i el 55%.
• 1975: caiguda de l'Estat de benestar en favor del capitalisme globalitzat. M. Tatcher i Reagan.
• El benestar dels països desenvolupats és a costa dels països subdesenvolupats. Intercanvi desigual.

Característiques de l'Estat de Benestar

• Model econòmic basat en la intervenció macroeconòmica (Keynes).
• Model productiu basat en la producció de masses (Fordisme).
• Estructura social polaritzada i pacificada (redistribució de la riquesa).
• Ideologia: socialdemòcrata i democristiana.

Actualment: globalització i deslocalització per reduir costos, crisi de la indústria de masses, crisi de la socialdemocràcia i predomini del neoliberalisme. El pacte entre Estat i mercat ha desaparegut, augmentant la desigualtat.