L'eutanàsia i l'avortament: conceptes, tipus i definicions
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,67 KB
Què és l'eutanàsia?
El terme eutanàsia deriva del grec: "eu" (bé) i "thanatos" (mort). Es defineix com l’acte de provocar intencionadament la mort d'una persona que pateix una malaltia incurable per evitar que pateixi.
Tipus d'eutanàsia
No existeix unanimitat sobre el que serien els diferents tipus d'eutanàsia i sobre diferenciar uns dels altres. Es podrien tenir en compte criteris com la intenció de causar la mort, la manera en què es procedeix (és a dir, per acció o per omissió) i el consentiment del pacient.
Distingiríem, llavors, els següents tipus d'eutanàsia:
Eutanàsia directa
Es produeix quan les accions que es realitzen sobre el malalt tenen la intenció de provocar la seva mort. Es poden considerar aquí dos subtipus d'eutanàsia:
- Eutanàsia activa: quan s'ocasiona la mort del malalt administrant substàncies letals.
- Eutanàsia passiva: quan es procedeix per omissió; és a dir, se suspèn o no s'inicia el tractament d'una complicació o se suspèn l'ús dels instruments que permeten mantenir amb vida el malalt.
Eutanàsia indirecta
Es dona quan no es té com a intenció escurçar la vida del pacient, sinó alleujar el seu sofriment. Així, per exemple, quan s'administren certs analgèsics que no només contribueixen a calmar els dolors, sinó que impliquen també, a manera d'efecte secundari, un abreujament de la vida.
Eutanàsia voluntària
Es produeix quan un individu que té les capacitats físiques i mentals per demanar que l'ajudin a morir ho ha demanat.
Eutanàsia no voluntària
Això pot donar-se en dos casos:
- Quan l'individu ja no posseeix les capacitats físiques i mentals per demanar que l'ajudin a morir, però va expressar prèviament que aquesta era la seva voluntat.
- Quan un individu que no posseeix les capacitats físiques i mentals per demanar que l'ajudin a morir o per oposar-se, és sotmès a l'eutanàsia sense saber quina hauria estat la seva voluntat.
El suïcidi assistit
Un concepte relacionat, però que s'ha de distingir, és el del suïcidi assistit. En aquest cas, és el pacient mateix el que posa fi a la seva vida de manera voluntària i activa, però ho fa amb els mitjans o informació sobre els procediments que algú més li ha proporcionat intencionalment.
L'avortament espontani
Es calcula que el 25% de tots els embarassos humans finalitzen en avortament espontani, i tres quartes parts dels avortaments succeeixen en els tres primers mesos d'embaràs. Algunes dones tenen certa predisposició a tenir avortaments.
L'alteració del desenvolupament de l'embrió o del teixit, conseqüència d'alteracions en l'entorn matern o mancances vitamíniques greus, poden ser causa d'avortaments en animals. Algunes dones que han tingut avortaments repetits pateixen alteracions hormonals. També poden ser conseqüència de malalties infeccioses agudes, malalties sistèmiques com la nefritis, la diabetis o traumatismes greus.
El símptoma més comú d'una amenaça d'avortament és el sagnat vaginal, acompanyat de dolor intermitent. En un avortament espontani, el contingut de l'úter pot ser expulsat del tot o en part; però, en ocasions, l'embrió mort pot romandre a l'interior de l'úter durant setmanes o mesos: és l'anomenat avortament digerit. La major part dels metges recomanen l'extirpació quirúrgica.
Avortament induït o provocat
És la interrupció deliberada de l'embaràs mitjançant l'extracció del fetus de la cavitat uterina.