Europa: Població, Economia, Societat i la Unió Europea
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,23 KB
La població d'Europa
El paisatge europeu està densament urbanitzat: la major part de la població es concentra en ciutats, mentre que els camps es van despoblant. L'esperança de vida és d'uns 72,6 anys, gràcies al desenvolupament econòmic i a les bones condicions higièniques i sanitàries.
Per contra, la natalitat és baixa. Aquests dos factors fan que la població augmenti molt lentament i que cada cop sigui més envellida.
L'economia europea
Europa té una economia desenvolupada. L'agricultura obté una productivitat molt alta i ocupa cada vegada menys mà d'obra. La indústria rep grans inversions en tecnologia, està molt mecanitzada i, com a conseqüència, s'han anat reduint els llocs de treball.
Els serveis són el sector econòmic amb més expansió i el que dona més feina.
El sistema de transports i comunicacions a l'Europa occidental presenta un gran desenvolupament.
Les grans regions econòmiques d'Europa
Europa, pel que fa a l'àmbit econòmic, es pot dividir en cinc grans regions:
- Les illes i penínsules del nord i del nord-est: gran comerç marítim i riques en ramaderia, fusta, pesca...
- L'Europa occidental: gran potència industrial i comercial, densa xarxa de comunicació terrestre i fluvial, i una important riquesa agrícola i ramadera.
- Europa mediterrània: horticultura i arboricultura molt importants.
- Centre del continent: hi destaquen l'agricultura, la ramaderia de bestiar menut, el carbó i altres minerals.
- L'est d'Europa: amb Rússia com a centre.
Societat i cultura europees
Europa és una de les societats més desenvolupades del món. La majoria dels seus països més avançats disposen d'un ampli Estat del benestar.
Límits d'Europa
- Nord: Mar del Nord
- Sud: Mediterrani
- Est: Divisió entre Àsia i Europa
- Oest: Oceà Atlàntic
La Unió Europea
Formada per 28 estats, amb una població de 500 milions de persones i un PIB que arriba a 18,5 bilions d'euros.
La construcció de la nova Europa
En acabar la Segona Guerra Mundial (1945), Europa estava completament destruïda. Es van arribar a uns acords i, d'acord amb aquesta idea, l'any 1957, França, Bèlgica, Països Baixos i altres països van signar el Tractat de Roma, que va donar lloc a la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Aquesta unió econòmica creava una zona de lliure intercanvi.
Requisits per entrar a la UE
- Identitat europea
- Sistema polític democràtic
- Economia de lliure mercat
- Respecte als drets humans
- Acceptar els tractats, la legislació i la jurisprudència de la Unió
Objectius de la UE
- Establir una ciutadania europea
- Afirmar i potenciar la identitat europea
- Progrés econòmic i social
- Crear un espai de llibertat, seguretat i justícia
- Potenciar l'heterogeneïtat dins la diversitat cultural
- Desenvolupar lleis comunes
- Una política econòmica solidària
Amb el pas dels anys, la CEE, que el 1992 es va transformar en la Unió Europea (UE), va viure successives ampliacions. L'any 1973 s'hi van adherir Dinamarca, Irlanda i la Gran Bretanya; el 1981, Grècia; i el 1986, Portugal i Espanya.
L'any 1995 s'hi van adherir Àustria, Suècia i Finlàndia. El 2004 es va produir una gran ampliació de la UE i s'hi van adherir Polònia, República Txeca, Hongria, Eslovàquia, Estònia, Letònia, Lituània, Eslovènia, Xipre i Malta. El 2007 s'hi van integrar Bulgària i Romania i, finalment, el 2013 s'hi va afegir Croàcia.
Les grans institucions polítiques de la UE
- Consell Europeu: principal organisme polític de la UE. Format pel seu president, pels caps d'estat o de govern i pel president de la Comissió Europea.
- Consell de la Unió Europea: òrgan que representa el govern dels estats membres i pren les decisions més importants.
- Comissió Europea: formada per 28 comissaris, un per cada estat membre. Les seves funcions són: vetllar pel compliment dels tractats i l'aplicació de les decisions comunitàries, executar les polítiques de la Unió, presentar iniciatives legislatives al Parlament i al Consell Europeu, i establir les relacions econòmiques internacionals.
- Parlament Europeu: elegit cada 5 anys per sufragi universal.
Institucions judicials de la UE
- Tribunal de Justícia: té la seu a Luxemburg i la seva funció és garantir el dret en la interpretació i l'aplicació dels tractats i en les activitats de la Unió.
- Tribunal de Comptes Europeu: fiscalitza l'aplicació correcta dels pressupostos de la UE.
Institucions econòmiques de la UE
- Banc Central Europeu (BCE): té cura del manteniment estable dels preus, especialment a la zona euro, i vetlla per l'estabilitat del sistema financer.
- Banc Europeu d'Inversions (BEI): finança inversions que afavoreixen el creixement equilibrat i la integració social i econòmica.
- Comitè Econòmic i Social (CES): organisme consultiu que representa els sindicats, les organitzacions empresarials, les organitzacions de consumidors, etc.
Altres institucions de la UE
- Defensor del Poble: actua com a mitjancer entre els ciutadans i les administracions comunitàries.
- Comitè de les Regions: òrgan consultiu que representa els poders regionals i locals de la Unió.
El sector primari a la UE
El sector primari té un pes força reduït en el conjunt de la Unió, ja que representa tan sols un 1,7% del PIB comunitari i ocupa un 5% de la seva població.