L'Europa Moderna: Estat, Reforma i Renaixement

Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,66 KB

LA FORMACIÓ DE L'ESTAT MODERN

La monarquia autoritària representa la concentració de tots els poders(executiu, legislatiu i judicial).

·Burocràcia, millors exèrcits, pujar impostos-parlaments, xarxa diplomàtica-ambaixadors.

LA MONARQUIA HISPÀNICA

Castella i Aragó S.XV: la península Ibérica estava dividida en 5 unitats(corona de Castella, corona d'Aragó, regne de Navarra, regne de Portugal i regne islàmic de Granada).

·Corona de Castella: Enric IV mort(1474)--->Joana VS Isabel=Isabel guanyadora després de 5 anys de Guerra Civil

·Corona d'Aragó(Catalunya, València i Aragó): Martí I mort(1410)--->1412 reuníó a Casp=Ferran d'Antequera de la dinastia Trastàmara nomenat rei.

REIS CATÒLICS

·Uníó dinàstica: 1469 Ferran d'Antequera i Isabel es van casar. 1479=uníó dinàstica de la corona de Castella i de la corona d'Aragó. Isabel I Ferran van ser nombrats REIS CATÒLICS.

·

Reis Catòlics

Governaven conjuntament els seus territoris, però cada corona va mantenir-se independent, amb lleis i institucions pròpies. Per això desprès de la mort d'Isabel la uníó dinàstica va perillar. El tron de Castellà va passar a la filla d'Isabel, Joana(anomenada la Boja),mentre que Ferran ca continuar com a rei d'Aragó. La bogeria de Joana la va incapacitar per poder portar el tro, i Ferran va ocupar el lloc fins que Carles I(fill de Joana i Felip el Bell), es va fer càrrec del tron de les dues corones(1516) i unint definitivament la uníó dinàstica.

·La política interior: un cop acabada la guerra de successió a Castella, Ferran i Isabel van pacificar els seus regnes. A Castella van fer la Santa Germandat(cos armat que es dedicava a lluitar contra bandits i excessos de la noblesa), van reorganitzar la justícia, i reforçar la Chancillería(que era el màxim organisme judicial), van augmentar el poder als corregidors(policies), van crear un exèrcit professional i permanent. A la corona d'Aragó, Ferran va mantenir el pactisme(sistema polític que limitava el poder dels monarques).

·La unitat religiosa: els Reis Catòlics el 1478 van establir el Tribunal de la Inquisició per perseguir els heretges(1492 van expulsar als jueus). Els jueus havien de convertir-se en cristians o abandonar el regne(van ser anomenats conversos o judeoconversos). Pels musulmans, els que es van quedar després del 1492(anomenats moriscos) no van ser expulsats fins el 1609 per Felip III.

·Expansió territorial: península Ibèrica=regne de Granada(1492)/regne de Navarra(1512)    Àfrica: Melilla, Orà i les Canàries i van començar a Amèrica     Van incorporar el regne de Nàpols.

L'HUMANISME

Canvi de mentalitat de l'Edat Mitjana, avenços científics, època de descobriments(neix a Itàlia). Déu deixa de ser el centre de tot. L'home es qüestiona el "perquè" de les coses. La religió no pot demostrar les coses, la ciència si(mètode eupíric-->hipòtesi+experimentació+llei). Tornen a l'antiguitat(Grècia i Roma) filòsofs=nou pensament=Renaixement. 1416 neix la impremta.


LA REFORMA PROTESTANT

Finals de l'Edat Mitjana van haver moltes protestes en contra de la jerarquia eclesiàstica catòlica. Deien que els bisbes, cardenals i càrrecs religiosos tenien molts luxes i riqueses, poca formació. També que no estava bé que es poguessin comprar càrrecs eclesiàstics. I també protestaven per les indulgències(document que es comprava per obtenir el perdó dels pecats)

LA REFORMA LUTERANA/LUTERANISME

1515-->papa Lleó X dona indulgències a qui donés diners per construir la basílica de Sant Pere. El monjo alemany Martí Luter va protestar en contra amb la publicació de les seves 95 tesis en que criticava al papa. El papa va dir que digués que s'havia equivocat però no ho va fer.

·Luteranisme: les persones se salven per la fe i no per les obres, tothom pot parlar amb Déu no calen sacerdots per fer-ho, cada persona pot interpretar la bíblia com ell vulgui, dos sagraments veritables(baptisme i eucaristia) i el culte a la Verge María i Sants ha de desaparèixer.

·Expansió de la Reforma: luteranisme-->Alemanya i nord d'Europa

·Calvinisme: predicat per Joan Calví. Doctrina: predestinació.

·Església anglicana: Enric VIII volia divorciar-se, però el papa no el va deixar. Per això el 1534 el rei va crear la seva pròpia església: l'església anglicana(per poder-se casar i divorciar-se diverses vegades).

LA CONTRAREFORMA

L'església es pensava que el moviment protestant aniria minvant al pas del temps, però no va ser així; la seva reacció va ser la Contrareforma, amb l'objectiu de frenar la Reforma i millorar el funcionament de l'església. 1542, papa Pau III va establir la Congregació de la Suprema Inquisició(per potenciar la persecució d'heretges).

CONCILI DE TRENTEO

Entre 1545 i 1563 es va reunir el Concili de Trento, amb la finalitat de buscar la reconciliació amb els protestants, però el diàleg va fracassar. Però va servir per fixar unes mesures: la confirmació de la doctrina(validesa dels 7 sagraments, la primacia del papa, el culte a la Mare de Déu i Sants, la indissolubilitat del matrimoni i la validesa de les bones obres per tenir la salvació), normes per enfortir la mortalitat del clergat i evitar males conductes, fundar seminaris per millorar la formació dels sacerdots, la creació de nous mitjans per difondre la doctrina catòlica(fundació d'escoles) i l'elaboració d'una llista de llibres contraris i perjudicials per a la fe catòlica.

·Impuls i renovació dels ordres religiosos: els ordres religiosos van ser eficaços per la difusió de la fe i esperit catòlic renovat. Els agustins o els Franciscans van ser reformats.

·La companyia de Jesús: l'ordre dels jesuïtes va ser fundat al final dels anys 30 per Ignasi de Loiola(antic soldat de Carles I, i reconegut pel papa Pau III el 1540). Els jesuïtes es van dedicar a predicar i ensenyar, van fundar escoles i centres d'estudi per difondre el dogma catòlic.

·Conseqüències de la Reforma I Contrareforma: divisió del cristianisme(protestants i catòlics)=guerres religioses


EL Renaixement

Cànons de l'antiguitat grecollatina. Des de Itàlia es va difondre per tota Europa durant tot el S.XVI.

Inspiració en Grècia i Roma, l'ésser humà es el centre de l'art, millores en la perspectiva(ús de formes geomètriques i càlculs matemàtics), observació minuciosa de l'entorn, diversos tipus d'edificis(obres de temàtiques diverses), protecció de les mecenes.

Destaquen: Leonardo da Vinci, Michelangelo, Sanzio i Donatello.

QUATTROCENTO

El quattrocento és considerada la primera etapa/fase del Renaixement;
Aquí l'humanisme començà a influir noves ideologies centrades en l'home i l'art. Es crea el antropocentrisme(l'home és el centre de tot). Ciutat més important: Florència.

Destaquen: Brunelleschi, Masaccio i Botticelli.

CINQUECENTO

El cinquecento és coneguda com la segona etapa/fase del Renaixement. Es considerada l'etapa més brillant del Renaixement, en la qual els pintors tenen domini total de les tècniques i fan obres d'elevada qualitat. Hi surgeixen molts grans autors com Rafael Sanzio. Ciutat més important: Roma(ja que allà hi vivien els papes).

Destaquen:  Leonardo da Vinci, Michelangelo, Sanzio 

OBRES MÉS IMPORTANTS

BASÍLICA DE ST.María DE FIORE-Brunelleschi

HOME DE VITRUVI-Leonardo da Vinci

BASÍICA DE SAN PIETRO-Michelangelo, Maderno, Bramante

LA PRIMAVERA-Botticelli

CAPILLA SIXTINA-Michelangelo

CREACIÓ D'ADÀ-Michelangelo 

David-Donatello

L'ESCOLA D'Atenes-Rafael Sanzio

GIOCONDOA/MONA LISA-Leonardo da Vinci

L'ANUNCIACIÓ-Fra Angèlico

GATTAMELTA-Donatello

FLORÈNCIA-Autor desconegut

LÚLTIM SOPAR-Leonardo da Vinci

PIETÀ-Michelangelo

David-Michelangelo 

MOISÈS-Michelangelo 

PORTA DEL BAPTISTERI-Ghiberti

FAÇANA DE ST.María DE NOVELLA-Autor desconegut

TEMPTACIÓ D'ADÀ I EVA-Michelangelo 

NAIXEMENT DE Venus-Botticelli


Tècnica de l'esfumat Mona Lisa/Giconda: és la superposició de capes de pintura amb la que aconsegueix contorns difosos.

David: +5m alçada

COMENTARI

1. Introducció-->Autor, títol, moviment..

2. Descripció-->Ordenada/traços de colors, tons, volum, perspectiva, paisatge..

3. Renaixement-->tema, humanisme i simbolisme

4. Conclusió

Entradas relacionadas: